Portem anys sentint-nos dir que el sobiranisme desplaça empreses fora de Catalunya i ens allunya les inversions. Les estadístiques ho desmenteixen, però la persistència en l’acusació i la manipulació barroera de dades fan que algunes persones, especialment crèdules, n’estiguin convençudes.
Per aquest motiu, trobo especialment rellevant una notícia que no ha merescut tanta atenció: grans bufets d’advocats atenen una allau de consultes de persones riques o amb retribucions molt elevades sobre com traslladar els seus domicilis fiscals fora… d’Espanya.[1] Les destinacions preferides semblen ser el Regne Unit, Suïssa i Portugal. ¿Deixaran de viure on vivien? No. ¿Plegaran de la feina? No. Si tenen negocis, ¿els tancaran i se’ls enduran a una altra banda? Tampoc.
La raó és estrictament crematística: volen pagar menys impostos i temen que un canvi de govern a Madrid posarà fi a les polítiques pro poderosos de què ha fet gala el PP. Podem trobar immoral una actitud així, però entra dintre de la lògica del capitalisme més egoista: buscar l’espai de majors beneficis i/o menys obligacions.
Allò que no té sentit és que la fuga de les fortunes espanyoles, encara que alarmi, sigui vista com una resposta comprensible davant marcs fiscals més exigents i, en canvi, quan ho fan les catalanes, no s’atribueixi a aquest mateix instint materialista sinó a motivacions polítiques. Per sort o per degràcia, en aquesta qüestió, els catalans rics no tenen una personalitat diferenciada.
[1] Serraller, Mercedes (2015) Fuga de fortunas de España por la incertidumbre política y fiscal. Expansión, 16 de desembre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!