Afedemón!

Bloc de les terres de Lleida

23 d'abril de 2011
2 comentaris

Rosa, rosae, rosa

Del llatí que vaig estudiar a batxillerat, aquesta declinació és de les poques que recordo. En canvi, recordo perfectament la meva primera rosa de Sant Jordi. Un regal amb una pila de connotacions. Entregat en una diada entranyable pels que som i ens sentim catalans. La Diada de Sant Jordi. Dia de llibres i roses. De caminades i petons. De senyeres i mans entrellaçades.

Aquest any, Sant Jordi ens cau en dissabte. En dissabte Sant. En plena Setmana Santa no sé pas jo si perdrà la seva essència. Espero que no. I la pluja. Malgrat sigui fina, xoparà sense compassió els fulls dels magnífics llibres que s’estrenen a les parades. I marcirà els pètals de les roses per bé que intentin protegir-les amb paper cel·lofana de la humitat ambiental.

Aquest any, com cada any, penjaré la senyera al balcó. Una senyera que lluirà les quatre barres amb orgull. He nascut i visc al millor país del món. Em sento una privilegiada. I, un dia com avui, on les flors conviuen amb les pàgines, on l’amor sura per totes bandes, he volgut escriure després de dies de no fer-ho.

Sant Jordi. Llegenda que explica com un cavaller, per defensar a la seva estimada, va matar el drac que treia foc pels queixals i, de la seva sang, en va sortir una rosa que va oferir a la princesa com a senyal d’amor.

Avui en dia, els cavallers ja no maten dracs. Les princeses han evolucionat i són elles qui s’hi enfronten. 

Ja no cal tornar a explicar la història dels prínceps blaus que enamoren princeses amb pòmuls rosats i somriures de plàstic, i mirades de vidre que ni tan sols tremolen.

Tanmateix, malgrat no em considero aquesta classe de princesa, m’agrada que em regalin una rosa. Dos. Tres. Les de sempre, de color grana i les que facin més bona olor. I un bon llibre que no falti.

Bona Diada de Sant Jordi! 

  1. Si ho vas aprendre ‘a la moderna’, rosa, rosa, rosam, rosae, rosae, rosa; si ho vas aprendre ‘a l’antiga’, rosa, rosae, rosae, rosam, rosa, rosa. Però en cap cas nominatiu – genitiu – ablatiu. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!