Una altra cosa és que les seves declaracions agradin o convinguin a determinades estratègies. Aquesta primavera passada ja deia que la sortida a l’atzucac en què ens trobem és un referèndum que, als països democràtics europeus és, per descomptat, un referèndum acordat. No pot ser altrament. Recordem també allò que ens diu de buscar suports
Em pregunto a qui serveix dividir el país en dos blocs. La política de blocs condueix, precisament, al bloqueig. Pensem, si no, en la política basca. Aquest no és el model de Catalunya, basat, des dels temps de l’Assemblea de Catalunya, en majories àmplies que permeten d’avançar. A partir de demà veurem si es consolida
1. Primer de tot, he de dir que no entenc la pressa a convocar eleccions: ens interessa molt saber qui tindrem davant. És segur que no serà pas l’actual govern Rajoy. 2. Potser la pressa a convocar-les s’explica perquè alguns pensen que difícilment tindrem un adversari que fabriqui tants independentistes com el govern Rajoy, que
Imatge de xarxapenedes.cat Com és sabut, el govern Tsipras va guanyar, amb una majoria d’un 62% de la població, el referèndum que havia convocat contra les mesures d’austeritat dictades per la Troica comunitària. Finalment, davant les pressions de les institucions europees, Tsipras s’ha vist obligat a cedir en la majoria dels seus plantejaments. Com a
Per mi, les eleccions del proppassat 24 de maig han estat una bona injecció d’esperança. Ens feia molta falta: El triomf de BCN en Comú a Barcelona (que, recordem-ho, és ferma partidària del dret a decidir i inclou independentistes) i tot el que significa de tomb cap a l’esquerra amb formes més participatives de fer
L’aparició de BCN en Comú ha remogut les aigües estancades del municipalisme barceloní. El que semblava que havia de ser una revalidació còmoda de l’alcalde Trias, s’ha convertit en un procés (també ho és aquest) de resultat incert. La intensitat -que de vegades arriba fins al descordament- del debat polític a Barcelona és, em sembla,
No es pot negar que ICV ha fet, si més no, un pas endavant en la definició del futur del país com a estat lliure (associat amb Espanya, això sí). El problema és la manca de concreció de l’horitzó temporal i l’excessiva prudència en la definició d’alternatives en cas d’un bloqueig de l’estat. Si el
ICV bull. Les resolucions de la darrera convenció, en què aquest partit intentava definir el seu programa davant les pròximes conteses electorals, no han resultat prou aclaridores. Les esmenes impulsades pel sector independentista van ser àmpliament rebutjades en el plenari, tot i que el document final recull unes transaccions. ICV es manté en l’ambigüitat que
El diputat Jaume Bosch, d’ICV, que ha anunciat la seva retirada de la primera línia de la política -però no pas de la política tout court, ni tampoc d’Iniciativa-, fa unes aportacions decisives a la pròxima Convenció Nacional del seu partit. En essència, manté que Iniciativa ha de veure la qüestió nacional i el repte
A diferència d’altres, no tinc pressa perquè es convoquin eleccions al Parlament de Catalunya. Una de les virtuts del 9 N va ser permetre de comptar-nos: no hi ha una majoria clara de partidaris de la independència. Han de madurar unes quantes coses en el sobiranisme, en la política catalana i en la política espanyola.
Ai, que la independència se’ns endarrereix! L’altre dia parlàveu d’un procés d’un any i mig. Ara, el vostre portaveu diu que no hi ha pressa, que podem esperar a fer eleccions el 2016. En què quedem? El calendari electoral com a arma electoral de partit. La llista única com a pretext per a no convocar
EPÍSTOLA SATÍRICA Y CENSORIA CONTRA LAS COSTUMBRES PRESENTES DE LOS CASTELLANOS, ESCRITA A DON GASPAR DE GUZMÁN, CONDE DE OLIVARES, EN SU VALIMIENTO No he de callar por más que con el dedo, ya tocando la boca o ya la frente, silencio avises o amenaces miedo. ¿No ha de haber un espíritu valiente? ¿Siempre se
Com deia en un post anterior, de vegades els equilibristes cauen, de tant passar la maroma. Això ha passat aquests darrers dies amb les desafortunades declaracions dels seus dos coordinadors, contraris a votar el 9N. La darrera i treballosa resolució del seu comitè executiu, que crida a la mobilització en totes les seves formes el
Les preses de posició públiques dels dos coordinadors d’ICV -coordinador i coordinadora, que no es diferencien gens ni mica- sobre la seva renúncia a participar en el 9N emetent un vot, posa, probablement, un punt i final a l’intent de fer un partit de síntesi entre diverses tendències del catalanisme. No ha aguantat les urgències
Quant de temps aguantaran els sobiranistes dins d’Iniciativa? S’estan posant les bases d’un PSC bis, que buscarà aliances amb Podemos i amb IU per arreglar-nos una Espanya federal als catalanets? Em temo que l’intent de síntesi original entre unionistes/ federalistes i sobiranistes/ independentistes s’ha esberlat contra les roques del 9N i la necessitat d’optar amb