tempus fugit

DE VEU EN VEU
LA MÀ FRONDOSA – Lluís Solà

14.
Amunt. I avall. I girar,
i giravoltar entorn de la reixa
atònita, en aquest horitzó
inseparable del desig.

Ací. Enllà.
A dins. Endins
del mas enrunat,
on el penjat
ja no té finestres
per recordar.

Ni silenci.
Ni veus potser.
Ni camins.
L’espai deshabitat,
la cèl•lula congelada,
ni demà, ni ahir, i
entre els pilots de pedres,
davall, moreres cendroses,
filament del no-res supervivent.