Per on passen les carreteres i les inversions?
Per allà on volen els de sempre, evidentment.
Les nostres carreteres interiors estan farcides de revolts. És la conversió dels antics camins de carro. Aquests adaptaven el seu traçat als interessos dels propietaris, protegien determinats terrenys, sempre en favor dels grans. Si la cosa anava d?aquesta manera segles enrera, diguem que ja ens ho hem trobat així i no ho podem canviar. Altra cosa és veure com ho fem avui.
Els camins eren per carros, pocs carros i sense problemes de saturació en els seus recorreguts, no hi havia embussos, ni hores punta, ni cap incompatibilitat entre ells i els vianants. Convivien sense cap problema.
D?ençà el començament del segle vint fins avui les coses han canviat molt, algunes per bé i d?altres en contra dels nostres propis interessos.
Amb menys de cinquanta anys, els darrers del segle, s?han salvat moltissimes vides gràcies a la penicil?lina, però hem arribat a un grau tan elevat de saturació, que ara ja es fa complicat la seva prescripció facultativa en malalties per les quals abans era imprescindible.
Es va apostar a favor del cotxe en detriment del tren, per afavorir les grans multinacionals estrangeres del sector, que va provocar l?inici de les primeres grans migracions interiors, era feina per avui i fam per demà.
Com a conseqüència d?aquesta aposta industrial tan llaminera es varen desmuntar tots els carrilets que creuaven les nostres comarques (que tanta falta ens fan avui) i es va començar a trinxar el territori amb grans autopistes, autovies, eixos etc., sempre afavorint els interessos de les grans empreses, les quals no paren de demanar més infrastructures per seguir conquerint els llocs més alts en la llista de guanys, per a elles i els seus dirigents.
La direcció escollida ha portat evidentment un creixement importantíssim del sector de la construcció, ja que en algun lloc s?havien de col?locar les persones que venien atretes pel somni de millora econòmica. Ciutats noves, barris nous, descontrol absolut en quant a la planificació i organització dels espais. Resultat: grans fortunes per a uns i habitatges sense cap qualitat i barris marginals com a conseqüència d?edificar les noves construccions lluny de les zones residencials ja existents, per els altres. Mentre, en els llocs d?origen d?aquestes persones les inversions productives eren pràcticament inexistents.
Ara, encetat el segle vint?i?u, molt hauran de canviar les coses per trencar aquesta tendència tan malèvola.
Quines alternatives ens ofereixen? De moment carreteres, del tren res de res o com a molt per d?aquí a 50 anys. El TGV arribarà a la frontera el 2009, anant bé, quan a França ja fa 25 anys que funciona i el de Madrid Sevilla més de 15. Més, moltes més, zones per edificar mils d?habitatges. Territori destrossat per més i més carreteres, pobles reconvertits en ciutats ingovernables social i econòmicament.
Tot plegat perquè uns quants segueixin acumulant diners i més diners, i per que la majoria segueixi veient el futur com una cosa incerta, amb la maleta sempre preparada per anar cercant contínuament el lloc ideal per sobreviure a tanta desigualtat i a tanta especulació ambiental i humana.
Sr. Follia, com a bisbalenc de naixement , i resident arrelat, enamorat de la meva ciutat, i molt respectuós amb els meus conciutadans, desitjo el millor perLa Bisbal , i això vol dir, que si depengués de mi, procuraria que a la meva ciutat, pogués passar, i, parar, quanta mes gent millor; La Bisbal , necessita que es cobreixi un tros del riu Daró,(des del pont nou , fins les cases barates), i donar vida al passeig Marimon, que podria ser el preludi del bon funcionament econòmic, de la nostre ciutat .
Dic,”nostre”, perquè les teves arrels , les tens a San Sadurní de L’heura , i la teva dona , aLa Bisbal , (veïna meva); jo,soc Màrius Viella Sabater, fill d’en Lluís del moli d’en Ribes , (propietat dels sr. Follia de San Sadurní ; la meva mare, filla d’en Nitu de can Hubert de Banyeres), Assumpció Sabater Pujolar ; en Quim Viella , es el meu cosí germà, fill de L´Elvira,..etc…etc..
No vull angoixar-te expressant sentiments, però sí que o faré exposant la meva opinió.
El progrés , (amb certa manera destructiu i antisocial,),a obligat a fer canvis d’estructures ,costums, idees , fent-nos mes egoistes , fins i tot , fent-nos canviar de forma de ser.
El tema que m’indueix adreçar-me a ”tu”, es la variant deLa Bisbal , lo qual segons els diaris , encara no s’ha confirmat el traçat definitiu.
Personalment crec , que si els camins rurals que tenim, els transforméssim en carreteres de segura circulació, potser podríem estalviar-nos de fer tants desviaments, que un cop fets, resulten ser insuficients,; i quant es fan a trossos, per donar compliment del que reclama un sector determinat, sense valorar-ne les conseqüències , ens pot portar a l’empobriment.
Soc un gran amant de la natura, m’agrada la muntanya, (La font de L’alzina, els Metges, els Àngels , Puig d’arques, Fitor …tota les Gavarres,);però si la connexió de l’aeroport , i, de L’eix , amb Begur, i les seves platges , a de passar per dreçar revols de Santa Pellaia, igual com es podria fer ambla Ganga , per connectar la Jonquera , amb Platja D’Aro, ..Al·leluia, Follia,¿creus que faria falta la variant de La Bisbal , i el desdoblament de Mont-ras , i que el problemes de Celrà i Bordils, no podrien notar millora?.Regulant millor els semàfors, podria ser un petit remei;el destí del transit que provoca el problema a La Bisbal , majoritàriament, es Pals i les platges de Begur.
Els problemes derivats de les ultimes pluges,per els veïns del barri de rabioses, obliguen la reforma de la palanca d’en Girabau, i segons comentaris , es previst asfaltar el camí del pla de San Juan, des de Cruïlles. ¿No creus que la connexió de l’eix, amb Begur , Palamós , Platja d’Aro, també podria ser factible, amb l’arranjament des de Cruïlles finsla Ganga , passant per Rabioses.
Com podràs comprovar en el plànol , he senyalat, amb tinta verda, els espais que podrien ser la variant deLa Bisbal ,amb uns pressupostos mínims i fàcil construcció.
Si creus que mereixo una resposta, t’agrairia que me la donessis; dispensem la confiança presa, per tractar-te de “tu”,però es que amb sento menys angoixat, i et prego que tu també o facis amb mi,en el cas de donar-me resposta.
Gracies d’antuvi
.
RESPOSTA DEL Sr. FOLLIA (28-6-2002) REBUDA 5-7-2002
Benvolgut Màrius
He rebut la teva carta sobre la variant deLa Bisbal. En aquest moment el pas per la Bisbal de la carretera C-66 és un punt difícil per les retencions que s’hi ocasionen. Un país modern necessita d’unes comunicacions àgils, fluides i segures. La C-66 és un eix de penetració a la Costa Brava amb un alt volum de transit i que no compleix amb aquestes condicions.
Per aquests motius cal que treballem per tal de buscar la solució al pas perla Bisbal que permeti per una part complir amb les funcions que li pertoquen dins la xarxa viaria i per altra que afavoreixi el creixement de la Bisbal i la seva funció com a capital del Baix Empordà.
Amb aquesta voluntat estem estudiant totes les alternatives per trobar, la participació de tots els agents la millor solució. Des d’aquesta perspectiva agraeixo els teus comentaris i observacions. Confio que properament tindrem ocasió de comenta-ho ala Bisbal.
Atentament (signat) 25-6-2002