Afedemón!

En Pep Guardiola ha explotat. Prou faltaria. En Jóse Mourinho ha aconseguit obrir (maldestrament) la capsa dels trons. En qualsevol cas, no sap encara amb qui es juga les garrofes. Amb els seus comentaris provocadors i fora de lloc sobre la seva persona, pretenia fer sortir de les caselles a l’entrenador més admirat i respectat del món i, per l’efecte dominó, desestabilitzar als seus jugadors a unes hores de començar un derbi Madrid-Barça com el d’aquesta nit. I, com era d’esperar, no ha aconseguit els seus propòsits. Tanmateix, en Pep no s’ha cosit la boca, aquest cop. Sense vacil·lar, amb la contundència i amb l’elegància amb que ens té acostumats, davant una sala de premsa plena a vessar, ha plantat cara obertament a Mou. 

Davant la provocació, indiferència. Sí, senyor. Malgrat que hi ha moments en què s’ha de donar un cop de puny sobre la taula i frenar els peus a qui falta el respecte un cop rere l’altre. I en Pep ho ha fet. Dolgut per ser acusat de criticar els arbitres, ha evitat entrar en controvèrsies que no duen enlloc i ha derivat la roda de premsa envers allò que realment importa: oferir un bon joc i guanyar el partit d’aquesta nit, si és possible. Això sí, les seves declaracions sempre acompanyades per la seva habitual exquisida educació i fina ironia, sense perdre en cap moment els papers. 

Estic orgullosa de ser culé. De recolzar (a les verdes i a les madures) un club de futbol que representa molt més que un club. El Barça ja ha fet història, certament. Tanmateix, a banda de ser un exemple de futbol magistral i de fair play, també és un clar exemple per als nostres fills de com, un esport de competició com ho és el futbol, no només ensenya a fer tocs de pilota. És molt més que això. El futbol del Barça és una lliçó de vida. 

En Pep ha estat el mestre que tots els alumnes voldrien. Ha aconseguit motivar tot un equip de futbol no només a cop de talonari. Ha obrat amb intel·ligència emocional. Amb disciplina. Fent-se respectar. Creant bon ambient als vestidors. Essent un clar exemple de superació personal sobretot per als que, com ell, han sortit del planter.

Són gairebé tres quarts de nou de la nit i el partit Madrid-Barça és a punt de començar. Ningú sap què passarà. Com algú va dir “el futbol es así: unas veces se gana, otras se pierde”. Tanmateix, passi el que passi, continuaré estimant al meu equip i respectant al seu entrenador.