La principal qüestió de l’economia circular és de caire conceptual: ¿es tracta d’una versió sofisticada de les clàssiques tres erres de la gestió de residus o suposa un model alternatiu de producció de béns? No és un debat gens menor perquè, de la seva resolució, depenen les polítiques que s’impulsin i els lideratges per a
Quan les tecnologies digitals van començar a infiltrar-se de manera inaturable a les nostres vides i vam prendre consciència que estàvem davant una revolució d’aquelles que canvia la civilització, alguns experts de cor sensible –dit com a elogi– van advertir que hauríem de fer front a l’aparició de tres rases digitals: La rasa generacional, la
J. Bradford DeLong, professor d’Economia de Berkeley i alt càrrec del govern de Bill Clinton, sostenia fa cinc anys que seria preferible parlar de productivitat en comptes de competitivitat. Segons explicava[1], el concepte de competitivitat és perillós per dos motius: Té connotació de joc de suma zero. Suggereix que allò beneficiós per a les empreses
Tots els sectors econòmics es debaten entre l’aposta pel baix cost i l’aposta pel valor afegit. Al meu entendre, l’economia catalana només pot decantar-se pel valor afegit: és l’única via per a assolir competitivitat en una societat mínimament equitativa. Per tant, no pot estranyar que sostingui que també cal aplicar-ho al turisme en tant que
L’excés de confiança és un dels defectes humans amb més clares repercussions negatives. S’observa en comportaments individuals: assumpció de riscos més enllà de les capacitats personals raonables per a fer-hi front. I es detecta en comportaments socials: conflictes magnificats perquè cada bàndol està falsament convençut que té la victòria a les mans. L’economista nord-americà Timothy
Això que, pel nostre gust abusiu pels anglicismes, solem anomenar big data –les dates massives en català– representa una revolució a punt d’esclatar. Com a totes les revolucions, domina ara entre els partidaris una visió idealista dels beneficis que ens aportarà. Tanmateix, l’experiència històrica ens mostra que les revolucions poden torçar-se i esdevenir dolorosos calvaris.
Cinc característiques bàsiques a què haurien d’aspirar totes les organitzacions empresarials catalanes: Representatives – Doblement: perquè se sap quantes empreses els donen suport i perquè la seva veu és el reflex de l’opinió majoritària de les empreses que en formen part. Propositives – A banda de les grans definicions sobre el model econòmic, haurien de
Primer van ser les accions: els 25 directius d’Euskaltel van comprar accions de l’empresa per valor de 3,4 milions d’euros. Ho van poder fer perquè la mateixa empresa els va atorgar un crèdit en condicions molt avantatjoses. Després van venir els incentius per la sortida a borsa: un total de 46 milions d’euros de prima
Potser ha arribat l’hora de recuperar la justícia social. Doblement: en el discurs polític i els seus programes d’acció i en la realitat palpable de la nostra societat. Fa massa temps que la tenim abandonada, aparcada, com si fos un valor obsolet, impropi dels temps actuals. L’hem de rescatar si no volem que la cohesió
Durant 85 dies, la plataforma petroliera Deepwater Horizon va deixar anar petroli al Golf de Mèxic. L’equivalent a més de 3 milions de barrils. La tragèdia humana –onze morts– va sumar-se a un desastre ecològic de gran magnitud i a uns extensos perjudicis econòmics que exigien compensacions. Ja s’han fixat: 18,7 miliards de dòlars.[1] Són
Breu relat dels fets: el 2008 el govern nord-americà rescata l’asseguradora AIG amb 182 mil milions de dòlars. Tot seguit decideix bescanviar aquest rescat pel 79,9% de les accions de la companyia –òbviament, passa a ser-ne l’amo. L’anterior conseller delegat i màxim accionista fins aleshores, Hank Greenberg, pledeja contra aquesta decisió. Ara, al juny del
Conegudes les nostres capacitats i estimades les nostres potencialitats, els pilars d’un model econòmic que ofereixi prosperitat a la societat catalana són aquests quatre: la indústria, el turisme, la logística i l’explotació, en el bon sentit del terme, del talent. Si ordenem aquests quatre pilars d’una certa manera i n’agafem les inicials, ens surt TILT.
Les estadístiques són males conselleres. Les mitjanes i els percentatges solen homogeneïtzar la informació fins a un punt que distorsiona la realitat. Per això, agafar-s’hi sense cauteles i construir un discurs a partir d’aquestes xifres despullades de context no només és un error conceptual sinó que pot tenir un efecte molt contraproduent. Un exemple actual
“A l’Aràbia Saudita reconeixem que, algun dia, no necessitarem combustibles fòssils”. Que ho digui Ali al-Naimi, el ministre de Petroli d’aquell país[1], fa que no sigui un comentari menystenible. Si hi afegeix que planifiquen com esdevenir “un poder global en energia solar i eòlica”, els ulls s’esbatanen. Sobretot, quan constates que no es refereix a
La necessitat d’estrènyer els lligams entre la universitat i l’empresa és un clàssic dels discursos públics des de fa decennis. És cert que alguns sectors universitaris, minoritaris però cridaners, s’hi oposen amb rotunditat; de vegades, fins i tot, amb formes contundents. De totes maneres, el gruix dels dos mons és conscient que aquesta és una