Xose Neira Vilas (1928) és un escriptor gallec que emigrà a Llatinoamèrica i va passar molts anys a l’illa de Cuba. El 1961 va escriure la narració que ara ens ocupa.
Amb frases curtes, d’estructura senzilla i amb un lèxic popular considerablement ric, ens explica un tros de la vida d’un nen del camp gallec, imaginem que als anys de la postguerra, des de l’òptica del mateix narrador protagonista. La criatura, que creix en un ambient pobre, va descobrint les grans qüestions de l’existència: les diferències socials, la injustícia, els prejudicis, la marginació, l’emigració, el treball, la mort; també l’amistat i l’amor.
(segueix)
Finalment, i com a conseqüència d’un enfrontament amb la família dels
senyors, prendrà la decisió de deixar la llar familiar i treballar i
espavilar-se pel seu compte.
Narració breu que enllaçarà amb dues obres posteriors, va tenir un gran èxit en el seu moment i és un dels clàssics moderns de la literatura gallega.
Neira Vilas. O ciclo do neno. Memorias dun neno labrego. Ed. Akal, 1987
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!