Educació ComunicActiva + Pedagogia política
L'educació que cal a la societat de comunicació de masses telecomunicada + Algunes decisions polítiques fonamentades
PLA D’ESCOLARITZACIÓ PROTEGIDA. Pedagogia i organització 5
PLA D’ESCOLARITZACIÓ PROTEGIDA. Pedagogia i organització 5
Una escolarització protegida del risc de contagi de la COVID-19 basada en agrupaments reduïts fa necessari quantificar les necessitats de professorat, d’espais, de material i recursos sanitaris i d’enllaç amb el Sistema de Salut. Abans però cal anar als criteris pedagògics dels quals puguem derivar formes organitzatives diferents de les convencionals. Dues raons. 1 La política de l’educació ha conèixer el sistema pedagògic per quantificar necessitats i assignar recursos possibles. 2 La pedagogia ha d’ajustar el sistema a les condicions de possibilitat de cada centre sense deixar de presentar un model projectat per realitzar-lo. L’Administració donarà millor rendiment a la despesa i les institucions escolars evitaran rutines activant la iniciativa pròpia.
Agrupaments, espais i professors
Els centre disposen d’aules entre 48 m2 i 60 m2. Mantenint la distància interpersonal de 1,5m > 2,25 m2 es cobreixen 33,75 m2 a EP i 45 a ES. Espai de mobiliari i circulació disponible necessari entre 14,25 m2 i 15,00 m2. Això permet reagrupar dos grups en tres. Tothom ho veu fàcil amb doble línia. En centres d’una línia es recorre com a rebaixa a agrupar en cicles. D’altra banda no és veu possible el sistema de comunitats d’aprenentatge. Ben al contrari, la necessitat ens retorna a l’oportunitat.
Sens dubte, a l’Educació Primària l’aprenentatge es preferible en cicles on cada alumne pot acomodar-s’hi millor. No ho podíem fer amb seixanta o quaranta alumnes però ho podem fer amb vint-i-cinc i ara tenim l’oportunitat de posar-ho en pràctica amb quinze. A l’Educació Secundària la reforma LOGSE 1990 ens va proposar crèdits de cicle, alumnes de dues edats però veiem una complexitat organitzativa i hi vam renunciar; una oportunitat que podem recuperar, no solament per crèdits variables. Amb vint alumnes podem fer llengua i matemàtiques, activitat dirigida i personalitzada a l’hora en condicions de classe amb distància personal. En sortiran beneficiats tots els alumnes, els llestos (lineals) i els observadors (horitzontals).
Les comunitats d’aprenentatge que agrupen infants de tres edats correlatives a l’Educació Primària són possibles. Efectivament cal fer agrupaments estables d’uns quinze infants. No es podran fer aplecs nombrosos però possiblement quatre grups, fins a seixanta per a activitats esparses es puguin fer en espai obert o en espai interior de 135 m2 . Són activitats per suscitar motivació i cohesió institucional amb vessant comunicatiu, artístic o musical. Convenients per compensar l’aïllament de grups estables necessaris. Les mesures de seguretat que s’apliquin formaran part de l’aprenentatge social dels infants.
A l’Educació Secundaria, els agrupaments reduïts poden comportar una reducció d’estímuls i el professor ha de prendre un rol molt dinamitzador. Tenir alumnes de cicle, de dos nivells, no hauria de ser més complex, atès que potenciaria l’avanç accelerat d’uns (D’ambdós nivells) i la inducció en els del nivell inferior. En tot cas, el docent s’ha ha de sentir segur. Més important és articular bé l’aprenentatge presencial, d’un col·lectiu en aïllament de l’aprenentatge personal que es pot fer cooperatiu en equip a casa telemàticament. (Confiem en les declaracions d’alts responsables d’educació de proveir tot alumne dels mitjans dels quals no ha disposat).
A l’Educació Secundària ja queda clar que cal agrupar les matèries per àmbits com ja s’havia proposat. És temps de recuperar el perfil de professor com a substantiu i passar l’especialitat docent a adjectiu. A l’Educació Secundària Bàsica, el professor no pot presentar-se com a no competent en la cultura bàsica. Pot cantar bé o no tant, tenir poc domini de l’anglès, mostrar una discapacitat física o no saber reparar un interruptor elèctric però ha de defensar que tot hem d’intentar de fer-ho bé segons les nostres possibilitats i seguir aprenent. Això té efectes educatius i d’aprenentatge.
La continuïtat d’un mestre per a un grup d’EP o de dos o tres professors per a en grup d’ES no disminueix la professionalitat. Ben al contrari, posa en evidència que per molts recursos que es diposin, el mestre o professor és l’organitzador de situacions d’aprenentatge i un model de comunicació humana i cultural. L’especialització no s’ha de perdre i s’ha de posar en comú en la projecció de temes i projectes interdisciplinaris que d’altra banda són més motivadors per als alumnes. L’especialitat és necessària per preparar (producció) però tot docent ha de poder-la aplicar (realització).
Horari, curs escolar, suport addicional.
|
Tota la preocupació es centra en garantir la presència diària dels alumnes a l’escola o institut, acceptant que hi pot haver circumstàncies que no ho facin possible durant tot el curs escolar. A ES s’anticipa que si no fos possible seria en dies alterns. Cal admetre l’alta complexitat i feina que suposa una escolarització amb distància de seguretat i sense contacte ditecte ni indirecte a través dels objectes no desinfectats. Sessions llargues fan necessària una pausa d’esbarjo. Anar al pati és un complicació més, tot plegat per… poca interacció hi pot haver. N’hi hauria més per comunicació telemàtica d’audiovideo. Cal considerar la posssibilitat de fer sessió única, preferentment de tres hores sense pausa, o de quatre hores amb pausa sense deslaçaments. La limitació és una oportunitat per articular l’aprenentatge entre: 1 Ensneyament col·lectiu. 2 Aprenentatge personal. 3 Aprenetatge cooperatiu via telemàtica. Tres hores de classe presencial sense pausa amb ritme modular de 30’ ben encadenades poden ser d’una alta productivitat d’aprenentatge. En aquestes hores es posa en comú i es motiva l’aprenentatge personal i en equips cooperatius. El mestre amb 15 alumnes o el professor amb 20 ja van veient els qui progressen bé, en va incorporant dia a dia i convoca en sessions discrecionals amb suport addicional als qui ho necessiten. Aquest ensenyament-aprenentatge compta i desenvolupa l’autoavaluació i l’auto emulació. L’horari continuat permet fer un segon torn de tarda i amb menys concentració d’alumnes es contribueix a la protecció. És podria donar opció horària als pares i mares que també tindran horaris adaptats segons normes de Salut. Permet així mateix que uns un entrin a les 9 h, altres a les 10 h. També es pot pensar en mòdul de quatre hores sabent que d’aprenentatge personalitzat solament en podem demanar dues. |
|
Prevenció i detecció de presència de la COVID-19
La missió de la institució escolar és crear les condicions d’ensenyament-aprenentatge per a que tot infant i jove progressi segons les seves aptituds, rebi el suport necessari i pugui viure en societat amb autonomia personal. Evitar el contagi de coronavirus és avui necessari per a l’alumne, per al conjunt d’alumnes, professors i altres professionals i per a extingir la pandèmia que afecta la societat. Els docents s’han d’atenir a les prescripcions, indicacions i orientacions de Salut. I ho fan sens dubte amb dedicació i compromís.
Cal proveir-los dels mitjans necessaris de protecció i d’un contacte directe (físic, telefònic o telemàtic) amb el centre de Salut pròxim per tal que al primer indici puguin récorrer a la seva intervenció.
Els mestres i professors amb col·laboració amb d’altres professionals i personal de suport saben que el primer recurs preventiu som les persones. D’una banda complint totes les normes de protecció però de l’altra contagiant un ànim positiu als alumnes i compartint el dol pròxim o comú a la societat. L’ànim positiu és contagia amb la pròpia mirada i paraula i també amb recursos musicals i performances corporals i físiques. Tots n’aprendrem més.
Martí Teixidó, pedagog dr.
Ha estat mestre, director, inspector y professor d’universitat (1968-2016)
17 de juny de 2020
–>