Educació ComunicActiva + Pedagogia política

PLA D’ESCOLARITZACIÓ PROTEGIDA. Pedagogia i organització     5

Una escolarització protegida del risc de contagi de la COVID-19 basada en agrupaments reduïts fa necessari quantificar les necessitats de professorat, d’espais, de material i recursos sanitaris i d’enllaç amb el Sistema de Salut. Abans però cal anar als criteris pedagògics dels quals puguem derivar formes organitzatives diferents de les convencionals. Dues raons. 1 La política de l’educació ha conèixer el sistema pedagògic per quantificar necessitats i assignar recursos possibles. 2 La pedagogia ha d’ajustar el sistema a les condicions de possibilitat de cada centre sense deixar de presentar un model projectat per realitzar-lo. L’Administració donarà millor rendiment a la despesa i les institucions escolars evitaran rutines activant la iniciativa pròpia.

Agrupaments, espais i professors

Els centre disposen d’aules entre 48 m² i 60 m^2. Mantenint la distància interpersonal de 1,5m > 2,25 m² es cobreixen 33,75 m² a EP i 45 a ES. Espai de mobiliari i circulació disponible necessari entre 14,25 m² i 15,00 m². Això permet reagrupar dos grups en tres. Tothom ho veu fàcil amb doble línia. En centres d’una línia es recorre com a rebaixa a agrupar en cicles. D’altra banda no és veu possible el sistema de comunitats d’aprenentatge. Ben al contrari, la necessitat ens retorna a l’oportunitat.

Sens dubte, a l’Educació Primària l’aprenentatge es preferible en cicles on cada alumne pot acomodar-s’hi millor. No ho podíem fer amb seixanta o quaranta alumnes però ho podem fer amb vint-i-cinc i ara tenim l’oportunitat de posar-ho en pràctica amb quinze. A l’Educació Secundària la reforma LOGSE 1990 ens va proposar crèdits de cicle, alumnes de dues edats però veiem una complexitat organitzativa i hi vam renunciar; una oportunitat que podem recuperar, no solament per crèdits variables. Amb vint alumnes podem fer llengua i matemàtiques, activitat dirigida i personalitzada a l’hora en condicions de classe amb distància personal. En sortiran beneficiats tots els alumnes, els llestos (lineals) i els observadors (horitzontals).

Les comunitats d’aprenentatge que agrupen infants de tres edats correlatives a l’Educació Primària són possibles. Efectivament cal fer agrupaments estables d’uns quinze infants. No es podran fer aplecs nombrosos però possiblement quatre grups, fins a seixanta per a activitats esparses es puguin fer en espai obert o en espai interior de 135 m² . Són activitats per suscitar motivació i cohesió institucional amb vessant comunicatiu, artístic o musical. Convenients per compensar l’aïllament de grups estables necessaris. Les mesures de seguretat que s’apliquin formaran part de l’aprenentatge social dels infants.

A l’Educació Secundaria, els agrupaments reduïts poden comportar una reducció d’estímuls i el professor ha de prendre un rol molt dinamitzador. Tenir alumnes de cicle, de dos nivells, no hauria de ser més complex, atès que potenciaria l’avanç accelerat d’uns (D’ambdós nivells) i la inducció en els del nivell inferior. En tot cas, el docent s’ha ha de sentir segur. Més important és articular bé l’aprenentatge presencial, d’un col·lectiu en aïllament de l’aprenentatge personal que es pot fer cooperatiu en equip a casa telemàticament. (Confiem en les declaracions d’alts responsables d’educació de proveir tot alumne dels mitjans dels quals no ha disposat).

A l’Educació Secundària ja queda clar que cal agrupar les matèries per àmbits com ja s’havia proposat. És temps de recuperar el perfil de professor com a substantiu i passar l’especialitat docent a adjectiu. A l’Educació Secundària Bàsica, el professor no pot presentar-se com a no competent en la cultura bàsica. Pot cantar bé o no tant, tenir poc domini de l’anglès, mostrar una discapacitat física o no saber reparar un interruptor elèctric però ha de defensar que tot hem d’intentar de fer-ho bé segons les nostres possibilitats i seguir aprenent. Això té efectes educatius i d’aprenentatge.

La continuïtat d’un mestre per a un grup d’EP o de dos o tres professors per a en grup d’ES no disminueix la professionalitat. Ben al contrari, posa en evidència que per molts recursos que es diposin, el mestre o professor és l’organitzador de situacions d’aprenentatge i un model de comunicació humana i cultural. L’especialització no s’ha de perdre i s’ha de posar en comú en la projecció de temes i projectes interdisciplinaris que d’altra banda són més motivadors per als alumnes. L’especialitat és necessària per preparar (producció) però tot docent ha de poder-la aplicar (realització).

Horari, curs escolar, suport addicional.

Prevenció i detecció de presència de la COVID-19

La missió de la institució escolar és crear les condicions d’ensenyament-aprenentatge per a que tot infant i jove progressi segons les seves aptituds, rebi el suport necessari i pugui viure en societat amb autonomia personal. Evitar el contagi de coronavirus és avui necessari per a l’alumne, per al conjunt d’alumnes, professors i altres professionals i per a extingir la pandèmia que afecta la societat. Els docents s’han d’atenir a les prescripcions, indicacions i orientacions de Salut. I ho fan sens dubte amb dedicació i compromís.

Cal proveir-los dels mitjans necessaris de protecció i d’un contacte directe (físic, telefònic o telemàtic) amb el centre de Salut pròxim per tal que al primer indici puguin récorrer a la seva intervenció.

Els mestres i professors amb col·laboració amb d’altres professionals i personal de suport saben que el primer recurs preventiu som les persones. D’una banda complint totes les normes de protecció però de l’altra contagiant un ànim positiu als alumnes i compartint el dol pròxim o comú a la societat. L’ànim positiu és contagia amb la pròpia mirada i paraula i també amb recursos musicals i performances corporals i físiques. Tots n’aprendrem més.

Martí Teixidó, pedagog dr.

Ha estat mestre, director, inspector y professor d’universitat (1968-2016)

17 de juny de 2020

–>

PLA D’ESCOLARITZACIÓ. Decisions de política de l’educació        4

“Cercarem  els espais on sigui, contractarem milers de professors” – es deia fa pocs dies. Ara ja es rebaixa. En cap cas no s’ha fet cal càlcul amb dades positives. On són els planificadors? On són els economistes? Solament hi ha juristes?… Normes i més normes, i de caràcter prescriptiu, uniformes per a totes les escoles i pobles de Catalunya… o d’España.
Invertim l’ordre de planejament i decisió que és com haurien d’haver començat els planificadors i economistes. Cada escola, institut ha de fer el seu càlcul de recursos humans necessaris. El Departament d’Educació ho necessita d’immediat, abans de final del mes de Juny.

Increment de mestres o professors per atendre en grups reduït
A partir del nombre de grups-aula. Considerant el nombre efectiu d’alumnes.

A Educació Primària
El model d’escolarització diària reduïda és de 3 h presencials en grup + 3 hores personalitzades a casa (3+3). Alguns alumnes podrien fer-ne una de personalitzada a l’escola (4+2) per atenció intensiva.
Cal demanar a les famílies i orientar la seva opció de matí 10-13h o tarda 15-18 h. Les intensives seran 9-10h o 18-19h. Es podran produir variacions funcionals acordades i possibles per criteri pedagògic o necessitat familiar.
Increment de 0,4 per grup o de 0,4 per 25 alumnes
N grups * 0,4                      Ex. 12 grups * 0,4 = 4,8 docents d’increment
N alumnes / 25 grup * 0,4  Ex. 240 alumnes / 25 = 9,6 agrupats * 0,4 = 3,8 d’increment
Ajustament. Si són 11 docents i no 9,6 (teòric), l’increment de 3,8 es redueix a 2,4.
Correctius qualitatius: relleu (no increment) de mestres aïllats per Covid-1

A Educació Infantil
Escolarització parcial amb educació familiar cooperativa. Famílies agrupades amb cinc infants en una llar que aniran a escola dos dies.
Les assistències a l’escola de grups de cinc infants es conjunten amb d’altres cinc,  part del temps: 10-12h i 11-13h dos dies setmana. Amb deu infants, activitats corals i dinamitzadores.
Assistència dos dies setmanals, dues hores * 2 = 4 hores
Reagrupaments de 5 infants (Considerar les agrupacions cooperatives de famílies).
Reagrupaments de proximitat familiar o veïnal de diverses edats 3-5 anys)

N infants / 25 cicle * 0,4  Ex. 110 infants / 25 = 4,4 agrupats * 0,4 = 1,76 educadores d’increment
Ajustament. Si són 6 educadores i no 4,4 (teòric), l’increment de 1,76 es redueix a 0,16.

Les educadores tindran 3h * 3d = 9 hores amb infants agrupats. Disposaran de 5/6 hores  per atencions de reforç, personalitzades (intensiva) als alumnes que més ho necessitin. (De 9 a 10h, o alguna tarda. Individual o amb dos o tres infants).
Correctius qualitatius: relleu (no increment) de mestres aïllats per Covid-19

A Educació Secundària
El model d’escolarització diària reduïda és de 3 h presencials en grup + 3 hores personalitzades a casa (3+3) amb treball cooperatiu telemàtic en equips. Alguns alumnes podrien fer-ne una de personalitzada a l’escola (4+2) per atenció intensiva.
Cal demanar a les famílies i als mateixos nois i noies preveient equips de treball (grup natural de Súnion) i orientar la seva opció de matí 10-13h o tarda 15-18 h. Les intensives seran 9-10h o 18-19h. Es podran produir variacions funcionals acordades i possibles per criteri pedagògic o necessitat familiar
Aprenentatge molt centrat en projectes interdisciplinaris. Articulats amb lliçó comunicativa diària del professor tutor o altre habitual.
Increment de 0,5 per grup o de 0,5 per 30 alumnes
N grups * 0,5                      Ex. 12 grups * 0,5 = 6 docents d’increment
N alumnes / 30 grup * 0,5  Ex. 360 alumnes / 30 = 12 agrupats * 0,5 = 6 d’increment
Ajustament. Si són 33 docents previstos per a 12 grups de 30, l’increment és net: 6 professors d’increment.
N alumnes / 30 grup * 0,5  Ex. 270 alumnes / 30 = 9 agrupats * 0,5 = 4,5 d’increment
Ajustament. Si són 33 docents previstos per a 12 grups de 30  i corresponen  25,2  (teòric per als 270 alumnes), queda absorbit l’increment de 4,5. No cal increment de professorat.
Correctius qualitatius: relleu (no increment) de professors aïllats per Covid-19

Ampliació de nous espais
Si es fa escolarització presencial reduïda en doble torn, no caldran nous espais. Si el centre funciona amb un nombre de grups inferior a la seva capacitat es poden fer grups simultanis.
Es poden adequar alguns espais, els que ja eren per a desdoblament i alguns més. No s’han de perdre espais de laboratori, taller, música-dansa, trobada comunitària.
Per a educació secundària, es podria considerar alguna extensió a espai proper: centre cívic, espai municipal, espai parroquial, biblioteca pública, associació cívica.
Per a educació infantil, cal comptar amb l’organització cooperativa de les famílies i oferir espai cooperatiu a aquelles que no tinguin cap possibilitat.
Per a educació primària es poden fer variacions ajustades segons temps meteorològic. Sortides de natura, parcs i jardins, motricitat expansiva, exposicions i museus

Recursos a la desinfecció
Cal preveure.
• Sabó, gel, mascaretes, guants segons necessitats.
• Personal de neteja present (com hem vist en el Parlament), el necessari
• A Educació Secundària, poden ser servei comunitari els alumnes ben instruïts i equipats.
• També podrien anar a fer servei a escoles d’educació infantil i primària.

Martí Teixidó, pedagog dr.
Ha estat mestre, director, inspector y professor d’universitat (1968-2016)
11 de juny de 2020

PLA D’ESCOLARITZACIÓ protegida de contagi

i MODEL D’ESCOLA DIVERSIFICAT                                   3

Nota: Per no fer-ho carregós, pensem en professores, professors, mestres dones i homes però solament utilitzarem professors o docents. Pensem en alumnes nois i noies i adolescents però utilitzarem alumnes.

Tots cercant alternatives a l’actual situació de pandèmia COVID-19 per veure com infants i adolescents poden retornar a l’escola. No hi ha altre model mental que l’escola que coneixem :vint-i-cinc o trenta alumnes asseguts que esperen les indicacions del mestre o professor per iniciar la classe. (A secundaria, això es produeix sis vegades al dia). Encertadament, hi ha algunes escoles i instituts que fa uns anys van reorganitzant una part del temps amb activitats de projectes d’aprenentatge interdisciplinaris. El model bàsic és encara avui el model de la instrucció universal dels il·lustrats del segle XIX organitzat el grups de setanta o seixanta alumnes arrenglerats que hem anat reduint fins arribar als trenta o vint-i-cinc. A l’inici del segle XX grups socials amb aspiracions pròpies rebutjaven aquest model uniforme, van recuperar les idees d’educació naturalista de Rousseau i van confluir amb el coneixement científic de la medicina i la psicologia sobre la infància. Això comportava un canvi total de mentalitat respecte a l’educació i a l’escola.

Entenguem el sentit de la institució escolar

En el decurs del segle XX, l’Escola Activa no ha progressat prou i menys encara amb coneixement científic. Experiències i tècniques d’ensenyament passen d’uns mestres a d’altres, com a solució de problemes, com a recepta eficaç. Molts canvis han vingut a reforçar el model tradicional d’ensenyament uniforme per a tots i en sentit oposat hi ha els qui fan el canvi donant mitjans als infants i acompanyant-los en el seu aprenentatge. En el primer cas, els alumnes acostumen a anar sobrecarregats de feina; en el segon els alumnes gaudeixen de l’escola i van fent sense esforç.

La situació actual, d’haver d’evitar contacte i proximitat física fins a l’eradicació del COVID-19 o la protecció total contra el coronavirus entra en contradicció total amb el concepte d’escola com agrupació d’infants o joves amb adults de cultura per a desenvolupament personal i aprenentatge en un ambient comunitari. Sense adonar-nos-en, reduint el nombre d’alumnes per grup a la meitat que han d’estar separats sense contacte podem reforçar un ensenyament uniforme i individualista.

No es cap solució educativa pedagògica doblar el nombre d’aules o espais i el nombre de mestres o professors. Aquesta aspiració va encaminada a conservar el model d’escola que teníem i ni és el que convé, ni podrem disposar de la despesa econòmica necessària. Ni es possible, ni convé. ¿Perdre espais singularitzats per a fer música i dansa amb el valor de psicomotricitat i eurítmia? ¿Perdre, si ja l’hem aconseguit, espai de taller d’art i artesania per pintar o treballar la fusta? ¿Perdre un espai de laboratori ben equipat per a fer observacions i experiments que han de quedar en procés durant uns dies? ¿Perdre un espai on trobar-nos tots com a comunitat escolar per a comunicar l’aprenentatge (poesia, visual, ciència, màgia, coral, recitació dramàtica…) de forma “espectacular”, per quedar tots (alumnes i famílies) expectants, admirats, motivats per la cultura?. No ho fem! Certament vam crear espais de reproducció escolàstica com aules laboratori d’idiomes amb trenta terminals, sales d’audiovisuals i vídeo enfosquides amb alumnes concentrats, aules d’informàtica amb setze ordinadors arrenglerats, la gran despesa informàtica 1×1… espais basats en la uniformitat que han tingut poc recorregut i generalment auspiciats pels venedors de tecnologies com a solució per al canvi de l’ensenyament.

Si no fem un canvi de mentalitat, gastarem euros i energies personals ineficaçment. L’escola és una experiència comunitària d’aprenentatge que estimula l’aprenentatge personal esforçat. Centrat en l’infant, sí; en el conjunt d’alumnes, sí; però també, sense contradicció, en un adult, l’equip de mestres o professors, que encomana cultura i gust pel coneixement. La dimensió comunitària i la dimensió personal estan per sobre de les condicions físiques d’espai o de distància. Retornem el valor al docents sense reduir la participació dels alumnes.

Amb agrupament de quinze o tretze alumnes podem personalitzar l’aprenentatge per tal que cap alumne s’estressi i tampoc cap alumne s’avorreixi. Són alumnes de la mateixa edat però no n´hi ha cap necessitat. L’escola rural va haver de superar el seu complex de petita i ha trobat les seves pròpies formes d’aprenentatge prou eficaces. A primària seria preferible una escola d’una sola línia (200-250 alumnes) i organitzada en grups de cicle de dos o tres edats. L’aspiració de fer escoles grans (> 450 alumnes) no té altra raó que economia d’escala: major rendibilitat per a escoles privades, menors costos per a escoles públiques. Res a veure amb pedagogia.

Alternativa actual necessària i possible

Grups de trenta o vint-i-cinc alumnes amb dos professors o mestres de referència que els acompanyin tres cursos (ja hi haurà situacions de dos). Reagrupaments funcionals de quinze o dotze alumnes amb un mestre o professor, simultanis si hi ha espais i l’horari convé a les famílies, matí i primera tarda per evitar perdre espais especialitzats i diversificar mirant d’atendre segons diversificació horària de les famílies (entrades escalonades, canvis de torn, teletreball).

No perdre el sentit comunitari de grup i fer canvis funcionals amb agilitat sense trencaments i potenciant el treball d’equip de tres o quatre (avui, sols telemàtic a casa i comunicatiu a l’aula). La sessió de grup a l’aula, fonamentalment comunicativa de coneixement i aprenentatges que alhora és motivació per seguir. Comunicació verbal a l’aula, comunicació i modelatge físic gestual en d’altres espais. Comunicació humana i alegre (no sols divertida i sorprenent) com potser no hem fet aquests anys a l’escola.

El mestre o professor redescobreix els seu paper professional molt potent: persona comunicadora, amb cultura integral que coneix els alumnes un per un i s’hi dedica. Això confereix la màxima autoritat, d’autor, per guiar i motivar. Respecte a l’equip docent, cada mestre o professor aporta un coneixement especialitzat i tots aprenen amb ell i troben resposta a preguntes o necessitats.

Ja estem veient com n´és de complicat atendre les mesures sanitàries que evitaran els contagis. Hem de garantir l’ensenyament com a experiència comunitària però hem de reduir la complexitat. En general l’activitat presencial s’ha de reduir a tres (màxim o quatre) hores amb prou dinamisme com perquè no siguin feixugues. Es completaran amb tres hores personals i projecte d’equip no presencials. Efectivament no es pot fer menjador escolar per a tots fent una parada molt costosa i arriscada. Sí, en canvi cal mantenir el menjador social, on ja sabem que és necessari, després o abans de l’activitat escolar. En entorn rural o amb transport escolar es poden fer les quatre hores amb un intermedi de trenta minuts de passeig per estirar les cames, saltar i cridar.

En temps presencial (3 hores)

• Motivació i ocasió de compartir coneixement, comunicant i escoltant, Modalitat conversacional (30’).
• Presentació de tasques de coneixement realitzades personalment o en equip que il·lustrin als companys (30’). El professor anirà donant entrada a alumnes en sessions successives o equips assegurant contingut i reconeixement a tots. (Discretament pot haver ajudat als més insegurs; recurs Freinet).
• Club de lectura de llibre en comú. L’alumne llegeix a casa, es promou que el comparteixi i dialogui amb familiars. El professor ha seleccionat un llibre suggeridor, comprensible però exigent, difícil, ja que el pot conduir ell. De la lectura han d’extreure-es temes d’interès que puguin desenvolupar alumnes o equips. De la lectura el professor farà aplicacions gramaticals, ortogràfiques o de contrastació amb llengües (català/gallec/anglès/francès/portuguès) ja conegudes.
• Lliçó magistral o, millor, comunicativa. Tema ben preparat pel professor en estructura de contingut i presentació didàctica. Un tema clau del currículum escolar. El professor és model de comunicació i organització del pensament. Ha d’incloure precisió, reptes i preguntes. Que vagin pensant a casa i puguin dialogar amb els familiars.
• Mòdul de creació: música, art, museus, plàstica, vídeo creació, grafiti-art (30’) Mòdul participatiu a partir del que aportin els alumnes caçadors d’art. El professor sempre ha de tenir quelcom d’interessant en reserva. Pot intervenir especialista però el professor habitual ha de presentar-se com a persona de cultura bàsica integral.
• Síntesi. Orientació d’opcions d’estudi, recerca i creació (30’). Suscitar compromisos personals de realització o d’equips de cooperació que podran presentar en sessions posteriors.

No hi ha temps d’esbarjo. Són tres hores i una classe presencial articulada i dinàmica com un programa de ràdio (pot haver-hi cants i sintonies musicals en el canvi d’activitat). Sortir al pati és una complicació afegida de vigilància i de temps que no compensa.

Com en un “pool” d’oficines americà, els alumnes poden portar una ampolleta d’aigua o suc (algun dia es pot acceptar una cola) i mossets d’esmicolat sec (picos de pa, galetes, ametlles, avellanes, anacards… sense closca) que poden prendre en qualsevol moment mentre no intervenen i sense deixar restes.

Per descomptat, els alumnes podran sortir al lavabo en qualsevol moment. El necessari és garantir la higiene i desinfecció. Millor que no vagin tots a un temps però ha d’haver-hi un adult assistent.

Una trobada gratificant personalment i cultural col·lectivament. Les activitats no són deures escolars. Preveure música i cançó en qualsevol transició. Aprofitem per a recuperar una escola que canta poc, que respira pitjor. La cançó és ortofonia, modulació i vocabulari. Convé cantar més sovint, sense música gravada.

En temps confinat a casa (3 hores)

• Aprenentatges instrumentals. Són d’exercitació personal i comporten repetició per a la seva fixació (30’). La instrucció programada (Skinner, Crowder) tan adequada per a aquests aprenentatges (operatòria, ortografia, vocabulari, llengües; en secundària resolució de problemes tipificats, pocs polinomis, equacions, triangulació i trigonometria) encara no està ben aprofitada. El professor farà la supervisió per a confirmar o reorientar.
• Lectura individual de l’assignació del llibre comú (30’). Suggerir la conversa amb pares, germans majors o avis. Havent conversat a casa es desitjarà intervenir en classe presencial.
• Treballs personals sobre temes de coneixement, experiments, documentació i estudi. Treballs en equip (2-4 alumnes) amb bon guió, repartiment de tasques i consultes o intercanvis telemàtics (unitat compartida, xat, vídeo, correu) (90’).
• Activitats de cerca, recerca, invenció i creació personal o col·laborativa (30’). La història d’una cançó o d’un monument, descobriment d’un edifici singular, construir un autòmat amb material reutilitzable (idees de TV), escriure i dissenyar una narració (o un manifest) gràfica …
• El professor i els companys donaran pistes de fonts d’informació per a desenvolupar treballs. El professor organitzarà temps de presentació presencial o en videoconferència. Una previsió de dedicació de tres hores diàries.

Si s’aconsegueix motivació personal, alumne per alumne, dedicarien més temps sense adonar-se. Abandonem el sentit tradicional de deures. Es proposen tasques i activitats de cultura diversificades segons alumnes.

Cal potenciar la comunicació de coneixement en família. No procedeix uniformització ni correcció. Cal suscitar activitat per iniciativa de l’alumne. La comunicació pública a companys és un estímul i ja és una primera avaluació, autoavaluació.

A aquells alumnes que sabem que tenen condicions desfavorides mirarem d’oferir-los sessions presencials discrecionals amb suport personal.

Acciones adaptatives necessàries que corresponen a l’Administració educativa

Són actuacions que comporten despesa publica, increment de pressupost econòmic. Convé pensar en actuacions que afavoreixin la millora de l’ensenyament amb caràcter permanent, en situació normalitzada i evitar adaptacions costoses d’espais que en el futur s’haurien de revertir.

Les dues mesures que ha de proporcionar l’Administració. 1 Que cada grup classe disposi de dos professors o mestres (millor dona i home i millorarem el modelatge educatiu). 2 Que a cap alumne li falti l’equipament informàtic, telemàtic i línia (proveït amb col·laboració dels serveis socials).

En entorns desfavorits amb Serveis Socials cal cobrir les despeses necessàries que no poden fer les famílies.

Totes les concrecions ajustades a les necessitats de cada escola les ha pensar i promoure la direcció amb l’equip de mestres o professors. L’Administració té un col·lectiu d’inspectors que han de fer la corresponent supervisió professional. Malament si les escoles han d’esperar instruccions de detall, que poc s’ajustaran a les necessitats i que inhibeixen els professionals.

Martí Teixidó, pedagog dr.
Ha estat mestre, director, inspector y professor d’universitat (1968-2016)
25 de maig de 2020   Publicat a El Diari de l'Educació el 2 de juny