Perplexitat. Aquest era l’estat de la majoria de persones que van seguir amb interès l’assemblea de la CUP del 27 de desembre. Que hi hagués un empat final a 1.515 entre els partidaris i els contraris a donar suport a la investidura del president Mas fou tan inesperat que, ràpidament, van suscitar-se tota mena de comentaris sobre quina era probabilitat matemàtica que un tal fet s’esdevingués. A l’exercici s’hi van abocar fins i tot experts habituats a aquesta mena de càlculs, per bé que no van aportar una solució unànime. Tanmateix, sigui el 0,33% que apuntaven uns o l’1,44% que indicaven uns altres o el 16% que assenyalaven uns tercers després d’introduir certs supòsits, no podem considerar-ho altra cosa que un divertiment.
En realitat, els mètodes que s’apliquen fan dues assumpcions irreals: que cada votant és independent dels altres i que les dues opcions són equiprobables en cadascun d’ells. En una assemblea com la celebrada a Sabadell, no s’acompleix cap d’aquestes premisses.
La gent de la CUP no va anar a Sabadell amb una actitud neutra a l’espera que les intervencions els decantessin cap al sí o cap al no. Alguns, sens dubte, hi acudien amb una posició definida i impermeable, mentre que els altres es devien decantar a priori, en major o menor grau, cap a una o altra opció però amb predisposició a ser sensibles, també en major o menor grau, als arguments que es presentessin al debat.
Aquesta obvietat allunya la probabilitat equivalent del 50% per a les dues opcions. En els casos extrems, era 100-0 i, en els altres, qualsevol proporció entremig. Els factors determinants del vot no eren matemàtics sinó sociopolítics: la capacitat de segregar i prioritzar l’emancipació nacional de la revolució social, la visió ideològica de la societat catalana, la consideració sobre el paper de la CUP en el moment actual, l’animadversió personal al president Mas i/o a CDC, la vivència local del moment polític, la tendència al dogmatisme o al pacte… Sense conèixer aquests elements individuals, la història de cadascun dels assembleistes, és impossible aventurar el seu comportament. I fa molt difícil, també, interpretar-lo.
Tampoc no és versemblant l’altra condició: la independència recíproca entre els assistents. És prou conegut que la CUP compta amb col·lectius i plataformes organitzats al seu interior, que circulen consignes de vot, que hi ha dirigents que marquen la pauta per a grups de militants… (res que no passi a qualsevol partit). Per tant, s’ha de contemplar l’existència de fraccions que decidien el vot en bloc i, dins de les quals, hi havia persones amb més força per a inclinar la balança en cada moment. Sense entendre el mapa de grups, jerarquies i influències, tampoc no és creïble cap estimació “objectiva” de probabilitats.
Sense negar la indubtable utilitat de l’estadística inferencial en un ampli ventall de fenòmens i processos, en aquest cas ens fa cap servei. De fet, ens seria molt més rendible no dedicar tant interès al càlcul de probabilitats d’un empat i, en canvi, aprofundir força més en la sociologia política que ens ha menat a un resultat tan incòmode per indecís.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!