Aquest novel.lista basc, tan consagrat a la seva terra com Bernardo Atxaga i que fins al 2001 estava traduït a l’espanyol per Alfaguara, publica ara a Alberdania, una casa editorial d’Irun, la seva darrera novel.la simultàniament en èuscar i en espanyol.En paraules de Jorge Giménez Bech, editor i traductor, van veure la necessitat d’editar en
El gran Georges Perec, integrant del Taller de Literatura Potencial (OULIPO), durant tres dies consecutius del mes d’octubre de 1974 va dedicar-se a observar i anotar tot allò que succeïa a la plaça Saint Sulpice de París en diferents moments del dia.Personatges, vehicles, el temps atmosfèric i el cronològic, les escenes de la vida quotidiana,
El poeta canari Andrés Sánchez Robayna, traductor de Salvador Espriu a l’espanyol, ens regala aquest quadern farcit de suggerents reflexions sobre el fet insular, sorgides a partir de viatges i lectures i de la mateixa condició illenca de l’autor. El llibre es completa amb una petita antologia de textos poètics als quals es fa referència
En aquest poblet on s’escau de celebrar-hi la festa major, veig tot de banderes catalanes penjades a finestres i balcons, algunes d’estelades i tot, però no se n’observa cap d’espanyola. El contrast amb Andalusia és evident. Aquesta deu ser la diferència entre “nacionalitat” i “regió”!
“No votéis al PP, porque les dará el concierto económico a los catalanes”.Aquest és el sentit del missatge catalanòfob de Chaves, expresident de la Junta d’Andalusia i vicepresident de política “territorial” del govern espanyol.Col.legues del PSC, hi teniu res a dir? Quants gripaus més us haureu d’empassar abans de partir peres amb tota aquesta colla?M’agradaria
PP-PSOE, PSOE-PP (tanto monta monta tanto Isabel como Fernando) s’han posat d’acord a corre-cuita, amb nocturnitat i traïdoria, per fer allò que semblava impossible: reformar la constitució!Fixeu-vos que l’acord no és pas per harmonitzar la nostra política fiscal i posar-la a nivell europeu, no és pas per establir quin màxim, o quin mínim, han de
La novel.la, publicada per primer cop el 1963, se situa en els llargs anys de la dictadura portuguesa, tot i que sense concretar. Transcorre fonamentalment en la població d’Èvora, escenari d’altres novel.les de l’autor.Els personatges són membres de la petita intel.lectualitat que intenten donar un sentit a les seves vides revoltant-se contra l’estat de coses
L’inefable Bono ens ha dit que és molt fàcil. Aprofitem que li lleven, momentàniament, el cinturó de castedat a la Immaculada i Puríssima Constitució i fem-li les modificacions pertinents perquè esdevingui un text plenament democràtic. (segueix)Per exemple, traiem allò de l’exèrcit com a garant de la sagrada unitat de la pàtria (común e indivisible de
La decisió de la vicepresidenta Ortega d’igualar les víctimes dels dos bàndols en el seu projecte de reforma del memorial apunta, almenys en el que es dedueix de les seves paraules, a difuminar el caràcter preservador de la memòria democràtica i a convertir-lo en una espècie de mausoleu indiferenciat. És ben significatiu, d’altra banda, que
Sembla que el conseller Mena ha pres el relleu en el període vacacional al conseller Puig, pel que fa a declaracions i iniciatives provocadores i prepotents. Se’n recorden de les referències de l’expresident Pujol “als que no poden seguir”? Ara només li n´he sentit una d’aquest estil a l’alcalde Trias. Què hi farem!
L’especialista d’origen gallec en ciència política Carlos Taibo, professor a la UAM, ha publicat un llibre dedicat a un dels personatges que més el fascinen. La figura enigmàtica i misteriosa de l’escriptor portuguès és explorada en les diverses facetes mitjançant una síntesi i contrastació de les dades que es coneixen sobre la seva persona. Carlos
L’autor, enginyer agrònom, sindicalista i ecosocialista compromès, elabora un acurat estudi que és alhora un al.legat en favor d’un canvi de model productiu i social, amb rigor documental i afany argumentatiu. (continua) Amb pròleg i postfaci de Jorge Riechmann, estudiós compromès com l’autor, comença amb una magnífica anàlisi del cicle del carboni.Basant-se en les dades
Testimoniatge sobre una de les experiències límit del segle XX, el llibre gira al voltant de l’estada de l’autor al camp nazi de Buchenwald, les conseqüències en la seva vida i el retorn incessant del seu record traumatitzant.En la segona part del llibre es planteja més directament la qüestió central del títol: la contraposició que
Arribo a la ciutat cap a les dotze del migdia. Calor intensa i els granadins a la platja. Carrers deserts i botigues tancades, tret de les dedicades als turistes.Trec el cap a la catedral. Només el cap, perquè fan missa i no permeten visites fins a la tarda. Sempre m’ha impressionat l’amplada i l’altura de
Xose Neira Vilas (1928) és un escriptor gallec que emigrà a Llatinoamèrica i va passar molts anys a l’illa de Cuba. El 1961 va escriure la narració que ara ens ocupa.Amb frases curtes, d’estructura senzilla i amb un lèxic popular considerablement ric, ens explica un tros de la vida d’un nen del camp gallec, imaginem