Migdia de dijous. Escolto atònit les declaracions d’en Mas-Colell assegurant que vol reduir el sou dels funcionaris al nivell del 2007 (amb preus del 2011!).Era l’esperó que em faltava per acudir a la manifestació convocada pels sindicats a Via Laietana. Érem uns 5000 segons la Guàrdia Urbana.M’hi retrobo amb un company de feina, ara jubilat,
En temps de retallades sense fi (en quin punt del programa electoral de CiU figuraven?) pot ser un lenitiu dedicar-se a la bona literatura. De bons autors no ens falten, d’aquí i de fora.És un entreteniment barat en diners i molt nodridor per a l’intel.lecte.Mentre el conseller Mas-Colell amenaça amb més reduccions de sou, rellegirem
Tomas Tranströmer només té, que jo sàpiga, un llibre traduït al català. Massa sovint passa que els grans noms de la literatura contemporània no tenen presència en la nostra llengua. Això s’ha accentuat darrerament, especialment en el camp de la poesia. Trobem a faltar les versions que ens fornien Quaderns Crema o Edicions 62. És significatiu que una
La lectura de les Pagèsiques em porta a la ment el record d’una de les lectures de poesia més intenses i interessants que hagi fet: Le Carnet du Pois de Pins, de Francis Ponge.Podríem subtitular-la “Un poeta comunista a la recerca de l’essència de la pineda en la França ocupada pels nazis”. El nostre poeta
Una novetat important aquesta tardor en poesia catalana: la publicació del darrer recull de Perejaume, titulat Pagèsiques en honor, com el mateix autor declara, de Virgili i les seves Geòrgiques. Fa vuit anys de l’aparició del seu darrer recull, Obreda, un altre esdeveniment important en la nostra poesia, i uns quants més des d’Oïsme, llibre
Sabíeu que el pont més antic de París és el Pont Neuf? O que hi havia disset esglésies a l’ile de la Cité en el moment de la Revolució?Tot això i molt més és el que explica l’escriptor Raymond Queneau a través d’un qüestionari proposat als lectors del diari L’Intransigeant entre 1936 i 1938. Queneau
És el film del mes a la Filmoteca de Barcelona, de manera que l’exhibiran unes quantes vegades al llarg de l’octubre que acaba de començar. La prodigiosa expressivitat del rostre de Giulietta Masina, esposa del director, destaca en aquesta història de marginalitat i desarrelament.El final dramàtic, amb la culpa i el penediment de fons, no entela
La descoberta de la vil.la romana al barri de La Sagrera, en ocasió de les obres de l’AVE, és un bon exemple de la relació entre la cultura i el “progrés” tecnològic. I de la subordinació de la primera al segon.Ens diuen que les restes, convenientment registrades, tornaran a ser sepultades perquè no interfereixin en
En una sala de teatre “de les d’abans”, amb un sostre alt, pati de butaques ample i escenari a la italiana -imaginem que és el local reconvertit del teatre del centre parroquial de la parròquia de Sant Antoni Abat-, al cor del barri del Raval de Barcelona, a tocar de la plaça del Pedró, dos
Amb aquest títol suggeridor l’escriptor nord-català ens situa a la guerra d’Algèria. El protagonista, oficial de l’exèrcit francès en aquesta colònia, assisteix a la progressiva pèrdua del territori.Amb aquest obra m’ha passat com amb les altres de l’autor: no he pogut deixar el llibre fins que no l’he acabat de llegir del tot. L’estil ràpid
La companyia Dagoll Dagom estrena aquest musical del rock català adreçat a un públic de totes les edats, amb un ull fixat especialment en els adolescents escolars.La trama, una peripècia sentimental sense més pretensions, enllaça dos moments de la nostra història recent, la Catalunya olímpica del 92 i la desenganyada del 2004. Fins a 53 temes
EL PRES Presoner d’un paísque pinta sobre el mapal’hexàgon ensuatd’una sang que fou roja, pres d’aquest país sóc. Presoner d’aquest poble,on el burgès tossutha barrat cada portasobre la ràdio oberta, pres d’aquest país sóc. Presoner del meu ésserportant una revolta,com el fre d’un cavallremugant la sang seca, pres d’aquest país sóc. Si obro la finestraals
Tindríem una casa,arbre nascut de l’erm. Una llosa penjadaen una ala del vent. Una paret de pisaper a abrigar l’hivern. Un test on floririenvioles pel mal temps. Per porta, aquell somriureque t’estrellen les dents. De lluny em cridariesamb un cridar content. Desfaria ma penaaquell riure que tens, aquella espatlla blancacoixí dels pensaments. El teu braç
Dia a dia veiem com el necessari i democràtic pluralisme als nostres mitjans va decaient, en benefici del pensament únic neoliberal.El tracte rebut pel professor Navarro en una entrevista a Catalunya Ràdio n’és un exemple.El professor Navarro no té pèls a la llengua, certament, ni la diplomàcia es compta entre les seves virtuts més rellevants,
Impressionant el reportatge que TVE 2 ens va oferir ahir al vespre sobre els cinc joves afusellats per una dictadura que estava a les acaballes. El dictador va morir matant!El pobre Xosé Humberto Baena va tenir la desgràcia de trobar-se a Madrid els dies que el FRAP va matar un Guàrdia Civil. Quan el van