Educació ComunicActiva + Pedagogia política

Sistemes pedagògics del segle XX vigents al segle XXI

La Societat Catalana de Pedagogia vàrem posar posar a debat la publicació d’Unesco: Repensar l’educació.  Aquest document tracta d’actualitzar una visió de l’educació en la societat actual: desenvolupament sostenible, visió humanista i polítiques d’educació. La publicació no tracta expressament de pedagogia i jo vaig voler subratllar que podem repensar l’educació en la societat actual però que als inicis del segle XX ja s’havia proposat un canvi de l’educació escolar amb la pedagogia amb bases científiques.

Vaig explicar com Catalunya havia estat un país privilegiat atès que l’impuls a la renovació pedagògica havia estat fet per institucions públiques: l’Ajuntament de Barcelona (1908), la Mancomunitat de Catalunya el (1914) i la Generalitat republicana el (1931). Així, Eladi Homs que havia estat becat estudiant a Chicago amb Dewey impulsava Quaderns d’Estudi i Escoles d’estiu, es difonia el mètode Montessori que ja era conegut als Estats Units d’Amèrica i el 1932 el Dr. Josep Estalella era el director de l’institut-escola.

Molts altres pedagogs i sistemes pedagògics van guiar aquella renovació pedagògica del primer terç del segle XX. Tot va quedar trencat per una segona dictadura.  Els nous mestres del tercer terç vàrem anar coneixent els sistemes pedagògics a les escoles d’estiu Rosa Sensat des de 1965. Ens convé conèixer en profunditat i saber interpretar en la societat actual sistemes i mètodes tan consistents de pedagogs com:  Agazzi, Dewey, Decroly, Montesori, Ferrière, Kerschensteiner, Kilpatrick, Parkhurst, Washburne, Steiner, Petersen, Estalella-Comas,  Cousinet, Vergés, Makarenko Freinet, Alfieri, Rodari, Freire, Costa-Pau, Malaguzzi,Tonucci. Qui els conegui i estigui dia a dia a l’escola veurà com pot aplicar-los i ajustar-los amb molts i millors recursos que no tenien ells i elles i podrà configurar el sistema pedagògic adequat als seus alumnes amb tot l’equip pedagògic de mestres o professors. Martí Teixidó

En parlarem però no passarem l’estona perquè cadascú hi digui la seva; això ho fan a la televisió perquè efectivament, pares i ciutadans s’adonen que no s’educa amb fonament científic i cadascú hi diu la seva.

En parlarem amb els qui hagin estudiat els sistemes i mètodes pedagògics del segle XX, els hagin practicat dia a dia a l’escola o institut i hagin pres decisions per ajustar-los a la realitat psicològica i sociològica dels seus alumnes.

No tots els metges innoven però estan al cas dels procediments, tècniques i intervencions que els metges investigadors han assajat amb seguretat i eficàcia. En una orquestra toquen molts músics instrumentistes, alguns virtuosos reconeguts, però hi ha un director que marca pautes i estil amb exigència per assolir una actuació conjunta harmònica i d’excel·lència. Paletes, fusters, electricistes i pintors construeixen edificis però abans arquitectes han fet projecte amb plànols clars i enginyers han calculat les resistències segons els materials i tècniques constructives que s’han d’emprar.

En educació tothom s’atreveix a inventar perquè ara és moda retòrica la innovació educativa i es fa sense investigadors, sense directors i sense pedagogs que projectin. Solament cal veure que no hi ha un vocabulari científic professional. Són paraules de significat general ampli o abstracte als que cadascú dóna el significat que ja tenia abans a la seva ment. I així res canvia. Sí, fa vint-i-cinc anys que canviem paraules i conceptes però, llevat d’excepcions honorables, estem al mateix punt. Martí Teixidó

Seguirem tractant el tema amb coneixement de la història dels sistemes pedagògics, amb compromís per proposar alternatives al fracàs de la institució escolar actual, amb iniciativa derivada de les finalitats de l’educació acordades  i amb creativitat vinculada la cultura actual.