Afedemón!
Bloc de les terres de Lleida
Gairebé un mes i mig per exercir els nostre dret al vot. Si volem. El 22-M ens espera amb ganes. Endevino unes municipals calentetes. I no només pel clima canicular de mitjans de maig. La crisi, amb els seus efectes col·laterals, serà l’eix vertebrador de tot el seguit de campanyes, unes més creatives, altres no tant. Tot anirà en funció dels bitllets a dèbit o a crèdit que es gastin els partits electorals, directament proporcionals a les possibilitats de guanyar escons. En qualsevol cas, estic del tot convençuda que no ens avorrirem pas.
Els aparells dels partits que es presentaran a les properes eleccions del dia 22 de maig, estan escalfant les seves bases. Amb unes llistes recent sortides del forn, inicien la precampanya amb alegria i motivació. Els carrers ja comencen a lluir retrats d’aquells candidats dels partits amb més poder adquisitiu. I les xarxes socials, un bon trampolí publicitari sense haver de rascar-se les butxaques, treuen fum per tots costats. No hi ha espera. Hi ha ganes d’entrar en campanya. No sé si les mateixes ganes que aquells de qui realment depenen. Una ciutadania més desafectada que mai, fa veritables esforços per escollir fer un viatge a les urnes abans que a la platja. Malgrat es poden fer ambdues coses.
El que està clar és que estem en democràcia. I que el vot és un dret i un deure fonamental dels demòcrates. I que hem de ser responsables. El proper 22 de maig se’ns dona una oportunitat de contribuir a escollir als nostres representants municipals, aquells qui ens representaran durant almenys quatre anys. No podem fer com si no anés amb nosaltres. Hem de prendre partit. I no pensar en què el nostre vot no és decisiu. Perquè ho és.
I, a l’hora de votar, no només quedar-nos amb les grans obres ni amb les cares més conegudes. No oblidem que tota gran obra no hagués estat possible sense un elevat pressupost que surt de les arques municipals que, a la vegada, surten de les butxaques dels contribuents, o sia, nosaltres. I que una cara coneguda pot donar pas, durant la mateixa legislatura, a una altra de la que no en sabem gairebé res.
Personalment, prefereixo que el meu ajuntament escatimi en grans obres i inverteixi aquests diners en polítiques socials i de benestar d’on, per cert, no anem sobrats. Tanmateix, i sempre ho veurem així, “aquí i a la Xina popular”, tenir un bon aparador és molt important. Vendre il·lusions, obres mastodòntiques, el nom de la teva ciutat arreu del món, …, és el que preval, malauradament. I si cal retallar, es retalla.
No estic desafectada, políticament, encara que a bocins ho sembli. Sí que voldria un canvi. Una nova manera de fer ajuntament. Canviar, hom diu, no fa polls. I penso que ara és el moment. Malgrat haver tingut un representant municipal que em mereix tots els meus respectes i que, certament, ha fet molt per la meva ciutat, no ens hem d’acomodar. I donar un vot de confiança a aquells que ens poden governar igual o millor.
Subscric la frase d’en Winston Churchill “L’alternança fecunda el sòl de la democràcia”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!