LLegir no és fugir

Els qui estem en
contacte amb la banca sabem que, en el darrer any, l’eixida al drama que ha
suposat la crisi en la petita i mitjana empresa del nostre país ha passat,
inevitablement, pel sedàs del refinançament dels deutes amb l’aportació de
noves garanties a les entitats financeres i/o amb la mostra d’un sincer
compromís de confiança en els projectes empresarials en dificultats.

L’actitud del
sistema financer de no voler renovar crèdits i negar-se a concedir nou
finançament (massa preventiva a l’inici de la crisi) ha donat pas a uns
criteris més laxos que han deixat fluir de nou la liquidesa en el sistema
econòmic. La confiança és la clau. La confiança de la banca en el projecte
empresarial que es vol defensar, però també la confiança dels gerents, socis i
empresaris en el seu projecte. Això és de veres,  sense entrar a valorar hui si els bancs
demanaven massa garanties abans i en demanen massa ara també. I eixa veritat la
coneixen els empresaris (una altra cosa és que n’estiguen d’acord). I Díaz
Ferrán, l’ínclit president de la CEOE ho ha de saber.

Al diari CincoDias d’ahir (29/12/09) venia un peu
de notícia interessant “Negociaciones por el impago de Díaz Ferrán” on es parla
de com Caja Madrid intenta recuperar un crèdit de 26,5 MM d’Euros que l’home i
el seu soci no poden pagar. La caixa demana que es milloren les garanties
aportades (unes accions del Grup Marsans) però com ja són garantia en un altre
prestec de Banesto no les volen (això l’empresari ho hauria de saber), uns
terrenys a la Riviera Maya a Mèxic. Un poc lluny de Madrid la parcel·la, el
banc vol alguna cosa més a prop. Tampoc deu ser novetat per al president de la
CEOE aquest criteri del banc. Com sembla que no entenen la indirecta el banc és
qui demana: el patrimoni personal dels socis seria una garantia aceptable.
L’encara president de la CEOE i el seu soci es neguen.

Home, quina bogeria!
Posar el patrimoni personal en una aventura? Ajudar l’empresari a salvar el seu
negoci? Però anem a veure… quina és l’alternativa? Deixar que l’empresa faça
fallida? Deixar, penjades a l’aeroport, 4.000 persones? Oblidar-se de la
demagògia de donar treball i deixar al carrer les persones que treballen a Air
Comet? Bé, la societat demonitzarà el banc i el govern hi posarà avionets debades.
No arribarà la sang al riu. Al cap i a la fi, si la cosa no té sol·lució,
l’home té la barraqueta de la CEOE…