Barcelona ha estat la primera ciutat convidada a la Setmana del Disseny de Hong Kong, una trobada anual de reconegut prestigi a l’Àsia Oriental. L’Ajuntament hi ha fet un digne desplegament amb la presència del primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello. Hi havia un estand amb 20 empreses de disseny, que han pogut fer contactes amb possibles clients o col·laboradors. Tot plegat gràcies a la col·laboració de diverses unitats de l’Ajuntament, Barcelona Centre de Disseny, l’Institut Ramon Llull, Acció i l’Oficina de Comerç i Inversions de la Generalitat a Hong Kong. Jo mateix he tingut l’oportunitat de ser-hi present en representació del govern de Catalunya, invitat per l’organització de la Setmana.
A qui no esperava ningú era al Comissionat de la Marca España. No va ser fins el dia abans que vam saber-ho, una presència gairebé imposada pel consolat espanyol mitjançant una duríssima carta a les autoritats de Hong Kong. Crec que ningú necessita gaires pistes per a imaginar-ne el contingut, tan usual en els textos que ens ha regalat la diplomàcia espanyola al llarg dels últims anys.
A més d’obtenir aquesta “invitació” per la força, el consolat va emetre una colla de tuits amb la intenció de manipular l’esdeveniment:
– un en català: “Orgull, Vice Alcalde Barcelona, segona ciutat d’Espanya, acompanyi Alt Comissionat Marca Espanya a inauguració BODW a HK.”
– un en anglès: “Vice Mayor Pisarello of Spain’s second city, Barcelona will attend opening of BODW in HK in the Spanish Delegation of HC for Brand Spain”.
– un en castellà: “Barcelona fue invitada con recursos públicos españoles. Y han más que cumplido. Orgullosos de Pisarello y resto.”
Quins pebrots! Durant més d’un any s’ha estat treballant per a tenir un presència adequada de Barcelona i el disseny català a la fira sense cap implicació de les autoritats espanyoles. No hi havia cap delegació espanyola de la Marca España de la que formés part ni el tinent d’alcalde ni ningú més, que òbviament no hi érem per a acompanyar l’alt comissionat. I, també òbviament, no és ell ningú per a dir si hem complert o no hem complert perquè no teníem cap obligació contreta ni amb el consolat ni amb la Marca España.
Un detall addicional: un ciutadà que va gosar replicar el cònsol preguntant si no seria millor dir que l’alt comissionat acompanyava al tinent d’alcalde fou qualificat d’ignorant pel representant diplomàtic espanyol.
Una part dels nostres impostos es gasta (es malgasta) a sostenir un cos diplomàtic amb alguns personatges que es dediquen a intentar tapar la realitat catalana, a contradir i a contraprogramar el president de Catalunya, a curtcircuitar iniciatives econòmiques i a manipular l’opinió pública internacional amb la propagació de falsedats com les explicades. Haurien de ser castigats per incompliment del seu deure, però probablement seran felicitats per fer la traveta a una colla de ciutadans, d’empreses i d’institucions que ells consideren espanyoles.
Quan el ministre Margallo proclama que no hi ha motius per a la independència, oblida que només amb actuacions del seu propi ministeri ja queda de sobres justificada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Marca España. O, tal com deia un dia Empar Moliner, Màcula Espanya. Lo que toquen ho empastifen.
Pocavergonyes espanyols!
Apuest és el fruit de 37 anys d’ autonomisme