Glosso tres lectures recents que van en sentit contrari a l’ortodòxia dominant en l’acció ambiental: Uns investigadors de la Carnegie Mellon University han constatat amb una colla d’experiments que instigar la gent que faci petits esforços a la seva vida quotidiana per a mitigar el canvi climàtic comporta una reducció del suport popular a les
L’agenda del canvi climàtic ha pujat alguns graons en la llista de prioritats del govern espanyol. És bo que sigui així, però la pregunta és si aquest avenç no respon al que, en anglès, diuen too little too late –expressió que blasma que no s’hagi actuat quan tocava i que, quan arriba l’acció, tingui una
En la croada contra el plàstic, un argument defensiu, àmpliament utilitzat, és que els propòsits restrictius no abasten tot aquest material sinó tan sols els objectes d’un sol ús. La pregunta immediata –almenys en algú que té la mania de qüestionar-ho tot– s’enfoca al concepte d’un sol ús: què vol dir exactament? Certament, fa uns
El plàstic s’ha convertit en l’enemic públic número u. S’acumulen les notícies sobre la seva abundància als oceans, la seva bruta presència arreu –sense perdonar els llocs més recòndits–, la seva amenaça a la biodiversitat –tortugues escanyades, balenes amb l’estómac obturat–, la seva entrada a la cadena alimentària humana… El memorial de greuges és tan
El moviment estudiantil sorgit del pas endavant, solitari i arriscat, que va fer l’adolescent sueca Greta Thunberg el setembre del 2018 ha retornat el canvi climàtic a l’actualitat. L’ha retornat perquè fa trenta anys que ocupa portades i titulars de manera intermitent. Aquesta vegada, però, el motiu era diferent: no es tractava d’una gran reunió
Set-cents científics de primer nivell, entre ells cinquanta Premis Nobel, han demanat al president dels Estats Units que s’actuï contra el canvi climàtic: A la vista de les conseqüències potencials, cal començar a actuar immediatament. Només si ho fem ara podem assegurar que no posarem en risc les futures generacions. El president estatunitenc ha rebutjat
Fa trenta anys de la fecundació de la World Wide Web. Un dia de març del 1989 Tim Berners-Lee, un físic de 33 anys, va presentar al seu cap la proposta de crear un nou sistema de gestionar la informació perquè tots els investigadors d’aquell centre de recerca –el CERN– poguessin compartir ràpidament els últims
Un ventall molt ampli de mitjans de comunicació espanyols han signat una declaració de compromís en la lluita contra el canvi climàtic. S’hi obliguen, entre d’altres coses, a defensar un periodisme compromès amb la veracitat i que, per tant, s’allunyi de continguts pagats per les empreses que volen maquillar el seu comportament ambiental o que
Tot just començava l’any i una publicació centrada en la sostenibilitat llançava una vintena de propòsits amb què convenia comprometre’s el 2019 si volíem reorientar de debò els nostres mals ambientals. En destaco alguns [1]: Assumir l’objectiu d’un increment màxim de l’1,5°C de la temperatura mitjana global en comptes de mantenir-se en la perillosa acceptació dels
La principal qüestió de l’economia circular és de caire conceptual: ¿es tracta d’una versió sofisticada de les clàssiques tres erres de la gestió de residus o suposa un model alternatiu de producció de béns? No és un debat gens menor perquè, de la seva resolució, depenen les polítiques que s’impulsin i els lideratges per a
L’economia digital és una font de constants novetats que apunten a una reconfiguració profunda de molts aspectes de com vivim, com treballem o com generem riquesa. Totes les revolucions econòmiques són així. La més recent, la revolució industrial, ha estat prou estudiada perquè disposem d’una mena de quadre de comandament sobre els seus efectes potencials.
Quan les tecnologies digitals van començar a infiltrar-se de manera inaturable a les nostres vides i vam prendre consciència que estàvem davant una revolució d’aquelles que canvia la civilització, alguns experts de cor sensible –dit com a elogi– van advertir que hauríem de fer front a l’aparició de tres rases digitals: La rasa generacional, la
No fa pas gaire, un equip de psicòlegs d’universitats nord-americanes ens revelava els resultats d’una recerca sobre la visió que tenen els adults dels Estats Units dels aliments modificats genèticament. Vet aquí les principals conclusions [1]: Com més extrema és l’oposició a aquests aliments, més baix és el nivell objectiu de coneixements científics en general i
Carol Schweiger, una consultora nord-americana en mobilitat i transport, ha augurat quines seran les grans tendències tecnològiques que incidiran enguany en aquest àmbit. Les sintetitzo en vers lliure [1]: La implantació creixent del concepte de viatge complet (des de la planificació a l’arribada a destinació) exigirà aplicacions tecnològiques que facin possible atendre cadascuna de les etapes
L’histriònic anunci d’Uber que marxarà de Catalunya si s’aplica la raonable regulació de la Generalitat[1] coincideix amb un altre anunci, gestat sense escarafalls: Avancar tanca i, per tant, Catalunya es queda –en aquest cas, sí– sense l’empresa de vehicles multiusuari més veterana del país.[2] Em temo que totes dues notícies estan relacionades i que, en