Testimoniatge sobre una de les experiències límit del segle XX, el llibre gira al voltant de l’estada de l’autor al camp nazi de Buchenwald, les conseqüències en la seva vida i el retorn incessant del seu record traumatitzant.
En la segona part del llibre es planteja més directament la qüestió central del títol: la contraposició que pateix Semprún entre escriure sobre aquesta experiència o viure.
(continua)
A diferència d’altres que han escrit sobre els mateixos esdeveniments, com Primo Levi, a Semprún la posada en paper de les seves vivències en el camp no l’allibera gens ni mica, més aviat l’acosta al suïcidi. Ni a ell mateix li queda clar si va intentar una vegada de treure’s la vida.
D’aquí la interrupció de la seva activitat com a escriptor durant una llarga temporada. Serà mentre viu a Madrid clandestinament com a màxim responsable del PCE en aquesta ciutat que redactarà El llarg viatge, en què explica el seu trasllat al camp de concentració, i obra amb la qual obtindrà el prestigiós premi Formentor.
Les lectures filosòfiques i literàries, les relacions amb les dones, la seva experiència com a militant en la lluita antifeixista, tant a França com a Espanya, els contactes amb intel.lectuals destacats del seu temps són altres temes del llibre. No hi ha gaires referències a les relacions familiars.
El fil narratiu es desenvolupa a partir d’unitats circulars, en què un tema, una situació o una frase retorna diverses vegades i permet d’avançar en una estructura obsessiva, amb el record de la pudor del forn crematori de Buchenwald com a leitmotiv recurrent.
Provinent de l’élite social i política espanyola, potser el millor ministre de cultura que hem tingut o el més respectuós amb els catalans, Jorge Semprún, home coratjós i compromès, ens ofereix un testimoni de primera magnitud, ambiciós i rigorós en l’anàlisi introspectiva.
Jorge Semprun. L’écriture ou la vie. Col. Folio. Ed. Gallimard, 1996
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!