DAR Y RECIBIR – Adam Grant (Trad.: Isabel Murillo)
Un llibre molt interessant, vaja per davant. Ens parla de com millorar en la nostra vida professional essent bona persona. Com em podia resistir a llegir aquest manual d’instruccions?
El llibre fa bo, i defèn al llarg de les seues quasi 400 pàgines, que podem triomfar més en la vida fent el bé per la resta de persones que ens acompanyen. Repudia els models de “Les 48 lleis del poder” de Robert Greene i de “L’art de la guerra” de Sun Tzu la qual cosa ja ens dona una idea de la seua orientació no convencional en el món dels negocis i els desenvolupament professional
És un llibre amb una forta base científica i recolza pràcticament cadascuna de les línies impreses en estudis de tipus psicològic i sociològic que han estat realitzats per científics socials. El seu apèndix amb més de 350 referències, entre elles de Brian Uzzi i de Daniel Kahneman, ho demostra.
Com no pot ser d’una altra manera, des de la publicació de “Els 7 hàbits de la gent altament efectiva” hi ha unes pinzellades de la “doctrina” Covey repartides entre les seues pàgines, com allò de “buscar el resultat guanyar-guanyar o no hi ha tracte” que l’autor anomena “toma y cada generoso” .
El llibre comença amb una classificació de les persones en “donants”, “receptors” i “equilibradors”. Els donants són les persones que desinteressadament ajuden a la resta. Els receptors són els qui no donarien mai res si no esperaren rebre més a canvi, la seua vida és un negoci i han de guanyar (ells) sempre. I els equilibradors són els qui donen però sols si intueixen que poden rebre en la mateixa intensitat. Al començar a llegir el llibre jo em vaig identificar amb els equilibradors, després vaig canviar de perspectiva.
Trobem també una dedicació important a la xarxa de persones amb la que ens relacionem i com ho fem des del punt de vista de la classificació anterior.
Més endavant l’autor comença a introduir el concepte del que també parla el llibre “L’estratègia de l’oceà blau” d’engrandir el pastis i no centrar-se en prendre la part més gran del pastis. Personalment un dels conceptes que més m’ha agradat i molt millor explicat que en el llibre de l’oceà blau.
Al capítol “trobar el diamant en brut” topem amb el tema de la motivació que també està molt present en el llibre. Allò de les profecies auto-complides i la diferència de resultats entre tractar a una persona segons penses que és o tractar-la com penses que pot arribar a ser dispara el seu potencial.
La manera de comunicar és una altra part important del llibre. “Comunicar sense força” li diu Grant. I a mi, que no soc amic de les estridències, m’ha encantat eixe capítol. Es parla ací d’humanitzar les relacions laborals, de la venda consultiva, del prestigi i l’ego,…
Quan l’autor diu que “els donants d’èxit són tan ambiciosos com els receptors i els equilibradors” és quan comença a dividir la categoria de “donants” de la que parlava en el primer capítol i introdueix el concepte de donant ”otherish” (que no té traducció i que la traductora anomena “otristes” per poder continuar la lectura). Aquesta és la categoria de negociador en la que m’inscric després d’haver completat la lectura del llibre. I és el sentit del mateix, clar.
Cap al final del llibre ens trobem amb consell per evitar, si decidim ser “donants otheristes”, que la gent se n’aprofite de nosaltres. Amb tècniques de detecció de “receptors” sense escrúpols o “equilibradors” massa estrictes i de com fer-los canviar d’actitud a una altra més propera a la nostra, i al bé comú. En aquest capítol és on hi ha la referència a l’hàbit 4 (Pensar guanyar-guanyar) de Covey. El capítol següent és, precisament, la forma en que alguns “receptors” han canviat a “donants”. El “Cercle de reciprocitat” és un concepte molt interessant que estic segur que pagaria la pena dur a terme. En faré una prova i ja us contaré com em va la cosa.
El llibre acaba amb una crida a l’acció, explicant com podem posar en pràctica allò que s’ha anat explicant al llarg dels capítols anteriors. Diria que (quasi)* totes les iniciatives que recomana són interessants, us còpie els enllaços als que fa referència i que estan actius:
*L’excepció és el BNI. Una organització amb la que no puc. He topat amb ella tres vegades en la vida i diria que és tot el contrari del que diu ser, però igual és la meua impressió. Una impressió que ve de que cap persona de les que he conegut vinculades d’alguna manera al BNI han acabat aportant res.