Comencen a resoldre’s els plets contra la retallada de les primes a les energies renovables efectuada pel govern del PSOE el 2010. Dins d’un temps, arribarà el torn a totes les interposades contra la del govern del PP del 2014. El gran argument dels demandants és que es van canviar unilateralment les regles del joc, fins i tot retrospectivament, i que aquesta pràctica genera inseguretat jurídica.
En el primer cas, el del 2010, jutges i àrbitres internacionals s’estan decantant a favor de les tesis del govern. Això no condiciona, esclar, que el resultat sigui el mateix en la segona tongada, la del 2014. De totes maneres, el mal ja està fet: la percepció que, a Espanya, poden alterar-se les condicions que fan atractiu un projecte eòlic o solar ja circula entre els inversors i no la desfan sentències favorables al govern al cap de 5 o 10 anys.
Madrid ens té habituats a decisions sostingudes per visions a curt terme i d’un abast sectorial molt limitat, sense entendre les conseqüències més enllà de la primera derivada. I res no indueix a confiar que aquest mal hàbit es corregirà algun dia. Per això, la institucionalitat econòmica d’Espanya és un llast, subtil i molt pesant alhora, que dificulta el desenvolupament empresarial de Catalunya. Òbviament, resignar-s’hi no és cap solució.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!