Aprofitant que, en el meu pas per la Cerdanya, em surt a la carretera el trencall cap a Guils, decideixo encaminar-m’hi a la recerca d’alguns records. Devia ser l’estiu del 1985 quan vam entrar al cementiri d’aquest poblet, arran de la seva església romànica i amb vistes sobre la comarca.En el terreny humil i minúscul
Passo per davant de l’edifici del carrer Angulo 1, on va viure el poeta. Cap placa no el recorda, i això que és un dels poetes granadins més importants. Actualment hi ha l’hotel Reina Cristina.Al carrer de l’Alcaicería 7, on va néixer, és impossible trobar-hi res, convertit com està en un seguit de botigues adreçades
Fa un any érem en terres sorianes, aprofitant el pont. Passant per la Laguna Negra camí dels Picos de Urbión, una placa commemorativa recordava l’excursió que havia fet Antonio Machado al mateix lloc i el mateix dia, cent anys abans.Fa just un ay que passejàvem arran del Duero, de San Polo a San Saturio, en
Arribo a la ciutat cap a les dotze del migdia. Calor intensa i els granadins a la platja. Carrers deserts i botigues tancades, tret de les dedicades als turistes.Trec el cap a la catedral. Només el cap, perquè fan missa i no permeten visites fins a la tarda. Sempre m’ha impressionat l’amplada i l’altura de
Com sabeu, Euskadi és plena de muntanyes, no gaire altes però algunes de ben escarpades. En la nostra estada vam pujar al Gorbeia, el cim més alt. És una muntanya fàcil, arrodonida, amb un trajecte clar i ben visible. Gairebé s’hi pot pujar des de qualsevol vessant. Mentre érem dalt de tot, dinant, vam veure
A Vitòria – Gasteiz, on ens estàvem, malgrat la retolació pública rigorosament bilingüe, gairebé no he sentit una paraula en basc. Només a la noia que em va vendre un disc de Mikel Laboa en una llibreria li he sentit aquesta llengua perquè se m’hi va adreçar.Això sí, el dia de sant Jaume, com a