Fa molt temps que no existeixen polítiques verticals. Totes són transversals. Totes apel·len a la visió holística, multifacètica, interactiva… És inevitable que sigui així si volem absorbir la complexitat del món modern. No és fàcil fer-ho, però: exigeix esforç, renúncia a paradigmes molt consolidats, obertura mental, noves capacitats d’interrelació… Insisteixo: no és gens fàcil. No
En el debat de la investidura de Pedro Sánchez, el candidat replica a la portaveu de Junts per Catalunya que, quan surtin del laberint de falsedats, mentides i victimització molt probablment podrem començar a parlar amb un mateix llenguatge. Implícitament, indica que aquesta és la premissa per a poder-se entendre. [1] Pere Navarro, delegat especial de
Les polítiques públiques exigeixen molts diners, força més que els disponibles als migrats pressupostos que ha afaiçonat la filosofia de l’austeritat. No negaré que molts governs han malgastat o, fins i tot gastant bé, ho han fet per damunt de les seves possibilitats. Tanmateix, aquests pecats no justifiquen una penitència tan dura com la que
Fa trenta anys de la fecundació de la World Wide Web. Un dia de març del 1989 Tim Berners-Lee, un físic de 33 anys, va presentar al seu cap la proposta de crear un nou sistema de gestionar la informació perquè tots els investigadors d’aquell centre de recerca –el CERN– poguessin compartir ràpidament els últims
No fa pas gaire, un equip de psicòlegs d’universitats nord-americanes ens revelava els resultats d’una recerca sobre la visió que tenen els adults dels Estats Units dels aliments modificats genèticament. Vet aquí les principals conclusions [1]: Com més extrema és l’oposició a aquests aliments, més baix és el nivell objectiu de coneixements científics en general i
El gener del 2003 l’Ajuntament de San Francisco prohibia que uns ginys de mobilitat personal que acabaven de sortir al mercat –anomenats Segway Human Transporter– circulessin per les voreres i pels carrils bici.[1] Barcelona, en canvi, no s’ho va plantejar de debò fins fa ben poc.[2] El cas es repeteix amb els patinets elèctrics.[3] La
La refundació d’un partit polític no és un procés senzill ni es pot plantejar com si ho fos. En qualsevol dels dos supòsits, fracassaria. Una refundació de debò va a l’arrel dels problemes, marca horitzons agosarats i, a nivell de persones, exhibeix significatius passos enrere i significatius passos endavant. No és, doncs, un procés fàcil
Els britànics són a punt de pronunciar-se sobre la continuïtat del seu país a la UE. La campanya ha estat intensa i disputada i, quan escric aquest comentari, els pronòstics apunten a un empat que es decantarà, en un sentit o l’altre, per la mínima. Un fet significatiu és que els partidaris de la continuïtat
La Xina està fent una gran inversió al Paquistan. El corredor econòmic que ha de connectar les regions interiors xineses amb el port de Gwadar a la mar d’Aràbia comporta un desemborsament de prop de 50.000 milions de dòlars. Als xinesos els interessa obrir-se una nova via d’accés a les rutes marítimes internacionals, més pròxima
Des de fa molt temps, els països occidentals estan habituats a constatar com s’allarga l’esperança de vida. Només els períodes de guerra han trencat aquesta tendència a l’alça. Per això és tan significatiu que, vivint temps de pau, els càlculs estadístics determinin que els italians nascuts el 2015 tenen una esperança de vida més curta
Recupero un text meu del 27 de març del 2003. Hi confrontava independentisme amb sobiranisme. Hi deia: “L’independentisme busca alliberar-se de la subjugació espanyola. És un enfocament més en clau d’Espanya que no pas de Catalunya. El sobiranisme vol aconseguir l’espai propi de decisió per a totes aquelles qüestions que tenen rellevància per al present
La democràcia només es consolida en societats de descreguts: dels que no creuen que el futur estigui escrit per endavant i neguen que qualsevol decisió humana sigui, al cap i a la fi, infructuosa perquè el resultat ja està prescrit; dels que no creuen en idees absolutes i, en conseqüència, estan oberts a viure sota
La Brookings Institution, un prestigiós laboratori d’idees nord-americà, ha encetat l’any amb un nou bloc: Ideas to retire –idees a retirar. Encara que, en el seu cas, l’enfoca a l’àmbit de la societat de la informació, ho trobo conceptualment brillant. Seria sensacional que una anàlisi així s’apliqués a tot l’àmbit de la política i de
L’any 1954, el sociòleg britànic Michael Young va publicar The rise and fall of meritocracy. En aquest títol, introduïa un mot de pròpia invenció que ha fet fortuna: la meritocràcia. Sovint el sento pronunciar amb una certa reverència, com si fos un ideal desitjable. Societat civil i governs fan una apel·lació a la meritocràcia com
Comencen a resoldre’s els plets contra la retallada de les primes a les energies renovables efectuada pel govern del PSOE el 2010. Dins d’un temps, arribarà el torn a totes les interposades contra la del govern del PP del 2014. El gran argument dels demandants és que es van canviar unilateralment les regles del joc,