El gener del 2003 l’Ajuntament de San Francisco prohibia que uns ginys de mobilitat personal que acabaven de sortir al mercat –anomenats Segway Human Transporter– circulessin per les voreres i pels carrils bici.[1] Barcelona, en canvi, no s’ho va plantejar de debò fins fa ben poc.[2] El cas es repeteix amb els patinets elèctrics.[3] La
L’abril del 2003 va tenir lloc a Niça una important reunió científica que va advertir[1]: A mida que el planeta s’escalfa, esdevé més humit. En conseqüència, les pluges extremes esdevenen més probables. Tothom subestima la freqüència i la gravetat de les inundacions que poden venir en el futur. Europa no està preparada per a fer-hi
El meu pessimisme sobre el futur ambiental és empíric. S’alimenta de tres constatacions principals: Els problemes greus s’intensifiquen o s’estabilitzen, però no reculen. Les polítiques ambientals que els aborden han demostrat la seva ineficàcia, però tothom les manté, de vegades amb més deler fins i tot. La convocatòria als ciutadans perquè facin algunes coses (recollida
L’aviació civil no té gaire pressa a mitigar les seves emissions de CO2. El marc per a fer-ho és un esquema conegut per les sigles CORSIA, adoptat per l’Organització Internacional de l’Aviació Civil. El podem resumir en tres punts: Es pren com a referència la mitjana d’emissions dels anys 2019 i 2020, les quals ja
Fa uns dies, la Cambra de Barcelona acaparava pàgines senceres als principals diaris de Barcelona: havia presentat un informe sobre el dèficit d’infraestructures que pateix el país. La fórmula adoptada era efectista: rescatar la llista que la mateixa Cambra havia plantejat el 2006 i constatar quines obres s’havien impulsat i quines no. Poc deu sorprendre
Volem un planeta sostenible. Aquesta ja és una proclama general, que fan seva fins i tot els enemics més declarats de les regulacions ambientals. Fruïm d’adjuntar l’adjectiu sostenible a qualsevol concepte: edificació sostenible, agricultura sostenible, turisme sostenible, transport sostenible, ciutat sostenible, energia sostenible… Tanmateix, oblidem que la sostenibilitat també exigeix una terminologia sostenible, és a
El Parlament europeu ha urgit els governs a accelerar la transició cap a vehicles més nets.[1] Les setmanes prèvies a aquest pronunciament, els lobis de la indústria automobilística es van activar de manera inusitada per tal d’impedir-lo o, si més no, atenuar-lo. Van treure la pols d’un conegut argument: els llocs de treball. Fabricar cotxes
Entrem en la quarta fase del negacionisme climàtic. En la primera, es posava en dubte que es produís l’escalfament global. En la segona, que en fos culpable la humanitat. En la tercera, que fos necessàriament negatiu. En la quarta, que valgui la pena fer-hi front. Un il·lustratiu exemple d’aquesta quarta fase el devem a l’organisme
El món es reuneix a Marràqueix per a pactar nous passos en la lluita contra el canvi climàtic, però no ho fa amb la il·lusió de fa uns dies: la victòria de Donald Trump –un negacionista dels d’abans– és una bufetada massa grossa perquè es dissimuli la galta vermella i inflada. Només cal recordar que
Vaig començar a interessar-me pel canvi climàtic fa més de vint-i-cinc anys, quan encara abundaven els escèptics i el negacionisme formava part del manual discursiu de molts economistes, empresaris i polítics. Aquesta batalla s’ha guanyat: l’acceptació del fenomen és general, es multipliquen les mostres de preocupació i sovintegen les reunions convocades amb el propòsit de
La refundació d’un partit polític no és un procés senzill ni es pot plantejar com si ho fos. En qualsevol dels dos supòsits, fracassaria. Una refundació de debò va a l’arrel dels problemes, marca horitzons agosarats i, a nivell de persones, exhibeix significatius passos enrere i significatius passos endavant. No és, doncs, un procés fàcil
Els britànics són a punt de pronunciar-se sobre la continuïtat del seu país a la UE. La campanya ha estat intensa i disputada i, quan escric aquest comentari, els pronòstics apunten a un empat que es decantarà, en un sentit o l’altre, per la mínima. Un fet significatiu és que els partidaris de la continuïtat
La Xina està fent una gran inversió al Paquistan. El corredor econòmic que ha de connectar les regions interiors xineses amb el port de Gwadar a la mar d’Aràbia comporta un desemborsament de prop de 50.000 milions de dòlars. Als xinesos els interessa obrir-se una nova via d’accés a les rutes marítimes internacionals, més pròxima
Des de fa molt temps, els països occidentals estan habituats a constatar com s’allarga l’esperança de vida. Només els períodes de guerra han trencat aquesta tendència a l’alça. Per això és tan significatiu que, vivint temps de pau, els càlculs estadístics determinin que els italians nascuts el 2015 tenen una esperança de vida més curta
Recupero un text meu del 27 de març del 2003. Hi confrontava independentisme amb sobiranisme. Hi deia: “L’independentisme busca alliberar-se de la subjugació espanyola. És un enfocament més en clau d’Espanya que no pas de Catalunya. El sobiranisme vol aconseguir l’espai propi de decisió per a totes aquelles qüestions que tenen rellevància per al present