EL NOM DEL MÓN ÉS BOSC – Ursula K. Le Guin (Trad.: Blanca Busquets)

A través de la inciativa de la Fundació Full i l’encert de la meua amiga invisible (gràcies, un títol molt ben trobat) he llegit un clàssic de la ciència ficció que tenia pendent.

Aquest  és un dels imprescindibles de la literatura sci-fi, escrit en 1972 beu de “Al cor de les tenebres” (1902) de Joseph Conrad que al seu temps va inspirar l’”Apocalypse Now” de Francis Ford Coppola i és inevitable trobar semblances entre el coronel Kurtz de Coppola i el capità Davidson d’Ursula. Personatge odiós amb ínfules de rei de taifes que domina amb mà de ferro el campament que té assignat i que odia tant el seu coronel Dongh, cap de contingent humà que ha colonitzat el planeta, com tota la resta de capitans científics i militars amb qui ha de compartir la gestió del Món 41.

Al seu temps és inevitable no llegir el llibre amb les imatges d’”Avatar”, la super-producció de James Cameron, al cap. Tot l’univers cinematogràfic dels Na’vi, l’aparició de colons humans dispostos a extraure els seus recursos naturals, l’enfrontament entre les faccions humanes de científics (naturistes) i militars,… és “El nom del món (41) és Bosc”. Cameron mai va reconèixer aquest deute, ni tan sols  va mencionar a Ursula en els crèdits d’”Avatar” i al respecte la mateixa autora va declarar en una entrevista que: “se n’alegrava, perquè el plantejament de la pel·lícula, de donar com a bo l’enfrontament violent com a solució a un problema no era l’esperit del seu llibre”

El llibre té una estructura molt interessant: ens presenta els fets alternativament des del punt de vista humà i dels nadius del Món-Bosc assenyalant el fet amb un símbol al principi de cada capítol, i quan hi ha els dos punts de vista en el mateix text també ho indica. És una ajuda interessant per al lector, que no és imprescindible, però que ajuda a canviar el marc mental ràpidament abans de començar a llegir cada fragment.

La història del llibre conta la colonització d’un món per part de la raça humana. La instal·lació de campaments, l’esclavització de la raça originària i l’extracció sistemàtica dels seus recursos naturals (fusta) que són enviats a la Terra. En aquell món habita una raça d’homínids anomenats els “athsheans” per ells mateixa “criatins” per part dels humans.

La principal característica sociològica dels athehsans és la no-violència,  “una societat humana amb una barrera efectiva contra la guerra” que els és arravatada sense miraments pel comportament violent diari dels colons. Això genera la transformació de la societat alienígena que deriva en enfrontaments que comencen com una autodefensa i acaben convertint-se en un recurs per a la seua supervivència.

A risc de semblar pedant, diria que Heràclit d’Efes és una altra de les referències d’Ursula K. Le Guin a l’hora de plantejar aquesta història: Cap substància, cap individu, cap societat torna a ser la mateixa després d’una intervenció humana. Tot sofreix una transformació. I igual que és impossible banyar-se dos vegades en el mateix riu, Bosc, després de la intervenció humana, no torna a ser el mateix.

Com sempre, no puc deixar de recomanar aquesta història. Una lectura amena i transformadora.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.