Bon titular, el del diari Público. Convocar les eleccions generals pel proper 20 de novembre penso que és un encert. Un dia com aquest, farà 36 anys, va morir el Dictador Francisco Franco Bahamonde després d’una llarga agonia. Anticipar les eleccions a aquest dia, no és casualitat. Ha estat una manera d’escurçar (en aquest cas)
Treballar més per menys. Això és el que demana el conseller d’economia Andreu Mas-Colell al sector més vilipendiat: el funcionarial. Certament, sembla una broma de mal gust. Allargar la jornada laboral dels treballadors públics a canvi de més retallades salarials no penso que solucioni pas el problema. La proposta d’allargar quinze minuts la jornada laboral
Hom diu que l’enemic més difícil de combatre viu a casa. Certament, arran de la sortida d’en Josep Lluís Carod Rovira d’ERC, he volgut recuperar aquesta dita de la calaixera. Les guerres fratricides són freqüents, malauradament, dins les formacions polítiques. No és cap novetat que, quan un partit polític assoleix certa quota de poder, hi
El proper 22 de maig, els ciutadans estem convocats a les urnes per escollir als nostres representants municipals. Tan de bo l’abstenció sigui anecdòtica, aquest cop. Tan debò la desafecció política doni pas a la responsabilitat individual en pro de la col·lectivitat. La democràcia d’un país es mesura amb aquest petit gran gest: exercir el
En Guillem i la Caterina ja són marit i muller. I Ducs de Cambridge. Ahir va ser jornada festiva a Londres. El casament del príncep Guillem i la plebea Kate Middleton va anar com una seda. Amb puntualitat britànica i sense cap ensurt que obligués a treballar més del compte al servei de seguretat. Pameles,
Gairebé un mes i mig per exercir els nostre dret al vot. Si volem. El 22-M ens espera amb ganes. Endevino unes municipals calentetes. I no només pel clima canicular de mitjans de maig. La crisi, amb els seus efectes col·laterals, serà l’eix vertebrador de tot el seguit de campanyes, unes més creatives, altres no
El poema de l’alemà Heinrich Heine fa un elogi ben càustic de la hipocresia. Fingir qualitats o sentiments contraris als que vertaderament hom té o experimenta, és més habitual del que ens pensem, malauradament. L’hipòcrita se sap hipòcrita; es creu llum, essent ombra; es creu amb plenitud quan només conté mesquinesa. Mentre no siguem conscients
Quan hom falta a la seva paraula, està cometent una burla i una falta de respecte envers els altres. Abans de prometre res, hom ha d’estar segur que ho podrà complir. I, si no és així, s’ha de ser prou humil per rectificar a temps. Encara que, la majoria de les vegades, hi ha molta
En primer lloc, em sabríeu dir en quin moment de la nostra vida traspassem la línia cap a la senectut? Fa no gaires anys, se situava al voltant dels seixanta-cinc, quan coincidia amb l’edat de la jubilació; d’un temps ençà, quan el cos i l’anima no responen, a parts iguals. Hom en diria, arribar a vell
O el que seria l’equivalent: no hi ha euros a vuitanta cèntims. Tret d’alguna excepció, allò barat ens acaba sortint car. En qualsevol cas, el plaer de consumir, ens empeny a gastar en productes que no necessitem. Tanmateix, pel seu baix preu, no ens en podem estar de comprar-los. Abans eren els Tot a Cent.
Arran del darrer anunci d’Estrella Damm, Joan Teixidó, un veí de Juneda, penja a la seva pàgina web www.joanteixido.com una crítica, amb una gran repercussió mediàtica, de l’espot que arriba a orelles del mateix director de màrqueting de la firma cervesera amb una fàbrica de malta amb seu a Bell·lloc d’Urgell, casualment. Mitjançant la confecció d’un gràfic