El DRAMA de la llengua és com ens enganyem

El DRAMA de la llengua és com ens enganyem

La sèrie Drama emesa per TV3 polaritza les posicions respecte a com articular català i castellà a Catalunya. Va ser produïda per a TVE i que s’acceptés que un 70% fos en català, subtitulat en castellà, i el 30% en castellà és realment un pas de gegant a Televisión Española. Però això no és replicable ni reversible a TV3, la televisió en llengua catalana. No es pot justificar per percentatges atès que per sobre de la proporció queda admès que parli català qui vulgui i que els de parla catalana facin ús del castellà atès que el saben. S’abandona el principi que a Catalunya el català ha de ser llengua comuna sens perjudici que tots sàpiguen castellà per formar part d’España i la conveniència de comprendre més llengües, i poc a poc parlar-les, atesa mobilitat de persones per diferents països i la presència de col·lectius d’altres llengües a Catalunya.

>>>>>>> seguir llegint

PLA D’ESCOLARITZACIÓ PROTEGIDA. Pedagogia i organització     5

PLA D’ESCOLARITZACIÓ PROTEGIDA. Pedagogia i organització     5

Una escolarització protegida del risc de contagi de la COVID-19 basada en agrupaments reduïts fa necessari quantificar les necessitats de professorat, d’espais, de material i recursos sanitaris i d’enllaç amb el Sistema de Salut. Abans però cal anar als criteris pedagògics dels quals puguem derivar formes organitzatives diferents de les convencionals. Dues raons. 1 La política de l’educació ha conèixer el sistema pedagògic per quantificar necessitats i assignar recursos possibles. 2 La pedagogia ha d’ajustar el sistema a les condicions de possibilitat de cada centre sense deixar de presentar un model projectat per realitzar-lo. L’Administració donarà millor rendiment a la despesa i les institucions escolars evitaran rutines activant la iniciativa pròpia.

Agrupaments, espais i professors

Els centre disposen d’aules entre 48 m2 i 60 m2. Mantenint la distància interpersonal de 1,5m > 2,25 m2 es cobreixen 33,75 m2 a EP i 45 a ES. Espai de mobiliari i circulació disponible necessari entre 14,25 m2 i 15,00 m2. Això permet reagrupar dos grups en tres. Tothom ho veu fàcil amb doble línia. En centres d’una línia es recorre com a rebaixa a agrupar en cicles. D’altra banda no és veu possible el sistema de comunitats d’aprenentatge. Ben al contrari, la necessitat ens retorna a l’oportunitat.

Sens dubte, a l’Educació Primària l’aprenentatge es preferible en cicles on cada alumne pot acomodar-s’hi millor. No ho podíem fer amb seixanta o quaranta alumnes però ho podem fer amb vint-i-cinc i ara tenim l’oportunitat de posar-ho en pràctica amb quinze. A l’Educació Secundària la reforma LOGSE 1990 ens va proposar crèdits de cicle, alumnes de dues edats però veiem una complexitat organitzativa i hi vam renunciar; una oportunitat que podem recuperar, no solament per crèdits variables. Amb vint alumnes podem fer llengua i matemàtiques, activitat dirigida i personalitzada a l’hora en condicions de classe amb distància personal. En sortiran beneficiats tots els alumnes, els llestos (lineals) i els observadors (horitzontals).

Les comunitats d’aprenentatge que agrupen infants de tres edats correlatives a l’Educació Primària són possibles. Efectivament cal fer agrupaments estables d’uns quinze infants. No es podran fer aplecs nombrosos però possiblement quatre grups, fins a seixanta per a activitats esparses es puguin fer en espai obert o en espai interior de 135 m2 . Són activitats per suscitar motivació i cohesió institucional amb vessant comunicatiu, artístic o musical. Convenients per compensar l’aïllament de grups estables necessaris. Les mesures de seguretat que s’apliquin formaran part de l’aprenentatge social dels infants.

A l’Educació Secundaria, els agrupaments reduïts poden comportar una reducció d’estímuls i el professor ha de prendre un rol molt dinamitzador. Tenir alumnes de cicle, de dos nivells, no hauria de ser més complex, atès que potenciaria l’avanç accelerat d’uns (D’ambdós nivells) i la inducció en els del nivell inferior. En tot cas, el docent s’ha ha de sentir segur. Més important és articular bé l’aprenentatge presencial, d’un col·lectiu en aïllament de l’aprenentatge personal que es pot fer cooperatiu en equip a casa telemàticament. (Confiem en les declaracions d’alts responsables d’educació de proveir tot alumne dels mitjans dels quals no ha disposat).

A l’Educació Secundària ja queda clar que cal agrupar les matèries per àmbits com ja s’havia proposat. És temps de recuperar el perfil de professor com a substantiu i passar l’especialitat docent a adjectiu. A l’Educació Secundària Bàsica, el professor no pot presentar-se com a no competent en la cultura bàsica. Pot cantar bé o no tant, tenir poc domini de l’anglès, mostrar una discapacitat física o no saber reparar un interruptor elèctric però ha de defensar que tot hem d’intentar de fer-ho bé segons les nostres possibilitats i seguir aprenent. Això té efectes educatius i d’aprenentatge.

La continuïtat d’un mestre per a un grup d’EP o de dos o tres professors per a en grup d’ES no disminueix la professionalitat. Ben al contrari, posa en evidència que per molts recursos que es diposin, el mestre o professor és l’organitzador de situacions d’aprenentatge i un model de comunicació humana i cultural. L’especialització no s’ha de perdre i s’ha de posar en comú en la projecció de temes i projectes interdisciplinaris que d’altra banda són més motivadors per als alumnes. L’especialitat és necessària per preparar (producció) però tot docent ha de poder-la aplicar (realització).

Horari, curs escolar, suport addicional.

 

Tota la preocupació es centra en garantir la presència diària dels alumnes a l’escola o institut, acceptant que hi pot haver circumstàncies que no ho facin possible durant tot el curs escolar. A ES s’anticipa que si no fos possible seria en dies alterns. Cal admetre l’alta complexitat i feina que suposa una escolarització amb distància de seguretat i sense contacte ditecte ni indirecte a través dels objectes no desinfectats. Sessions llargues fan necessària una pausa d’esbarjo. Anar al pati és un complicació més, tot plegat per… poca interacció hi pot haver. N’hi hauria més per comunicació telemàtica d’audiovideo.

Cal considerar la posssibilitat de fer sessió única, preferentment de tres hores sense pausa, o de quatre hores amb pausa sense deslaçaments. La limitació és una oportunitat per articular l’aprenentatge entre: 1 Ensneyament col·lectiu. 2 Aprenentatge personal. 3 Aprenetatge cooperatiu via telemàtica.

Tres hores de classe presencial sense pausa amb ritme modular de 30’ ben encadenades poden ser d’una alta productivitat d’aprenentatge. En aquestes hores es posa en comú i es motiva l’aprenentatge personal i en equips cooperatius. El mestre amb 15 alumnes o el professor amb 20 ja van veient els qui progressen bé, en va incorporant dia a dia i convoca en sessions discrecionals amb suport addicional als qui ho necessiten. Aquest ensenyament-aprenentatge compta i desenvolupa l’autoavaluació i l’auto emulació.

L’horari continuat permet fer un segon torn de tarda i amb menys concentració d’alumnes es contribueix a la protecció. És podria donar opció horària als pares i mares que també tindran horaris adaptats segons normes de Salut. Permet així mateix que uns un entrin a les 9 h, altres a les 10 h. També es pot pensar en mòdul de quatre hores sabent que d’aprenentatge personalitzat solament en podem demanar dues.

Sessió contínua modulada de tres hores

§  Motivació i ocasió de compartir coneixement, comunicant i escoltant, Modalitat conversacional (30’).

§  Presentació de tasques de coneixement realitzades personalment o en equip que il·lustrin als companys (30’). El professor anirà donant entrada a alumnes en sessions successives o equips assegurant contingut i reconeixement a tots. (Discretament pot haver ajudat als més insegurs; recurs Freinet).

§  Club de lectura de llibre en comú. L’alumne llegeix a casa, es promou que el comparteixi i dialogui amb familiars. El professor ha seleccionat un llibre suggeridor, comprensible però exigent, difícil, ja que el pot conduir ell. De la lectura han d’extreure-es temes d’interès que puguin desenvolupar alumnes o equips. De la lectura el professor farà aplicacions gramaticals, ortogràfiques o de contrastació amb llengües (català/gallec/anglès/francès/portuguès) ja conegudes.

§  Lliçó magistral o, millor, comunicativa. Tema ben preparat pel professor en estructura de contingut i presentació didàctica. Un tema clau del currículum escolar. El professor és model de comunicació i organització del pensament. Ha d’incloure precisió, reptes i preguntes. Que vagin pensant a casa i puguin dialogar amb els familiars.

§  Mòdul de creació: música, art, museus, plàstica, vídeo creació, grafiti-art (30’) Mòdul participatiu a partir del que aportin els alumnes caçadors d’art. El professor sempre ha de tenir quelcom d’interessant en reserva. Pot intervenir especialista però el professor habitual ha de presentar-se com a persona de cultura bàsica integral.

§  Síntesi. Orientació d’opcions d’estudi, recerca i creació (30’). Suscitar compromisos personals de realització o

Prevenció i detecció de presència de la COVID-19

La missió de la institució escolar és crear les condicions d’ensenyament-aprenentatge per a que tot infant i jove progressi segons les seves aptituds, rebi el suport necessari i pugui viure en societat amb autonomia personal. Evitar el contagi de coronavirus és avui necessari per a l’alumne, per al conjunt d’alumnes, professors i altres professionals i per a extingir la pandèmia que afecta la societat. Els docents s’han d’atenir a les prescripcions, indicacions i orientacions de Salut. I ho fan sens dubte amb dedicació i compromís.

Cal proveir-los dels mitjans necessaris de protecció i d’un contacte directe (físic, telefònic o telemàtic) amb el centre de Salut pròxim per tal que al primer indici puguin récorrer a la seva intervenció.

Els mestres i professors amb col·laboració amb d’altres professionals i personal de suport saben que el primer recurs preventiu som les persones. D’una banda complint totes les normes de protecció però de l’altra contagiant un ànim positiu als alumnes i compartint el dol pròxim o comú a la societat. L’ànim positiu és contagia amb la pròpia mirada i paraula i també amb recursos musicals i performances corporals i físiques. Tots n’aprendrem més.

Martí Teixidó, pedagog dr.

Ha estat mestre, director, inspector y professor d’universitat (1968-2016)

17 de juny de 2020

–>

PLA D’ESCOLARITZACIÓ. Decisions de política de l’educació        4

PLA D’ESCOLARITZACIÓ. Decisions de política de l’educació        4

“Cercarem  els espais on sigui, contractarem milers de professors” – es deia fa pocs dies. Ara ja es rebaixa. En cap cas no s’ha fet cal càlcul amb dades positives. On són els planificadors? On són els economistes? Solament hi ha juristes?… Normes i més normes, i de caràcter prescriptiu, uniformes per a totes les escoles i pobles de Catalunya… o d’España.
Invertim l’ordre de planejament i decisió que és com haurien d’haver començat els planificadors i economistes. Cada escola, institut ha de fer el seu càlcul de recursos humans necessaris. El Departament d’Educació ho necessita d’immediat, abans de final del mes de Juny.

Increment de mestres o professors per atendre en grups reduït
A partir del nombre de grups-aula. Considerant el nombre efectiu d’alumnes.

A Educació Primària
El model d’escolarització diària reduïda és de 3 h presencials en grup + 3 hores personalitzades a casa (3+3). Alguns alumnes podrien fer-ne una de personalitzada a l’escola (4+2) per atenció intensiva.
Cal demanar a les famílies i orientar la seva opció de matí 10-13h o tarda 15-18 h. Les intensives seran 9-10h o 18-19h. Es podran produir variacions funcionals acordades i possibles per criteri pedagògic o necessitat familiar.
Increment de 0,4 per grup o de 0,4 per 25 alumnes
N grups * 0,4                      Ex. 12 grups * 0,4 = 4,8 docents d’increment
N alumnes / 25 grup * 0,4  Ex. 240 alumnes / 25 = 9,6 agrupats * 0,4 = 3,8 d’increment
Ajustament. Si són 11 docents i no 9,6 (teòric), l’increment de 3,8 es redueix a 2,4.
Correctius qualitatius: relleu (no increment) de mestres aïllats per Covid-1

A Educació Infantil
Escolarització parcial amb educació familiar cooperativa. Famílies agrupades amb cinc infants en una llar que aniran a escola dos dies.
Les assistències a l’escola de grups de cinc infants es conjunten amb d’altres cinc,  part del temps: 10-12h i 11-13h dos dies setmana. Amb deu infants, activitats corals i dinamitzadores.
Assistència dos dies setmanals, dues hores * 2 = 4 hores
Reagrupaments de 5 infants (Considerar les agrupacions cooperatives de famílies).
Reagrupaments de proximitat familiar o veïnal de diverses edats 3-5 anys)

N infants / 25 cicle * 0,4  Ex. 110 infants / 25 = 4,4 agrupats * 0,4 = 1,76 educadores d’increment
Ajustament. Si són 6 educadores i no 4,4 (teòric), l’increment de 1,76 es redueix a 0,16.

Les educadores tindran 3h * 3d = 9 hores amb infants agrupats. Disposaran de 5/6 hores  per atencions de reforç, personalitzades (intensiva) als alumnes que més ho necessitin. (De 9 a 10h, o alguna tarda. Individual o amb dos o tres infants).
Correctius qualitatius: relleu (no increment) de mestres aïllats per Covid-19

A Educació Secundària
El model d’escolarització diària reduïda és de 3 h presencials en grup + 3 hores personalitzades a casa (3+3) amb treball cooperatiu telemàtic en equips. Alguns alumnes podrien fer-ne una de personalitzada a l’escola (4+2) per atenció intensiva.
Cal demanar a les famílies i als mateixos nois i noies preveient equips de treball (grup natural de Súnion) i orientar la seva opció de matí 10-13h o tarda 15-18 h. Les intensives seran 9-10h o 18-19h. Es podran produir variacions funcionals acordades i possibles per criteri pedagògic o necessitat familiar
Aprenentatge molt centrat en projectes interdisciplinaris. Articulats amb lliçó comunicativa diària del professor tutor o altre habitual.
Increment de 0,5 per grup o de 0,5 per 30 alumnes
N grups * 0,5                      Ex. 12 grups * 0,5 = 6 docents d’increment
N alumnes / 30 grup * 0,5  Ex. 360 alumnes / 30 = 12 agrupats * 0,5 = 6 d’increment
Ajustament. Si són 33 docents previstos per a 12 grups de 30, l’increment és net: 6 professors d’increment.
N alumnes / 30 grup * 0,5  Ex. 270 alumnes / 30 = 9 agrupats * 0,5 = 4,5 d’increment
Ajustament. Si són 33 docents previstos per a 12 grups de 30  i corresponen  25,2  (teòric per als 270 alumnes), queda absorbit l’increment de 4,5. No cal increment de professorat.
Correctius qualitatius: relleu (no increment) de professors aïllats per Covid-19

Ampliació de nous espais
Si es fa escolarització presencial reduïda en doble torn, no caldran nous espais. Si el centre funciona amb un nombre de grups inferior a la seva capacitat es poden fer grups simultanis.
Es poden adequar alguns espais, els que ja eren per a desdoblament i alguns més. No s’han de perdre espais de laboratori, taller, música-dansa, trobada comunitària.
Per a educació secundària, es podria considerar alguna extensió a espai proper: centre cívic, espai municipal, espai parroquial, biblioteca pública, associació cívica.
Per a educació infantil, cal comptar amb l’organització cooperativa de les famílies i oferir espai cooperatiu a aquelles que no tinguin cap possibilitat.
Per a educació primària es poden fer variacions ajustades segons temps meteorològic. Sortides de natura, parcs i jardins, motricitat expansiva, exposicions i museus

Recursos a la desinfecció
Cal preveure.
• Sabó, gel, mascaretes, guants segons necessitats.
• Personal de neteja present (com hem vist en el Parlament), el necessari
• A Educació Secundària, poden ser servei comunitari els alumnes ben instruïts i equipats.
• També podrien anar a fer servei a escoles d’educació infantil i primària.

Martí Teixidó, pedagog dr.
Ha estat mestre, director, inspector y professor d’universitat (1968-2016)
11 de juny de 2020

PLA D’ESCOLARITZACIÓ protegida de contagi i MODEL D’ESCOLA DIVERSIFICAT       3

PLA D’ESCOLARITZACIÓ protegida de contagi

i MODEL D’ESCOLA DIVERSIFICAT                                   3

Nota: Per no fer-ho carregós, pensem en professores, professors, mestres dones i homes però solament utilitzarem professors o docents. Pensem en alumnes nois i noies i adolescents però utilitzarem alumnes.

Tots cercant alternatives a l’actual situació de pandèmia COVID-19 per veure com infants i adolescents poden retornar a l’escola. No hi ha altre model mental que l’escola que coneixem :vint-i-cinc o trenta alumnes asseguts que esperen les indicacions del mestre o professor per iniciar la classe. (A secundaria, això es produeix sis vegades al dia). Encertadament, hi ha algunes escoles i instituts que fa uns anys van reorganitzant una part del temps amb activitats de projectes d’aprenentatge interdisciplinaris. El model bàsic és encara avui el model de la instrucció universal dels il·lustrats del segle XIX organitzat el grups de setanta o seixanta alumnes arrenglerats que hem anat reduint fins arribar als trenta o vint-i-cinc. A l’inici del segle XX grups socials amb aspiracions pròpies rebutjaven aquest model uniforme, van recuperar les idees d’educació naturalista de Rousseau i van confluir amb el coneixement científic de la medicina i la psicologia sobre la infància. Això comportava un canvi total de mentalitat respecte a l’educació i a l’escola.

Entenguem el sentit de la institució escolar

En el decurs del segle XX, l’Escola Activa no ha progressat prou i menys encara amb coneixement científic. Experiències i tècniques d’ensenyament passen d’uns mestres a d’altres, com a solució de problemes, com a recepta eficaç. Molts canvis han vingut a reforçar el model tradicional d’ensenyament uniforme per a tots i en sentit oposat hi ha els qui fan el canvi donant mitjans als infants i acompanyant-los en el seu aprenentatge. En el primer cas, els alumnes acostumen a anar sobrecarregats de feina; en el segon els alumnes gaudeixen de l’escola i van fent sense esforç.

La situació actual, d’haver d’evitar contacte i proximitat física fins a l’eradicació del COVID-19 o la protecció total contra el coronavirus entra en contradicció total amb el concepte d’escola com agrupació d’infants o joves amb adults de cultura per a desenvolupament personal i aprenentatge en un ambient comunitari. Sense adonar-nos-en, reduint el nombre d’alumnes per grup a la meitat que han d’estar separats sense contacte podem reforçar un ensenyament uniforme i individualista.

No es cap solució educativa pedagògica doblar el nombre d’aules o espais i el nombre de mestres o professors. Aquesta aspiració va encaminada a conservar el model d’escola que teníem i ni és el que convé, ni podrem disposar de la despesa econòmica necessària. Ni es possible, ni convé. ¿Perdre espais singularitzats per a fer música i dansa amb el valor de psicomotricitat i eurítmia? ¿Perdre, si ja l’hem aconseguit, espai de taller d’art i artesania per pintar o treballar la fusta? ¿Perdre un espai de laboratori ben equipat per a fer observacions i experiments que han de quedar en procés durant uns dies? ¿Perdre un espai on trobar-nos tots com a comunitat escolar per a comunicar l’aprenentatge (poesia, visual, ciència, màgia, coral, recitació dramàtica…) de forma “espectacular”, per quedar tots (alumnes i famílies) expectants, admirats, motivats per la cultura?. No ho fem! Certament vam crear espais de reproducció escolàstica com aules laboratori d’idiomes amb trenta terminals, sales d’audiovisuals i vídeo enfosquides amb alumnes concentrats, aules d’informàtica amb setze ordinadors arrenglerats, la gran despesa informàtica 1×1… espais basats en la uniformitat que han tingut poc recorregut i generalment auspiciats pels venedors de tecnologies com a solució per al canvi de l’ensenyament.

Si no fem un canvi de mentalitat, gastarem euros i energies personals ineficaçment. L’escola és una experiència comunitària d’aprenentatge que estimula l’aprenentatge personal esforçat. Centrat en l’infant, sí; en el conjunt d’alumnes, sí; però també, sense contradicció, en un adult, l’equip de mestres o professors, que encomana cultura i gust pel coneixement. La dimensió comunitària i la dimensió personal estan per sobre de les condicions físiques d’espai o de distància. Retornem el valor al docents sense reduir la participació dels alumnes.

Amb agrupament de quinze o tretze alumnes podem personalitzar l’aprenentatge per tal que cap alumne s’estressi i tampoc cap alumne s’avorreixi. Són alumnes de la mateixa edat però no n´hi ha cap necessitat. L’escola rural va haver de superar el seu complex de petita i ha trobat les seves pròpies formes d’aprenentatge prou eficaces. A primària seria preferible una escola d’una sola línia (200-250 alumnes) i organitzada en grups de cicle de dos o tres edats. L’aspiració de fer escoles grans (> 450 alumnes) no té altra raó que economia d’escala: major rendibilitat per a escoles privades, menors costos per a escoles públiques. Res a veure amb pedagogia.

Alternativa actual necessària i possible

Grups de trenta o vint-i-cinc alumnes amb dos professors o mestres de referència que els acompanyin tres cursos (ja hi haurà situacions de dos). Reagrupaments funcionals de quinze o dotze alumnes amb un mestre o professor, simultanis si hi ha espais i l’horari convé a les famílies, matí i primera tarda per evitar perdre espais especialitzats i diversificar mirant d’atendre segons diversificació horària de les famílies (entrades escalonades, canvis de torn, teletreball).

No perdre el sentit comunitari de grup i fer canvis funcionals amb agilitat sense trencaments i potenciant el treball d’equip de tres o quatre (avui, sols telemàtic a casa i comunicatiu a l’aula). La sessió de grup a l’aula, fonamentalment comunicativa de coneixement i aprenentatges que alhora és motivació per seguir. Comunicació verbal a l’aula, comunicació i modelatge físic gestual en d’altres espais. Comunicació humana i alegre (no sols divertida i sorprenent) com potser no hem fet aquests anys a l’escola.

El mestre o professor redescobreix els seu paper professional molt potent: persona comunicadora, amb cultura integral que coneix els alumnes un per un i s’hi dedica. Això confereix la màxima autoritat, d’autor, per guiar i motivar. Respecte a l’equip docent, cada mestre o professor aporta un coneixement especialitzat i tots aprenen amb ell i troben resposta a preguntes o necessitats.

Ja estem veient com n´és de complicat atendre les mesures sanitàries que evitaran els contagis. Hem de garantir l’ensenyament com a experiència comunitària però hem de reduir la complexitat. En general l’activitat presencial s’ha de reduir a tres (màxim o quatre) hores amb prou dinamisme com perquè no siguin feixugues. Es completaran amb tres hores personals i projecte d’equip no presencials. Efectivament no es pot fer menjador escolar per a tots fent una parada molt costosa i arriscada. Sí, en canvi cal mantenir el menjador social, on ja sabem que és necessari, després o abans de l’activitat escolar. En entorn rural o amb transport escolar es poden fer les quatre hores amb un intermedi de trenta minuts de passeig per estirar les cames, saltar i cridar.

En temps presencial (3 hores)

  • Motivació i ocasió de compartir coneixement, comunicant i escoltant, Modalitat conversacional (30’).
  • Presentació de tasques de coneixement realitzades personalment o en equip que il·lustrin als companys (30’). El professor anirà donant entrada a alumnes en sessions successives o equips assegurant contingut i reconeixement a tots. (Discretament pot haver ajudat als més insegurs; recurs Freinet).
  • Club de lectura de llibre en comú. L’alumne llegeix a casa, es promou que el comparteixi i dialogui amb familiars. El professor ha seleccionat un llibre suggeridor, comprensible però exigent, difícil, ja que el pot conduir ell. De la lectura han d’extreure-es temes d’interès que puguin desenvolupar alumnes o equips. De la lectura el professor farà aplicacions gramaticals, ortogràfiques o de contrastació amb llengües (català/gallec/anglès/francès/portuguès) ja conegudes.
  • Lliçó magistral o, millor, comunicativa. Tema ben preparat pel professor en estructura de contingut i presentació didàctica. Un tema clau del currículum escolar. El professor és model de comunicació i organització del pensament. Ha d’incloure precisió, reptes i preguntes. Que vagin pensant a casa i puguin dialogar amb els familiars.
  • Mòdul de creació: música, art, museus, plàstica, vídeo creació, grafiti-art (30’) Mòdul participatiu a partir del que aportin els alumnes caçadors d’art. El professor sempre ha de tenir quelcom d’interessant en reserva. Pot intervenir especialista però el professor habitual ha de presentar-se com a persona de cultura bàsica integral.
  • Síntesi. Orientació d’opcions d’estudi, recerca i creació (30’). Suscitar compromisos personals de realització o d’equips de cooperació que podran presentar en sessions posteriors.

No hi ha temps d’esbarjo. Són tres hores i una classe presencial articulada i dinàmica com un programa de ràdio (pot haver-hi cants i sintonies musicals en el canvi d’activitat). Sortir al pati és una complicació afegida de vigilància i de temps que no compensa.

Com en un “pool” d’oficines americà, els alumnes poden portar una ampolleta d’aigua o suc (algun dia es pot acceptar una cola) i mossets d’esmicolat sec (picos de pa, galetes, ametlles, avellanes, anacards… sense closca) que poden prendre en qualsevol moment mentre no intervenen i sense deixar restes.

Per descomptat, els alumnes podran sortir al lavabo en qualsevol moment. El necessari és garantir la higiene i desinfecció. Millor que no vagin tots a un temps però ha d’haver-hi un adult assistent.

Una trobada gratificant personalment i cultural col·lectivament. Les activitats no són deures escolars. Preveure música i cançó en qualsevol transició. Aprofitem per a recuperar una escola que canta poc, que respira pitjor. La cançó és ortofonia, modulació i vocabulari. Convé cantar més sovint, sense música gravada.

En temps confinat a casa (3 hores)

  • Aprenentatges instrumentals. Són d’exercitació personal i comporten repetició per a la seva fixació (30’). La instrucció programada (Skinner, Crowder) tan adequada per a aquests aprenentatges (operatòria, ortografia, vocabulari, llengües; en secundària resolució de problemes tipificats, pocs polinomis, equacions, triangulació i trigonometria) encara no està ben aprofitada. El professor farà la supervisió per a confirmar o reorientar.
  • Lectura individual de l’assignació del llibre comú (30’). Suggerir la conversa amb pares, germans majors o avis. Havent conversat a casa es desitjarà intervenir en classe presencial.
  • Treballs personals sobre temes de coneixement, experiments, documentació i estudi. Treballs en equip (2-4 alumnes) amb bon guió, repartiment de tasques i consultes o intercanvis telemàtics (unitat compartida, xat, vídeo, correu) (90’).
  • Activitats de cerca, recerca, invenció i creació personal o col·laborativa (30’). La història d’una cançó o d’un monument, descobriment d’un edifici singular, construir un autòmat amb material reutilitzable (idees de TV), escriure i dissenyar una narració (o un manifest) gràfica …
  • El professor i els companys donaran pistes de fonts d’informació per a desenvolupar treballs. El professor organitzarà temps de presentació presencial o en videoconferència. Una previsió de dedicació de tres hores diàries.

Si s’aconsegueix motivació personal, alumne per alumne, dedicarien més temps sense adonar-se. Abandonem el sentit tradicional de deures. Es proposen tasques i activitats de cultura diversificades segons alumnes.

Cal potenciar la comunicació de coneixement en família. No procedeix uniformització ni correcció. Cal suscitar activitat per iniciativa de l’alumne. La comunicació pública a companys és un estímul i ja és una primera avaluació, autoavaluació.

A aquells alumnes que sabem que tenen condicions desfavorides mirarem d’oferir-los sessions presencials discrecionals amb suport personal.

Acciones adaptatives necessàries que corresponen a l’Administració educativa

Són actuacions que comporten despesa publica, increment de pressupost econòmic. Convé pensar en actuacions que afavoreixin la millora de l’ensenyament amb caràcter permanent, en situació normalitzada i evitar adaptacions costoses d’espais que en el futur s’haurien de revertir.

Les dues mesures que ha de proporcionar l’Administració. 1 Que cada grup classe disposi de dos professors o mestres (millor dona i home i millorarem el modelatge educatiu). 2 Que a cap alumne li falti l’equipament informàtic, telemàtic i línia (proveït amb col·laboració dels serveis socials).

En entorns desfavorits amb Serveis Socials cal cobrir les despeses necessàries que no poden fer les famílies.

Totes les concrecions ajustades a les necessitats de cada escola les ha pensar i promoure la direcció amb l’equip de mestres o professors. L’Administració té un col·lectiu d’inspectors que han de fer la corresponent supervisió professional. Malament si les escoles han d’esperar instruccions de detall, que poc s’ajustaran a les necessitats i que inhibeixen els professionals.

Martí Teixidó, pedagog dr.
Ha estat mestre, director, inspector y professor d’universitat (1968-2016)
25 de maig de 2020   Publicat a El Diari de l'Educació el 2 de juny

PLA D’ATENCIÓ EDUCATIVA a infants fins a sis anys d’edat, en situació de confinament

PLAN DE ATENCIÓN EDUCATIVA a infancia, hasta seis años de edad  2

Ante la imposibilidad de atender educativamente a niños menores de seis años en el ambiente escolar respetando su desarrollo motor, emocional i cognitivo integrado con el lenguaje por la complejidad de protección sanitaria de contagio, debemos pensar alternativas.

En unos días en que todos formulamos preguntas y faltan respuestas de alternativas presento las características de una alternativa pensada desde la pedagogía.

Nota: Pensamos en niñas y niños, y en adultos mujeres u hombres aunque sólo usemos niñas, niños, mujeres, padres, educadoras para no recargar 

 

Plan de atención educativa en grupos reducidos en hogares familiares. Organización pedagógica.

  • Agrupación de cuatro o cinco niñas con una cuidadora educadora. Preferible que las niñas i niños sean de distintas edades. Se crea un ambiente de complementariedad donde aprenden a ser pequeños o mayores aunque a veces, al principio, los mayores dominen el ambiente y se deba intervenir. Posteriormente, cada uno encuentra su lugar y el ambiente es tranquilo.
  • Unas cuatro horas/día (máximo cinco) y solo hacer uso de los días necesarios y suficientes con regularidad pues da seguridad a la infancia. No debe haber mucha diferencia entre unos y otros (un día / cinco días). Debe ser una sesión continua, de mañana o primera tarde.
  • El adulto, cuidadora educadora, debe tener la capacidad cultural básica de saber tratar niñas: haber sido madre, preparada por formación de educadora o de monitora, hermana mayor o experiencia au pair de haber atendido niñas o madurez i equilibrio evidentes.
  • El mejor espacio es un hogar familiar de una de las niñas, aunque algunos no serán aptos por estrechez  u otra causa. Un espacio suficiente para moverse y con material simbólico, psicomotriz y didáctico no excesivo. Condiciones de desinfección establecidas por Sanidad. La escuela puede proveer en préstamo algunos objetos, juguetes y recursos.
  • Un recurso fundamental, la lengua, la oralidad. La canción, buen repertorio. Da estabilidad emocional y une el grupo pudiendo decir todos a la vez (coral) i uno solo alternando.  Comporta articulación de lenguaje, se aprende por imitación, las neuronas espejo está muy receptivas en estas edades. Incluso hablando hay que ponerle una cierta musicalidad, entonación significante. El adulto que no pueda atender el lenguaje, no puede atender educativamente a los niños.
  • La narración o cuentos muy adecuada, fundamentalmente oral  para crear-se imágenes mentales y con expresión corporal para compartir sentimientos. Sin libro, al menos las primeras veces. El libro con imágenes, posterior, hace revivir y es un apoyo para expresar, para que cuente la niña.
  • El juego simbólico, no normativizado, aplicado a objetos o juguetes.  Construcciones libres o construcciones de imitación a la que hace a su lado el adulto u otro niño. Ritmos a partir de música, o sin música, (dedos, manos, pies, boca, maderas).
  • Sin crear inestabilidad, se puede cambiar de hogar pasados unos días preparando a los niños. (Iremos a tu casa, Mary?… Sí, mañana iremos todos a casa de Mary). En casos que ninguna de las familias pueda ofrecer su hogar, se puede habilitar un espacio de la escuela siguiendo el modelo de hogar familiar.
  • Deben agruparse las propias familias por parentesco (niños y niñas primas), por amistad de familias o por vecindad. La madres o padres, por turnos compatibles con el horario laboral, pueden hacerse cargo. Un adulto fijo o diversos por rotación clara y previamente anunciada a las niñas.
  • En algunos casos puede ser necesario encargar a una persona. Debe tener la confianza de los padres o se puede pedir a la dirección escolar que, con buen criterio, les proporcionen o avalen a una persona.
  • Ninguna familia se debe ver privada de atender esta necesidad. Precisamente necesitan ayuda las familias más desprotegidas cuyos hijos necesitan un ambiente educativo estimulante. Conviene prever el gasto económico repartido si no se puede resolver cooperativamente y se contrata de palabra a una persona.

Apunte sobre costes derivados

Aproximación económica. Retribuyendo 10 € /hora como mínimo.  Por 5 horas, 50 €/día a repartir entre cinco o cuatro niños, 10-12 €/día, 50/60 €/semana por niño. Cabe esperar que la Administración puede cubrir parte de los gastos de familias que no pueden hacer frente. Toda familia debe responsabilizarse, al menos con 2€/día.  No puede haber más complicaciones; se trata de un contrato o acuerdo de palabra. Será algo transitorio y es economía transitoria, no sumergida. Ni se puede declarar a efectos de impuestos, ni se puede justificar con facturas o recibos. Si es necesario, se establece que se declare previamente a la escuela y que la dirección supervise con garantías que no haya abuso. (Lamento que sea una tarea más para la dirección pero hay que asegurar que se conoce a las familias).

Es una sugerencia para activar propuestas necesarias y adecuadas a diversas situaciones. Pensemos todos, y en educación no ignoremos la pedagogia que es científica y profesional.

Elaborado por Martí Teixidó i Planas, pedagogo dr.

Ha sido maestro, director, inspector y profesor universitario

16 de mayo de 2020

Pla d’escolarització en situació de confinament

 

PLAN DE ESCOLARIZACIÓN PROTEGIDA en evitación de contagios 1

Ante la necesidad de mantener el máximo aislamiento de contagio COVID-19 en la recuperación progresiva de la escolarización: básica 6-12 años, propedéutica 3-6 años y académica 16-18 años

Plan de escolarización reducida, en grupo de alumnos y en tiempo presencial en situación de riesgo de contagio. Se articula en las tres modalidades de aprendizaje que ya deben formar parte de la educación básica. Actividad colectiva con el profesor, actividad personalizada y actividad en equipo.

  • Nota: Pensamos en profesoras, profesores, maestras y maestros pero sólo utilizaremos profesores o docentes. Pensamos en alumnas y alumnos, niñas, niños o adolescentes pero utilizaremos alumnos.

Escolarización presencial en semigrupo y en doble turno:                                     A  de 10-13 h;   B  de15-18 h

Medio grupo de clase (12-15 alumnos)

Opción horaria de la familia para mayor compatibilidad

Grupos estables, relativamente. Si se prolonga la modalidad pueden hacerse ajustes, variaciones o cambios a petición de familias.

Respetar vínculos personales asignando semigrupo de cada alumno con uno o dos compañeros, amigos próximos.

En tiempo presencial (3 horas)

  • Motivación y ocasión de compartir conocimiento, comunicando y escuchando, Modalidad conversacional (30’).
  • Presentación de tareas de conocimiento realizadas personalmente o en equipo que ilustren a los compañeros (30’). El profesor irá dando entrada a alumnos en sesiones sucesivas o equipos asegurando contenido y reconocimiento a todos. (Discretamente puede haber ayudado a los más inseguros; recurso Freinet).
  • Club de lectura de libro en común. El alumno lee en casa, se promueve que lo comparta i dialogue con familiares. El profesor ha seleccionado un libro sugerente, comprensible pero exigente, difícil, ya que el puede conducir-lo. De la lectura deben extraer-se temas de interés que puedan desarrollar alumnos o equipos. De la lectura el profesor hará aplicaciones gramaticales, ortográficas o de contrastación con lenguas (catalán/gallego/inglés/francés/portugués) ya cocidas.
  • Lección magistral o, mejor, comunicativa. Tema bien preparado por el profesor en estructura de contenido y presentación didáctica. Un tema clave del currículum escolar. El profesor es modelo de comunicación y organización del pensamiento. Debe incluir precisión, retos y preguntas. Que vayan pensando en casa y puedan dialogar con los familiares.
  • Módulo de creación: música, arte, museos, plástica, video creación, grafiti-arte (30’) Módulo participativo a partir de lo que aporten los alumnos cazadores de arte. El profesor siempre debe tener algo interesante en reserva. Puede intervenir especialista pero el profesor habitual debe presentarse como persona de cultura básica integral.
  • Síntesis. Orientación de opciones de estudio, investigación y creación (30’). Suscitación de compromisos personales de realización o de equipos de cooperación que podrán presentar en sesiones posteriores.

No hay tiempo de recreo. Son tres horas y una clase presencial articulada i dinámica como un programa de radio (puede haber cantos y sintonías musicales en el cambio de actividad). Salir al patio es una complicación añadida de vigilancia y de tiempo que no compensa.

Como en un pool de oficinas americano, los alumnos pueden llevar un botellín de agua o zumo (algún día se puede aceptar una cola) y bocaditos de desmenuzado seco (picos de pan, galletas, almendras, avellanas, anacardos… sin cáscara) que pueden tomar en cualquier momento mientras no intervienen y sin dejar restos.

Por supuesto, los alumnos podrán salir al lavabo en cualquier momento. Lo necesario es garantizar la higiene y desinfección. Mejor que no vayan todos a un tiempo pero debe haber un adulto asistente.

Un encuentro gratificante personalmente i cultural colectivamente. La actividades no son deberes escolares. Prever música y canción en cualquier transición. Aprovechemos para recuperar una escuela que canta poco, que respira peor. La canción es ortofonía, modulación y vocabulario. Cantar más a menudo sin música grabada.

En tiempo confinado (3 horas)

  • Aprendizajes instrumentales. Son de ejercitación personal i comportan repetición para su fijación (30’). La instrucción programada (Skinner, Crowder) tan adecuada para estos aprendizajes (operatoria, ortografía, vocabulario, lenguas; en secundaria resolución de problemas tipificados, pocos polinomios, ecuaciones, triangulación y trigonometría) todavía no está bien aprovechada. El profesor hará la supervisión para confirmar o reorientar.
  • Lectura individual de la asignación del libro común (30’). Sugerir la conversación con padres, hermanos mayores o abuelos. Se deseará intervenir en clase presencial.
  • Trabajos personales sobre temas de conocimiento, experimentos, documentación y estudio. Trabajos en equipo (2-4 alumnos) con buen guion, reparto de tareas y consultas o intercambios telemáticos (unidad compartida, chat, video, correo) (90’).
  • Actividades de búsqueda, investigación, invención y creación personal o colaborativa (30’). La historia de una canción o de un monumento, descubrimiento de un edificio singular, construir un autómata con material reutilizable (ideas de TV)… El profesor y los compañeros darán pistas de fuentes de información. El profesor organizará tiempos de presentación presencial o en videoconferencia.

Una previsión de dedicación de tres horas diarias. Si se consigue motivación personal, uno a uno, dedicaran más tiempo sin percatarse. Olvidemos el sentido tradicional de deberes. Se proponen tareas y actividades de cultura diversificadas según alumnos. Hay que potenciar la comunicación de conocimiento en familia. No procede uniformización ni corrección. Hay que suscitar actividad por iniciativa del alumno. La comunicación a compañeros es un estímulo y ya es una primera evaluación, autoevaluación.

La circunstancia de no poder tener el grupo clase completo se convierte en oportunidad. Cada profesor tiene asignados menos alumnos y focaliza la atención personalizada. Todos los profesores tienen asignados alumnos y será preciso completar plantillas con el referente de dos profesores para cada grupo y, consolidado, ya para el futuro.

Se deduce que el profesor también realiza las tres horas de atención a los alumnos supervisando actividades y con comunicaciones telemáticas, según posibilidades y también con mesura (sin crear dependencia).

 

Adaptación a las diversas etapas

Hasta aquí la orientación del plan que se irá completando según necesidades. Deberán hacerse adaptaciones a etapas escolares y ajustes según entorno familiar, social y geográfico. Al mismo tiempo es un proceso de re-formación del profesorado acorde con las necesidades y usos culturales actuales.

Educación Infantil (3-6)

No es adecuado éste ni ningún plan específico. En esta edad no podemos pedir que estén sentados en su sitio. Todo su desarrollo y maduración es proceso natural estimulado culturalmente. La actividad, la experimentación, es sensorial y relacional. La atención es múltiple, no concentrada. El movimiento necesario pues oxigena las neuronas. A partir de tres años ya hay actividad frontal y memoria motórica y episódica. Retener al niño, aquietarlo, es parar la actividad de desarrollo. Está haciendo un aprendizaje por desarrollo motriz, sensorial y cognitivo de forma integrada con el lenguaje.

La escuela no puede resolver  las dificultades de conciliación horaria familiar. Es un asunto social pendiente de resolver que el sistema escolar ha encubierto. Pocos parvularios tienen organización y funcionamiento no subordinados al sistema escolar. Debemos recuperar la “casa de los niños ” de Montessori que los liberó de estar sentados en pupitres.. En la situación actual de confinamiento la escuela puede dar apoyos a las familias que intenten organizarse en grupos de cooperación y conjuntar algunos niños en un hogar o en espacio escolar. La escuela, atenta, sólo actuará para compensar casos de necesidad extrema.

Educación Primaria (6-12)

El plan general ya corresponde a la etapa primaria y los maestros lo deben desarrollar con iniciativa y seguridad propia. Cada grupo atendido por maestra y maestro se subdividen según turnos horarios (en caso de necesidad, si hay espacio alternativo, se pueden hacer simultáneos).  Maestra y maestro podrían atender al otro subgrupo con una cierta alternancia. En situación normalizada, algunas sesiones de clase las conducirían ambos, maestra y maestro.

Entre los alumnos, aunque de forma estable se funcione en subgrupos hay que mantener el sentido de pertenencia y institución escolar. De vez en cuando puede haber asistencias cambiadas. Asimismo, los alumnos que están en casa, podrían seguir o participar telemáticamente.

Educación Secundaria (12-16)

El plan general se adapta a la etapa secundaria contando con mayor actividad y participación de los alumnos. Hay que respetar amistades personales aunque inicialmente pensemos que no favorecen el aprendizaje; ya introduciremos impulsos modificadores.

Educación postsecundaria (16-18) Bachillerato y Profesionalización

Es una etapa que ya precisaba una clara articulación de actividad presencial i actividad personal o de equipo. En situación normal la actividad de clase colectiva no debería superar las cuatro horas. Actualmente pedimos a los estudiantes  seis horas de clase que rinden poco y les asignamos tareas (deberes) que llevan a estudiantes a dedicar diez horas semanales para seguir correctamente. Sólo alumnos listos y con apoyo familiar siguen i a veces con cierto estrés.  Supone una semana de cincuenta horas que supera la semana laboral. Podemos aprovechar la situación anómala para mejorar de forma estable y en el futuro.

Acciones adaptativa necesarias que corresponden a la Administración educativa

Son actuaciones que comportan gasto publico, incremento de presupuesto económico. Conviene pensar en actuaciones que favorezcan la mejora de la enseñanza en situación normalizada y evitar gastos extraordinarios que en el futuro se echarían a perder.

Recursos docentes

La compleción de plantillas para una educación personalizada tiene carácter definitivo. Asegurar que cada grupo sea atendido de forma estable por dos maestros o profesores que conocerán a los alumnos, actuaran según convenga juntos en el grupo, desdoblando el grupo o uno solo mientras el otro dispone de tiempo de elaboración. Ratio actual EP 1,7pro/gru > +0,3 +0,1 atención adicional. EP Incremento 0.4. Ratio actual ES 2,8pro/18 h > +0,5 para cubrir 30 h. ES incremento 0,5. El gasto puede reducirse al absorber el sistema de sustituciones (costes de plantilla y de gestores) pues entre dos profesores que conocen a los alumnos y la organización se resuelve mejor que con coberturas breves de nuevos profesores.

Dada la necesidad de promover modelos de relación hombre-mujer en nuestra sociedad, es conveniente, especialmente en primaria, que sean maestra y maestro y también en secundaria cuando los adolescentes precisan de buenos referentes.

Espacios i equipos

No es recomendable hacer gastos en adaptar espacios para en el futuro tener que revertirlos. Mejor destinar el presupuesto de incremento a garantizar los equipos tecnológicos necesarios en el centro y que no falte equipo a ningún alumno.

Higiene i desinfección

Como en otras circunstancias siguiendo y ajustando las prescripciones de Sanidad al ambiente de la Educación..

 

Elaborado por Martí Teixidó i Planas, pedagogo dr.

Ha sido maestro, director, inspector y profesor universitario

15 de mayo de 2020

 

 

Eleccions 10-N no votem diputats i convertim en el 3r referèndum

Què farem repartint els vots entre tres o quatre partits? No traurem els polítics presos i exilats i perdrem el valor de més de 2 milions de vots de persones que setmana rera setmana responen a les crides contra la sentència i en favor de l’autèntica democràcia política que ha d’incloure el dret a decidir.

No anem al Congreso de Diputados, ja tenim Parlament de Catalunya.  Sí anem al Senado perquè hem de resoldre la relació de Catalunya amb España i amb la Unió Europea parlant. No serà diàleg de confiança però serà negociació, si cal amb intermediació.

Podeu descarregar la papereta, imprimir-la i dipositar-la al sobre blanc,

ELECCIONS 2019 VOTEM CATALUNYA

11 SETEMBRE 2019. UNA 8a MANIFESTACIÓ ÉS UN PAS ENRERE. NO TRAUREM ELS PRESOS. NO FAREM LA INDEPENDÈNCIA

11 setembre 2019. Una 8a manifestació és un pas enrere. No traurem els presos. No farem la independència

“Vam tenir una gran victòria l’octubre del 2017 perquè vam ser capaços d’anar junts tots, malgrat la negativa de l’Estat espanyol. El que va fallar va ser l’expectativa de diàleg amb l’Estat. Renunciar a la unilateralitat és renunciar a la independència.”

Efectivament. Una majoria ciutadana política que va donar suport als representants polítics. No es van veure capaços o no era possible. El que no vam fer amb: Consultes: Dret a decidir, 9-N, 1-O. Com ho podem fer ara?

Després d’haver anat a eleccions Rajoy 21-D, d’haver tornat a eleccions el 28-A. Ja no havíem d’enviar representnts al Congreso de Diputados. Solament al Senado, cambra de les autonomies i sinó, res. Però hem anat seguint el que ens manaven per…? No hem tret els presos polítics, ni han pogut retornar els exilats polítics. Hem esperat i seguit el judici… Ara, esperant la sentència per fer què?… Si no ens atrevim a fer res…

“La resposta a la sentència ha d’implicar a tots els que estan en contra que estiguin a presó i que defensin els dret a manifestar-nos, a votar… Per això ho tornarem a fer. Tornarem a exercir els nostres drets. Si algú s’ho pren com una amenaça, té un problema”


Si esperem sentència, haurem begut oli, com esperant el judici, i com anant a eleccions, i… Si tots ens plantem a les presons l’ 11-S durant el dia faríem més. No podem esperar.
L’11 de setembre. Jo no puc anar a una 8a manifestació de resistència i de rebaixes. No n’hi ha prou amb resistència reculant. Seran menys, menys de < 2.000.000.
Si no hem pogut els darrers dos anys, però tampoc hem desistit…. La meitat de la ciutadania està per la independència per establir una nova relació amb España, encara que els independentISTES són molt pocs. Molt parlar de voluntat de diàleg per totes bandes. El diàleg parteix de la igualtat i de la confiança mútua. No és el cas. Parlar sí però és inevitable fer-ho com a negociació. No guanyem la independència però tampoc ens han reduït i no tornarem al miserable Estatut aprovat legalment el 2006 que ells van atacar i els jutges van trinxar. Prenguem la iniciativa i demostrem que sí, que podem parlar. Podem cedir part però hauran d’entrar en la negociació i també cedir part.
Prenguem la iniciativa, intel·ligent, negociant amb fermesa. Descomposem la independència en els seus components. En qualsevol cas, una nova relació justa amb España.

 

Per la independència de Catalunya o nova relació amb España. Cedim part, han de cedir part.

INDEPENDÈNCIA en llengua, cultura, educació i comunicació.

 

AUTONOMIA I TRACTE JUST en economia, fiscalitat, foment i política d’aigües.

 

UNITAT en seguretat, defensa, energia i mediambient.

11 de setembre

Matí i migdia. Concentracions a les presons per la llibertat de les dones i homes polítics empresonats. Concentracions a plaça de Catalunya i plaça d’España pel retorn dels exiliats. Àpat de pícnic per agrupaments familiars, amicals i veïnals.
Vespre a les 18 h. Concentracions davant de tots i cada un dels ajuntaments de Catalunya. Sense cridar. Cantant. Repartir números individuals (com els de tires de rifes), per fer el recompte, sense trampes, supervisable.
Vespre a les 20 h. Recompte i tramesa de dades al centre de coordinació. Recompte en termes absoluts però fent el mapa de Catalunya per la independència o canvi de relació Catalunya – España.
Nit a les 22 h. Publicar els resultats de ciutadans que exigeixen la llibertat immediata dels presos i les garanties pel retorn dels exiliats. Donar a conèixer la disponibilitat a parlar, sense cedir a la independència com a poble de Catalunya i cedint en àmbits que ens vinculin a España amb una millor relació, una relació nova. Deixar clar que apuntem a la Federació Ibèrica de repúbliques que ja va proclamar el president Macià i que va cedir per facilitar la República española.
«Que Catalunya sigui per endavant reconeguda com una nacionalitat o que no ho sigui, té poca importància […] Essent intensament ho serà més que afirmant-ho entusiastament». «La independència no es demana, es proclama i es defensa». [Carles Cardó]
«Cal lluiatr contra el fort mentre siguem febles i contra nosaltres mateixos quan siguem forts”
[Carles Cardó, Lluís M. Xirinacs, Esquirols canten]
undefined
 
Lluitarem amb tota la força.
I guanyarem l’esperança
temps i temps negada arrancada i trencada, [Raimon]

Els usos lingüístics, les actitud lingüístiques i l’escola científica i democràtica.

Els usos lingüístics, les actitud lingüístiques                                        i l’escola científica i democràtica.

Martí Teixidó

A la Universitat Catalana d’Estiu, al curs de llengua, hem tractat de l’evolució de la llengua catalana en temps recents, de les normes lingüístiques (gramàtica, lèxic, models de llengua) i d’altra banda l’evolució de les actituds lingüístiques dels parlants.

Amb Verdaguer, la llengua catalana va anar de pagès a ciutat. Amb Fabra, ara fa cent anys, vam tenir una llengua moderna amb gramàtica unificada. Els anys 1960s vàrem fer escola en català malgrat no era permès i els llibres eren en castellà. El 1978 el català es va ensenyar a totes les escoles i tots els mestres es van reciclar aprenent la llengua catalana. El 1983 vàrem estendre l’ensenyament immersiu per a tots els alumnes de Catalunya. No es podia haver fet millor.

El 2003 amb la nova immigració de tant diverses llengües no vàrem fer bé l’acollida tot i que s’ha fet bé a llocs com Olot, Vic, al Segrià i d’altres. Es va estendre la idea que havíem de ser tolerants, es va parlar d’ ”interculturalitat”  o “melting pot”. El 2010 ens van apunyalar amb la sentència contra l’Estatut de 2006, justament perquè veien que la llengua catalana anava essent la llengua de tots. Sembla que el català ha cedit, ha cedit massa, i el castellà ens ve recordant que és la llengua oficial i que tothom és lliure de parlar-la i que no estan obligats a parlar en català. (Darrer cas: Lluís Bozzo a Palamós, 14 d’agost, quan un vigilant d’aparcament es nega a parlar en català perquè parla la llengua oficial).

Tres variables condicionants que han aturat el bon progrés del català: 1 Amb el coneixement de la llengua catalana per immersió no vàrem suscitar actituds de valorar la llengua, totes les llengües. 2 Amb l’extensió de l´ús de l’anglès i la poca eficàcia de l’ensenyament escolar de llengua estrangera es va tendir a anticipar reduint les hores de català. 3 Amb l’ofensiva d’una política recentralitzadora s’ha volgut retornar a la unitat d’España amb la llengua oficial i deixar el català a l’àmbit privat.

Avui, més que anys abans, es té coneixement de la llengua catalana al país. Superem el 80/90% amb la renovació generacional de la població que ha estat escolaritzada a Catalunya des 1980.

 

L’ensenyament, l’escola, ha estat el mitjà principal d’incrementar el coneixement del català. Televisió i ràdio han normalitzat la presència del català. A l’Enquesta d’usos lingüístics del darrer juliol es constata que de cada 100 ciutadans: 94 entén, 85 llegeix, 81 parla,  65 escriu. Però això no són usos sinó que és competència, no és ús habitual. També es diu que 70 inicien en català, però potser no continuen, i que 36 té el català com a llengua principal, però potser cedeix amb l’interlocutor que li parla en castellà. En cap cas es constata la voluntat de parlar en català.

L’actitud lingüística té tres components (Mallart, 2009)[1]: cognitiu, afectiu i volitiu. A l’escola hem desenvolupat el component cognitiu i hem volgut activar el volitiu. Potser ha quedat desatès l’afectiu. “…vitalitat lingüística de la parla catalana sense menystenir la resta de llengües parlades al nostre territori” (Mallart). En política s’ha volgut desenvolupar el component volitiu, sense imposició sancionable, però des de la perspectiva bilingüe i de confrontació per l’oficialitat de la llengua. Potser també s’ha volgut atendre el component afectiu a TV3, ”El gran dictat”, per atractiu, però és més cognitiu que res i adreçat a parlants catalans. Sens dubte, l’escola és la institució que arriba a tots els joves ciutadans, la que pot garantir el coneixement de la llengua, suscitar actituds i activar voluntat.

La Societat Catalana de Pedagogia ha desenvolupat la recerca innovació Fem l’Escola Plurilingüe des 2014. La idea conductora ha estat: la llengua és pensament, i és afecte i és comunicació (relació). I així ha de ser l’ensenyament de la llengua, de les llengües: coneixement, gust i parlar molt i bé a l’escola. El gust per les llengües supera la confrontació de llengua oficial, la ridiculesa de llengua vehicular, la duresa de llengua instrumental i s’alimenta de totes les llengües que es poden oir, sentir, comprendre i potser parlar. A l’Europa romànica tenim un territori multilingüe desaprofitat per  activar la intercomprensió i les llengües dels alumnes nouvinguts d’altres cultures són també llengües vives per activar el gust per les llengües. A Catalunya hem de fer un model propi d’ensenyament de llengües (Teixidó, 2009)[2]. Però la consistència pedagogia fa que tingui valor universal per desenvolupar a qualsevol realitat social i lingüística.

La perspectiva pedagògica coincideix amb la perspectiva  lingüística de Stegmann[3]: “El goig de parlar llengües diverses” (Stegman 2018). A l’escola es pot aprendre una segona llengua com la primera. I ja més grandets, el gust per la lectura.  “El plaer de llegir literatura catalana” (Stegmann 2016). Si és plaer per als professors o professores, s’encomanarà als alumnes, potser no a tots, però sí a la majoria. I el truc és la transferència d’una llengua a l’altra, les palanques que fan les escoles occitanes Calandretas, de pas entre llengües, identificar contaminacions o interferències i convertir-les en transferència positiva.

Hem presentat l’Escola Catalana Plurilingüe a més de sis-centres escoles, hem elaborat els instruments amb un centenar d’aquestes escoles. S’ha fet l’adaptació a les Illes Balears i s’està fent a Catalunya del Nord. La instrumentació disponib

le permet desenvolupar el Model lingüístic educatiu valencià de 2017 que opta expressament per “l’escola plurilingüe, la que pretén formar una ciutadania plurilingüe”. Tenim contactes fets amb

Andorra, l’Alguer i la Franja. A totes les terres de llengua catalana, a la Catalònia.

S’ha desenvolupat construint instruments pedagògics per als mestres. Per pensar amb consistència pedagògica, per prendre decisions i per actuar amb fonament científic. Disposem de:

  • Termòmetre Lingüístic. Prova de competència lingüística.
  • Prova de competència lingüística. Termòmetre LingüísticGuia del mestre.
  • Marc d’Ensenyament de Llengües Vives.
  • Pauta d’observació de l’oralitat. 3, 4, 5, 6 anys.
  • Els descriptors de l’escola plurilingüe. Escala per a autoavaluació i supervisió.
  • Taula d’equivalències i aproximacions fonètiques.
  • Taula d’evolució dels sons.
  • Guia d’observació docent.

Les actituds lingüístiques no són assumpte de la filologia sinó de la psicologia i es poden suscitar amb l’ensenyament guiat per pedagogia en els nous parlants. Les normes són gramaticals, però també hàbits d’ús social que normalitzen els parlants que usen la llengua amb competència i gust per parlar bé.

Fem l’Escola Plurilingüe és un assumpte de llengua catalana, a totes les terres de llengua catalana. És un assumpte de pedagogia científica ben instrumentada. Com la llengua té una unitat gramatical i ortogràfica amb diversitat de parles, accents i lèxic.  La pedagogia té una fonamentació  comú en coneixement científic, elabora una instrumentació tècnica però cal fer l’ajustament a la realitat segons els referents locals.

Això no ha de quedar supeditat a la regulació normativa legal, al currículum escolar. La política educativa ha d’apuntar  la finalitat global i el marc comú. I prou.  Per damunt de les divisions administratives de l’Estat, dels Estats, mantenim la unitat de la llengua catalana i hem de propugnar unitat en l’ensenyament de la llengua amb la diversitat de parlars i una pedagogia científica, els principis, que regula bé les tensions i s’ajusta als referents de cada ambient escolar.

Així com l’Institut d’Estudis Catalans amb la secció Filològica té l’autoritat de la llengua catalana sens perjudici d’institucions locals amb les que es dialoga, hi ha d’haver una unitat o oficina d’ensenyament de la llengua catalana[4] que tingui autoritat comú i avui impulsi el pas de l’ensenyament del català i llengües estrangeres a l’ensenyament del català amb perspectiva plurilingüe amb la intercomprensió com a mètode. Aquest és un gran canvi. Superar la dispersió d’esforços i pretendre millorar una llengua a costa d’una altra prenent decisions de canvi per a millora sense fonament, per intuïció o tendència. Si no ho fem, els del trilingüisme o del TIL, canviant el significat,  enganyen la ciutadania deixant el català a tercera fila. El Departament d’Educació ha de marcar la finalitat global comú i una institució acadèmica com l’Institut d’Estudis Catalans pot donar normativa pedagògica comú i promoure la construcció d’instruments. Cada institució escolar ha de prendre les decisions adequades al seu context i ha d’actuar amb autoritat pròpia participant en debats professionals col·legiats.

Pompeu Fabra deia als Jocs Florals de Barcelona (1934): El català perilla, ara més que mai, d’esdevenir un calc de la llengua castellana. Dins un règim de bilingüisme, l’únic mitjà de resistir la influència pertorbadora de la llengua forastera, és la coneixença perfecta de la llengua materna.” (Materna de la terra, s’entén).

Nosaltres, avui, amb el mateix esperit Fabra, davant les noves necessitats de la societat actual globalitzada, tecnològica i amb importants moviments migratòris diem: El català perilla, ara més que mai, d’esdevenir una llengua contaminada de la llengua castellana i de la llengua anglesa. En una societat multilingüe, amb tantes llengües vives i accés a llengües a través dels mitjans de comunicació i de dispositius mòbils, l’única manera de resistir la tendència a fer un popurri de llengües és: articular l’aprenentatge de llengües amb el català com a llengua troncal del territori, comuna per a tots els ciutadans que hi viuen, amb les llengües que s’aprenen i suscitar el gust per les llengües vives dels petits ciutadans nouvinguts. L’única manera de resistir la reducció lingüística de les llengües dominants és és fer un ensenyament plurilingüe perquè tots els ciutadans han de ser plurilingües.

El Ripollès, 27 d’agost de 2019  / Martí Teixidó / pedagog, dr.

[1] Joan Mallart: “Fonamentació i didàctica de la motivació a l’àmbit de les llengües Revista Catalana de Pedagogia, vol. 6, Institut d’Estudis Catalans 2009, p:105-129. http://revistes.iec.cat/index.php/RCP/issue/view/265/showToc

[2] Martí Teixidó: “L’Ensenyament de les llengües a Catalunya : cap a un model català romanístic amb anglès com a llengua francaRevista Catalana de Pedagogia, vol. 6, Institut d’Estudis Catalans 2009, p:77-91. http://revistes.iec.cat/index.php/RCP/issue/view/265/showToc 

[3] Tilbert Stegmann: ¨La Importància del plurilingüisme en l’educació dels joves europeus“ Revista Catalana de Pedagogia, vol. 6, Institut d’Estudis Catalans 2009, p: 63-76. http://revistes.iec.cat/index.php/RCP/issue/view/265/showToc

[4] Quan la Generalitat de Catalunya es va fer càrrec de l’ensenyament el 1978 va comptar amb la prenormalització que havien fet la Delegació d’Ensenyament del Català d’Òmnium Cultural i l’Assessoria d’Ensenyament del Català de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Convé que una autoritat científica i professional doni la norma guia que l’Administració educativa avali per a estendre-ho al conjunt d’escoles i instituts.

Quan acaba la raó i la iniciativa… sols sabem posar més control.

Control de manters, control de migrants, control de barris…
Tots saben que la causa és la pobresa, la desigualtat, el tracte injust,
Es controla la pobresa. No es controla la riquesa.
No hi ha dretes ni esquerres. Hi ha opressors i oprimits i uns intel·lectuals (P. Freire) professionals que… no són ni els uns ni els altres però han de prendre partit. L’únic partit: opressors i oprimits.Mostra la imatge original

 

Mostra la imatge original

Mostra la imatge original

Millonarios. Los más ricos de 2019 en España | EL MUNDO

lab.elmundo.es/los-mas-ricos

16 files · ¿Quiere saber quiénes son las 200 personas más ricas de España en 2019? EL MUNDO regresa con la lista actualizada de las mayores fortunas del país. Un ranking en …

  • PUESTO NOMBRE PATRIMONIO NETO SECTOR
    #1 Amancio Ortega Gaona 50.400M€ Textil, Inmuebles
    #2 Rafael Del Pino y familia 7.650M€ Construcción, Contratas, Energía
    #3 Juan Roig Alfonso y familia 7.050M€ Distribución
    #4 Sol Daurella Comadrán y familia 6.300M€ Alimentación, Bebidas