Educació ComunicActiva + Pedagogia política

Cinema per a infants. Amb motiu de Inside out (Del revés) de Disney-Pixar

El film Inside out (Del revés) s’ha estrenat el divendres 17 de juliol, en vacances escolars, amb prou acció publicitària com per omplir les sales el primer dia. Amb una bona expectativa inicial, es fa ple els primers dies i es donen a conèixer els índex d’audiència audiència per incrementar i mantenir l’interès. El sistema sembla que funciona bé, particularment amb productores que ja tenen un nom conegut. Els mateixos espectadors, infants o pares, van renovant l’audiència. –És bona, als nens els ha agradat.

Hem anat a veure la pel·lícula amb vuit infants de diferents edats entre 5 i 12 anys. Sí, llevat del més petit que a la meitat es començava a bellugar, els altres set han estat atents i quiets fins al final, han rigut dos o tres gags al seu abast i han sortit tranquils. Han dit que els havia agradat i pel camí de retorn xerraven contents, però no revivint escenes com es pot esperar d’un film que els ha agradat i han vist en colleta.

Què enganxa tan bé els infants? D’entrada la publicitat ja va adreçada a ells que són els encarregats de demanar als pares d’anar-hi D’altra banda, cada dia hi ha més pares que necessiten iniciatives per omplir els vacances escolars dels infants. El valor ocult no explicitat és que els infants se senten protagonistes quan els pares els dediquen un temps preferent. D’altra banda poden caure unes crispetes o llaminadures. Tot això amb independència del contingut i el tractament que se’n faci.

El format d’animació s’ha imposat succeint als dibuixos animats per productivitat i afegeixen tercera dimensió. Poden fer tota mena d’efectes, moviments, transformacions que als infants enganxen de ple mentre els adults ja de més edat (excepte Manuel Cuyàs, El Punt Avui⁺: 22.07.2015, p:2 ) ens atabalen molt o poc. Els dissenyadors d’animació, joves s’ho passen bé posant el màxim d’efectes i satisfan la productora que veu que la pel·lícula “funciona”. En defensa de la infància no podem acceptar aquest abús que és maltractament. Justament posem com a prova que els infants es poden adaptar al que faci falta però això els priva de contemplar. La velocitat els centrifuga i perden contingut i especialment capacitat de contemplació. Exposats a excés de moviment, exposats a violència gratuïta (no és el cas de Disney) de manera continuada la van interioritzant com a normal. Efectivament, no afecta la majoria perquè tenen pares o parents que fan la mediació educadora però de tant en tant sentim una tragèdia i en els antecedents de l’autor trobem isolament i consum habitual de violència virtual.

El contingut sovint ha de recórrer a la mitologia clàssica, als contes populars i a tradicions i llegendes. Els dissenyadors de còmics o d’animació no solen posar contingut propi. Amb tot cal dir que s’han fet productes propis i realment bons (Pere i el drac Elliott, El Rei Lleó, Buscant en Nemo). Així és quan s’atén el contingut i s’ajusta el ritme i els efectes. Però és fàcil limitar-se als efectes doncs la mainada s’hi enganxa més fàcilment.

Inside out, [els infants sempre van parlar de Dins i fora (No de Al revés) igual que identificaven Alegria (i no deien Joia)] fa un salt i vol presentar en animació un contingut de la neuropsicologia: les emocions en el comportament humà. L’opció per cinc emocions bàsiques -discutible- em sembla encertada. L’Alegria es converteix en l’emoció protagonista i conductora de l’acció amb decisió. Afortunadament, cap al final, es gira el protagonisme per posar de manifest que la Tristesa és una emoció necessària que amb la nostàlgia del passat pot encarar el present integrant moments de positiu i negatiu com a integrants de la mateixa vida.  Això és el que millor poden entendre els infants o els podem ajudar a entendre. Queden en segon terme tres emocions doncs sembla que el director  Pete Docter s’ha documentat en la neuropsicologia però que no ha sabut tractar per falta d’experiència vital personal i que  no ha consultat la pedagogia.

La Por, no és inútil, és ben necessària. Cal tenir por de caure per la finestra, de fer servir un ganivet de tallar pernil,  por de ser atropellat per un autobús i por de les onades del mar… La por és l’emoció inicial protectora que articulada amb el raonament ens pot prevenir i alhora evitar que inconscient es torni obsessiva. En l’extrem oposat tenim la temeritat com a valentia desmesurada.  La Ira o ràbia humana fa front a situacions injustes o contrarietats personals però és molt picant com el pebre i no se’n pot abusar. La pietat o compassió ens atura de desencadenar la màxima ràbia i ens obre a comprendre els altres. El Fàstic és una clara defensa biològica amb un alt component de percepció olfactiva amb la visual. En l’extrem oposat percebem olors i textures que ens atrauen que copsem delicioses.

En un tractament de les emocions pensat per a infants no podia faltar la curiositat, aquesta porta al coneixement arrelada en l’esser humà que no té límit en tota la vida. En l’extrem oposat hi ha l’avorriment, no fer res perquè res interessa. És l’emoció la que més s’ha de conrear a l’escola, col·legi o institut. Si a Inside out la Curiositat hagués acompanyat la nena Riley, part de la seva nostàlgia pel paradís perdut  (Massachusets) s’hagués esvaït per la terra promesa, la de la nova ciutat on ha anat a viure (San Francisco). Si alegria i tristesa tenen una base més humoral, la biofisiologia, la curiositat i avorriment tenen una base culturalpedagògica. En un cas i en l’altre l’educació és necessària. Ajudarà a regular l’alegria–tristesa biofisiològica  o activarà la curiositat-avorriment sobre la capacitat cognitivointuïtiva.

Proposem una articulació de les emocions per a la intervenció pedagògica

Inside out és una proposta interessant si la comprenen els infants i els adults que els acompanyen entren en el tema. No és fàcil atesa la falta de consciència i control emocional.  Els infants la poden comprendre si després de l’excés d’acció i llenguatge cridaner (no calia tant) poden conversar sense interrogatoris examinadors. Això és la mediació educadora. Amb la mediació educadora dels adults els efectes dels mitjans i continguts de comunicació no són determinants i justament poden ajudar l’infant a anar comprenent per ell mateix. És la proposta que vàrem fer a Educació ComunicActiva[1] que comporta mediació emocional i mediació racional integrades. Cal però recordar que amb la televisió, els videojocs i l’accés lliure a internet hi ha infants i adolescents exposats a un efecte acumulatiu sense mediació educadora de l’adult. Això és altament perillós.

Cal un pacte social per la infància -ho diem des de 1995. A Catalunya s’ha fet el   Pacte per la infància (2013)  però els mitjans i empreses de comunicació s’han de comprometre a no explotar de manera fàcil les emocions dels infants. Hi ha massa hiperactivitat i massa seqüeles de mala qualitat amb l’únic objectiu de fer taquilla. Ara hi ha en cartell Jurassic World, quarta producció de la primera Jurassic Park que el mateix Steven Spielberg va  reconèixer que era mala pel·lícula. No hem de permetre que es doni als infants pinso de baixa qualitat; hem de defensar productes frescos i creatius que activin la seva intel·ligència. Malgrat els excessos de publicitat, hauríem de ser els ciutadans qui creant opinió deixéssim desertes les sales on es dóna cinema pinso i les productores millorarien la seva qualitat. Els comentaristes dels mitjans haurien d’aportar pensament propi i no solament desgranar el magnífic recull que ja els dóna la productora. Necessitem comentaristes jurats que rellevin els comentaristes servils o ganduls.

Martí Teixidó, juliol 2015