Cinc cents euros és el que val conèixer l’esperança de vida de cadascú de nosaltres. Amb un senzill anàlisi de sang, es pot detectar la mida del telòmers: extrems dels cromosomes que es troben només en organismes eucariotes, els quals donen estabilitat, intervenen en la divisió cel·lular i predeterminen el temps de vida de la
El proper 22 de maig, els ciutadans estem convocats a les urnes per escollir als nostres representants municipals. Tan de bo l’abstenció sigui anecdòtica, aquest cop. Tan debò la desafecció política doni pas a la responsabilitat individual en pro de la col·lectivitat. La democràcia d’un país es mesura amb aquest petit gran gest: exercir el
Ja tenim les enquestes del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). Tot just ha començat la campanya electoral i sembla que hi ha pressa per conèixer les intencions de vot. De tota manera, els resultats d’una enquesta no deixen de ser un ball de probabilitats. Percentatges que tendeixen a l’aproximació i que s’han de saber interpretar. Més
En Paulo Coelho ens diu, de manera molt encertada, que mai hem de deixar que els dubtes paralitzin les nostres accions. Que hem de prendre sempre totes les decisions que necessitem prendre, fins i tot sense tenir la seguretat o la certesa que estem decidint correctament. No aturar-nos massa estona en una cruïlla. Perdre només
La mort d’Ossama Bin Laden ens ha agafat de bon matí per sorpresa quan gairebé tothom ens havíem oblidat d’ell, tret d’aquells que han patit directa o indirectament les seves cruels i sanguinàries massacres terroristes orquestrades per aquest multimilionari amb ànims de revenja. A deu anys de l’atemptat de les Torres Bessones, l’esperança de trobar-lo,
Llegeixo a la xarxa, en un poema d’Isabel Allende, que de mare només n’hi ha una perquè no aguantaríem perdre-la dos cops. Certament, de mare només n’hi ha una. Una frase que, pel seu abús, ha perdut tot el seu significat. En qualsevol cas, un dia com avui, la reivindico. I aprofito, des d’aquesta petita
En Guillem i la Caterina ja són marit i muller. I Ducs de Cambridge. Ahir va ser jornada festiva a Londres. El casament del príncep Guillem i la plebea Kate Middleton va anar com una seda. Amb puntualitat britànica i sense cap ensurt que obligués a treballar més del compte al servei de seguretat. Pameles,
Res que no sabéssim. El millor entrenador del món (i millor persona), com era d’esperar, no ha sucumbit a les provocacions del senyor Mou. Tot un exemple d’educació i bonhomia. Tanmateix, el nostre Pep Guardiola, en comptes de parar l’altra galta com hagués fet en un altre moment, aquest cop no s’ha mossegat la llengua
Del llatí que vaig estudiar a batxillerat, aquesta declinació és de les poques que recordo. En canvi, recordo perfectament la meva primera rosa de Sant Jordi. Un regal amb una pila de connotacions. Entregat en una diada entranyable pels que som i ens sentim catalans. La Diada de Sant Jordi. Dia de llibres i roses.
Julio Cortázar, en un dels seus magnífics contes “La salud de los enfermos”, ens parla de com la mentida pietosa gira, de manera completament absurda, al voltant d’una família. Les tribulacions dels fills i germans per estalviar preocupacions a la seva mare a qui no convé sobresalts de cap mena, arriben a convertir-se en una
Gairebé un mes i mig per exercir els nostre dret al vot. Si volem. El 22-M ens espera amb ganes. Endevino unes municipals calentetes. I no només pel clima canicular de mitjans de maig. La crisi, amb els seus efectes col·laterals, serà l’eix vertebrador de tot el seguit de campanyes, unes més creatives, altres no
El poema de l’alemà Heinrich Heine fa un elogi ben càustic de la hipocresia. Fingir qualitats o sentiments contraris als que vertaderament hom té o experimenta, és més habitual del que ens pensem, malauradament. L’hipòcrita se sap hipòcrita; es creu llum, essent ombra; es creu amb plenitud quan només conté mesquinesa. Mentre no siguem conscients
Freud defineix el dol com la reacció emocional davant la pèrdua d’una persona estimada o una abstracció equivalent. Tanmateix, el dol no és conseqüència sempre la desaparició, si més no física, d’una persona estimada. També es produeix un buit emocional davant situacions de pèrdua com la desocupació, separacions o divorcis, o bé com a conseqüència
La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, reobre el debat de l’uniforme, ara a les escoles públiques, com una eina més d’igualtat davant els desequilibris de classe. Homogeneïtzar la vestimenta, diu, pot ajudar a fugir de l’obsessió per les marques com a signe d’identitat i, alhora, haver de triar cada matí la roba amb la consegüent pèrdua
Poc a poc i bona lletra, em deien els meus pares. El moviment slow arriba amb força a la nostra societat occidental. No sé si per quedar-s’hi. Tant de bo. Farts d’anar amb presses, s’imposa una vida slow contraposada a la cultura fast que ens ha fet més mal que bé. Arribar a tot arreu