Afedemón!

Mitjançant els nostres vots, contribuirem no només a baixar l’índex d’abstenció, clar signe de maduració d’una societat. També, mitjançant aquest petit gran gest, podem canviar l’statu quo. Això és l’estat del moment actual. 

De tota manera, no podem votar a la babalà. Hem de saber que el nostre vot és decisiu. Ara més que mai. I que, totes i cadascuna de les paperetes que entrin el proper diumenge a les urnes de metacrilat, provocaran o bé un manteniment de l’statu quo o bé un canvi de govern.

Què volem? Ho tenim a les nostres mans.

Davant una crisi econòmica que dura més del compte i que ens buida les butxaques, no necessitem un govern que ens les buidi més a cop de pujar més els impostos. Ja van prou maldades. Així com els ciutadans hem hagut d’estrènyer-nos el cinturó, també els ajuntaments haurien de prendre nota i no invertir els seus escassos recursos en grans obres propagandistes que només fan que inflar més i més el deute municipal.

Necessitem un govern que protegeixi l’estat de benestar i que, amb pocs recursos i de manera intel·ligent i sostenible, sigui capaç de fer una bona gestió financera de les arques municipals. 

Llegeixo, perplexa, com El Periódico, en la seva edició d’ahir dissabte, difon aquesta notícia: “L’alcalde de Lleida intenta revalidar una majoria absoluta que l’empenyi a la direcció del partit; les eleccions municipals a Lleida es juguen aquesta vegada en clau nacional; el motiu no és un altre que les aspiracions de l’actual alcalde a liderar el partit després del congrés previst per aquesta tardor; revalidar la majoria absoluta, li faria guanyar molts punts per ser el substitut de José Montilla”. Em nego a continuar pagant, a través dels meus impostos, el salt de trampolí. 

Em sentiria vilment estafada si el meu vot anés dirigit a un candidat que, tan bon punt obtingués una sòlida majoria absoluta, aixequés un vol d’alçada i passés el testimoni a la seva número dos.  

No és casualitat que, en La Vanguàrdia d’ahir, sortissin unes declaracions (del candidat en qüestió) a favor del Despotisme Il·lustrat que propugna aquest lema: “Tot per al poble; tanmateix, sense el poble”