Educació ComunicActiva + Pedagogia política

1. Fins als 3 anys. No es fa oralitat. Massa estímul de pantalles. Moltes llumetes i molt moviment. Quan han de menjar, se’ls dóna un llibre, es posa música i potser també tele.
2. Volem anticipar la llengua anglesa a 3 anys. Perdem el temps si no hem assegurat una bona fonètica i parla en català i es castellà que és la millor preparació: discriminació auditiva, punt d’aplicació de la llengua, modulació de la cavitat bucal.https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=_FZdgNjWyk4
3. Posem als infants músiques i vídeos perquè els agraden per comptes de músiques sensibles i imatges cognitives.
4. El llegir i l’escriure s’han de fer com un joc, no com una obligació. Llibres i llibretes de butxaca.
5. Les persones adultes llegim poc als infants. Abans d’aprendre a llegir ells han d’haver sentit i vist llegir molt (modelatge i prossòdia) com abans de parlar han estat escoltant dos anys de vida.
6. No es fa suficient observació natural i experimentació directa, pautada, abans d’entrar en el llibre o veure el vídeo.
7. No hi ha mètode. S’ensenya igual amb trenta alumnes que amb quinze. Es fa amb quinze per evitar problemes d’ordre i “es suposa” que va millor (al mestre).
8. De les 25 h setmanals, massa ensenyament, poc aprenentatge. L’alumne a l‘escola no sap què ha de fer fins que parla el professor donant instruccions. La feina més feixuga no es pot fer a l’escola i es dóna deure per fer a casa.
9. El professor no comunica coneixement i cultura si li falta entusiasme.
10. La feina que es demana és uniforme per a tots els alumnes: uns van sobrats i s’avorreixen; d’altres no estan es condicions i abandonen.
11. Massa fragmentació del coneixement en matèries acadèmiques; massa nombre de professors. Per què tanta especialització en l’ensenyament bàsic?
12. No es promou que es pugui fer la feina amb els amics a la classe i a casa.
13. No hi ha rituals de creixement positius, fites que permetin als alumnes veure els seus progressos i rebre’n el reconeixement.

Veles e vents han mos desigs complir          són la pedagogia i la cultura

faent camins dubtosos per la mar:                els ensenyaments escolars la societat

lectura de Martí Teixidó

Som majoria els qui estem pel dret a decidir del poble i de tota la gent que viu a Catalunya. Estem disposats a comprovar-ho amb una consulta democràtica ben gestionada i supervisada. Alguns, els independentistes de sempre, ho volien fa molt anys però havien d’acceptar que la majoria hagués votat la Constitiución Española de 1979 que va canviar la legalitat del Movimiento Nacional i la “democràcia orgànica” del general Franco referendada el 1962. D’altres maldaven perquè la llengua catalana fos llengua de tots els ciutadans del país i la cultura catalana un patrimoni obert a evolució amb aportacions dels nous col·lectius de migrants que han d’esdevenir ciutadans. Darrerament ciutadans de tota classe social, condició d’origen i cosmovisió han vist que Catalunya tenia una creativitat que España ofega amb despotisme “legalista”, sense consistència racional.

Els dèspotes centralistes han vist que malgrat les dificultats, amb idea creativa, amb tenacitat de decisió i amb constància d’acció… la llengua catalana és àmpliament coneguda (encara no prou parlada), les entitats cíviques i culturals nombroses i actives i el Govern de Catalunya respectat i amb alternança política, els grups socials amb convivència basada en la diversitat… Els dèspotes centralistes van a matar la llengua catalana, la iniciativa social i a ofegar l’economia emprenedora de Catalunya.

El 2005 es va aprovar un nou Estatut de Catalunya que va seguir tota la tramitació legislativa establerta, va ser roibotejat i retallat per las Cortes Españolas, ens vàrem conformar i el vàrem aprovar en referèndum el 2006. Legítim, legal, actual i signat pel rei d’España. I el varen impugnar els 12 homes i dones del TC ? Però qui són aquesta gent? Juristes a sou de qui? Com s’han atrevit a estar per sobre de tothom (perquè las Cortes Españolas el varen aprovar).

Catalunya país i Estat. 5 raons clares i definitives. (No cal ser independentista)

1. Perquè no renunciarem a la nostra llengua catalana, perquè la volem per a tots els ciutadans que hem de parlar diverses llengües i així l’ensenyem als infants de ben petits. Estan enganyant els seus pares fent-los demanar ensenyament en espanyol, monolingüisme en una Catalunya que no és monolingüe.
2. Perquè ens volen mantenir en la seva cultura rància i xavacana (com la de Tele5 i Antena3). Imposen a l’escola un currículum escolar que recupera les antigues assignatures i ignora que avui l’aproximació al coneixement s’ha de fer des de la globalització a la interdisciplinarietat.
3. Perquè som grans i sabem decidir la nostra vida col·lectiva coneixent les necessitats, les dificultats i els possibles conflictes. La Unió Europea proclama el principi de subsidiarietat i España va a la recentralització fins i tot volent suprimint les limitades autonomies.
4. Perquè ens administren econòmicament, recaptant molt i retornant poc, amb retard i amb incompliments legals. Estan ofegant l’economia de Catalunya (intencionadament). I així s’ha vist com pel camí alguns hi posen la mà o financien els negocis dels amics i companys de pupitre.
5. Perquè quan Catalunya afronta les dificultats amb idees creatives, impulsa iniciatives empresarials i funcionen… se les emporten a Madrid (Gas Natural, Saló de Moda Gaudí, la Caixa…)

Ja es la tercera vegada que Catalunya veu que no pot encaixar a España. Ho hem intentat tantes vegades…! Marxem i no ens fem enrere!. Però seguirem tenint amics arreu

 No tenen vergonya perquè en espanyol són sinverguenza. Van contra la legalitat de l’Estatut de Catalunya perquè ells estan per sobre de la legalitat, la legalitat és seva. Què s’han cregut? Deixarem que se’n surtin amb la seva? No ho podem acceptar els catalans i tampoc és bo per als castellans, andalusos, gallecs o aragonesos.

El Govern, El Parlament en majoria i els partits que donen suport a la consulta senyalada per al 9-N es mantenen ferms. Certament David va poder abatre Goliath però no li va ensenyar la fona, ni la pedra, ni va fer exhibicions d’habilitat. No necessitem tanta informació i els enemics de Catalunya solament la volen per anar a la contra. Unitat d’acció i silenci. Cadascú faci allò que ha de fer.

Tres portes de sortida.

1. Seguir la convocatòria fins el 9-N: acció de govern i acció de tots els ciutadans. (Primera porta). Tots a una com en Fuenteovejuna, “prototipo iconográfico-teatral de “la unión del pueblo contra la opresión y el atropello”. Amenacen… que ens condemnin tots. Serà el seu descrèdit internacional.
2. El nostre govern calla, els funcionaris no es mouen… però els ciutadans anònims, del govern, funcionaris o no, (segona porta)  anem a votar el 9-N a la porta de les seus electorals tancades. Sense meses electorals formals, amb urnes (si l’Adminisrtació havia comprat urnes de cartró a preu de 2 o 3 €, els ciutadans els les comprarem i podran anul·lar la partida) o capses de cartró reutilitzables, amb paperetes signades amb DNI, NIF o NIE i especificació: ciutadà del cens electoral, ciutadà jove 16-17 anys, resident comunitari 1 any, resident extracomunitari 3 anys). Cadascú durà la seva papereta. S’accepta també dur la papereta del pare gran, de la tieta malalta o de la dona infantant. Compromís ètic de tots els ciutadans de no fer cap trampa. Volem saber realment que som una majoria clara per dir: Adéu España! Amb els teus ciutadans, sí. Però amb els vostres poders de mal govern, no.
3. Si no fossim capaços de tot això, el 9-N a votar (tercera porta). A votar eleccions legislatives. Una única candidatura. Única i ben proporcionada segons estudis sociològics. CDC, UDC, ERC, ICV, EUiA, CUP, la candidatura que sembla que fins avui representa la majoria del ciutadans de Catalunya. Aquesta serà legal. Ningú ho pot impedir. El resultat encara serà més favorable per economia d’escala. Després responsabilitat per fer un Parlament, Govern i Judicial just i generós durant quatre anys pel cap baix. Després d’anys de dipartit, de set anys de tripartit… som capaços de fer el govern de l’hexapartit.

I si treuen la guàrdia o els tancs… nosaltres sortirem amb titelles i nassos de pallasso. Amb cançons, enlairant globus i afirmació elegant i festiva, com hem demostrat saber fer.

L’espectacle durarà poc més de vint-iquatre hores i España es sumirà en la vergonya i descrèdit internacional.