Afedemón!

Cinc cents euros és el que val conèixer l’esperança de vida de cadascú de nosaltres. Amb un senzill anàlisi de sang, es pot detectar la mida del telòmers: extrems dels cromosomes que es troben només en organismes eucariotes, els quals donen estabilitat, intervenen en la divisió cel·lular i predeterminen el temps de vida de la cèl·lula.

 

Investigadors mèdics han descobert que la mida dels telòmers té molt a veure amb la longevitat de les persones. A telòmers més curts, vida més curta, afirma Maria Blasco, del Centre d’Investigacions Oncològiques de Madrid.

Malgrat els grans avenços en recerca biomèdica, no sé pas si estem preparats per saber segons quines coses. La mort encara és un tema tabú a la nostra societat. I, potser, preferim renunciar a saber la nostra data de caducitat. Al cap i a la fi la mort és això: un organisme que caduca.

Us imagineu néixer ja sabent la data en què traspassarem?  

No em puc imaginar com seria el meu dia a dia sabent la data exacta que em moriré. Potser viuria més intensament. O potser m’amargaria només de pensar-hi.

En qualsevol cas, tots ens hem de morir algun dia. Sabent això, per què no gaudim intensament de tots i cadascun dels instants com si fossin els últims? Viure com si caduquéssim demà? 

Prendre consciència que estem en aquest món de pas, ens pot ser útil a l’hora d’afrontar les dificultats quotidianes, relativitzar-les. De vegades, ens sembla que s’acaba el món i no ens n’adonem que som nosaltres qui el fem més o menys suportable.

En paraules de l’escriptor austríac Stefan Zweig “No n’hi ha prou en pensar amb la mort, sinó que se l’ha de tenir sempre al davant. És, aleshores, quan la vida es fa més solemne, més important, més fecunda i alegre”.