Sense Carnaval
Dijous de Carnaval de 2012, un dia atipicament trist i buit, on ens hem quedat sense escoltar el pregó de Carnestoltes i sense que les criatures, mestres i famílies dels col·legis del sistema d’educació pública (“els de la pública”, com ens agrada anomenar-nos) ocupem carrers i places al nostre poble, com en molts altres del País Valencià.
El motiu? Els Consells Escolars de la pública han acordat, i el del meu centre amb el meu vot a favor, fer un boicot a aquesta activitat, i a d’altres, per evidenciar el malestar que les retallades que en la funció pública en general, i en educació en particular, està portat a cap el govern del PP.
La política de balafiament i malversació, la corrupció dels governs del PP i, sobre tot, la voluntat de fer pagar el cost de la crisi als sectors socials més dèbils desmantellant el sistema de benestar aplicant retallades desproporcionades sobre la sanitat i l’educació no pot quedar sense resposta.
Malgrat que la resposta tinga una primera víctima que siguen els xiquets i xiquetes que es queden sense festa, malgrat que un dels efectes col·laterals de suspendre gran part de les activitats extraescolars siguen els professionals que en viuen d’elles (artistes, empreses de transport, granges-escola,…), pense que cal estar al costat de les protestes. Mostrar al govern que la societat en general no veu amb bons ulls la seua gestió i que el nostre bàndol són els treballadors i les treballadores de l’ensenyament, de la sanitat,… la nostra classe. I no la seua.
En acabar la reunió del Consell Escolar una mare es lamentava de com anava a costar d’explicar a la resta de pares i mares del centre el nostre vot a favor de la suspensió de les extraescolars. Ens va a costar, certament, explicar que tots junts anem a poder més que cedint a les divisions artificials que el govern busca amb la polèmica de l’enfrontament entre famílies i docents. La unitat en la protesta serà la nostra força.