No és pas més que una impressió personal, però en aquest petit i bell poblet andalús on passo uns dies i vinc des de fa una pila d’anys, he observat un parell de banderes espanyoles ben formoses, exhibides orgullosament a la via pública, i cap d’anadalusa.Una d’elles oneja dalt d’un màstil vertical de ben bé
La darrera novel.la de Philip Roth està ambientada als Estats Units de la Segona Guerra Mundial, amb soldats mobilitzats, joves exempts per impediment físic i una epidèmia de poliomielitis que fa estralls al nord-est del país, entre la comunitat jueva de Newark.El sentit d’extrema responsabilitat que domina el protagonista, reflex d’un afany d’omnipotència no reconegut,
De Vergílio Ferreira (1916-1996), Quaderns Crema va traduir fa uns quants anys una de les seves obres màximes, En nom de la terra, novel.la que em va impactar fortament i que recreava la relació d’una parella d’ancians tot contrastant l’esplendor de la seva joventut amb la decrepitud de la vellesa. L’editorial anunciava la publicació d’un
Cid Cabido (1959) va publicar aquesta novel.la fa un parell d’anys. Pere Meroño la recomanava en el seu bloc i he aprofitat aquests dies de vacances per llegir-la. Un escriptor/periodista desvagat s’interessa per l’assassinat d’un poderós industrial conserver a la ciutat de Vigo esdevingut a les darreries del franquisme, coincident en el temps amb el
Aquest important escriptor i influent director literari italià, sicilià de naixença, va redactar una petita crònica del seu viatge a Sardenya als vint-i-quatre anys, quan podem dir que encara era un escriptor en formació. Bellament escrita i titulada, amb voluntat d’estil i de capítols molt breus, hi reflecteix l’estada en aquesta illa l’estiu del 1932,
Com sabeu, Euskadi és plena de muntanyes, no gaire altes però algunes de ben escarpades. En la nostra estada vam pujar al Gorbeia, el cim més alt. És una muntanya fàcil, arrodonida, amb un trajecte clar i ben visible. Gairebé s’hi pot pujar des de qualsevol vessant. Mentre érem dalt de tot, dinant, vam veure
A Vitòria – Gasteiz, on ens estàvem, malgrat la retolació pública rigorosament bilingüe, gairebé no he sentit una paraula en basc. Només a la noia que em va vendre un disc de Mikel Laboa en una llibreria li he sentit aquesta llengua perquè se m’hi va adreçar.Això sí, el dia de sant Jaume, com a
Una novel.la de fons esperançat sobre un personatge que busca reconciliar-se amb el seu passat a través de la reivindicació de la dignitat del seu pare. En el rerefons, la misèria moral del franquisme, l’acarnissament amb els vençuts, la covardia de molts, la corrupció dels aparells de l’estat …I una nova generació que obre horitzons
Del Diari de Stendhal. Transcric de l’original francès, potser per pudor: “Je suis ainsi que beaucoup d’autres embarrassé lorsqu’il s’agit d’enfiler pour la première fois une femme honnête. Voici un moyen très simple. Lorsqu’elle est couchée vous la baisotez, vous la branlez, etc; elle commence à s’y prendre goût. Cependant la coutume fait qu’elle se
Per què els viatges ens fan feliços?Potser a causa de les il.limitades possibilitats que qualsevol viatge ens obre?Pel trencament amb la rutina diària? Perquè sempre trobem coses noves? Per una certa feliç irresponsabilitat, lluny dels compromisos de cada dia? Perquè, mentre viatgem, no som d’enlloc, i ens ho podem mirar tot amb una amable distància?
Amb una mica de retard, recomano l’excel.lent treball d’investigació periodística del Temps de la setmana passada sobre el policia al servei del règim franquista que va detenir i deportar el president Lluís Companys, i va denunciar i perseguir molts altres lluitadors antifranquistes.Històries familiars ocultes, dobles vides i una culpa que no cessa…
Demà, a les 19.15, la Filmoteca de Catalunya projecta dues pel.lícules sobre els bombardejos que va patir la ciutat de Barcelona durant la guerra civil.Hi seran presents els seus directors, Xavier Juncosa i Jesús Garay.La sessió promet!
Dijous, sessió memorable a la Filmoteca de Catalunya. Una persona del públic gosa preguntar si podem dir que la guerra civil s’ha acabat, vist el tabú que encara representa per a segons quins sectors.La conclusió que surt de les aportacions dels historiadors integrants de la taula rodona, és que no s’ha acabat del tot. I
Acceso no autorizado, de Belén Gopegui, dibuixa les entreteles del poder polític espanyol amb una visió amarga i desencantada: una vicepresidenta honesta que s’oposa a la bancarització de les caixes, un president sense ideologia que la destitueix, un ministre trepa i oportunista…Els hackers que treballen al servei d’uns i altres, els militants desencantats i els
Mal país, aquest, en què un conseller d’Interior gosa qualificar de mentider tot un Síndic de Greuges …. Ai, que patirem …