Sant Jordi
El
nostre Patró, una data referent per a nosaltres. Enguany aquesta commemoració es
mourà també al voltant dels llibres i les roses. Tothom procurarà comprar ambdues
coses per afalagar el company, parella, familiar estimat. És una festa maca i molt
important pels catalans, també pels llibreters i comerciants de flors. És un dia
que facilita un volum de vendes que molt sovint salven la temporada, com diuen ells.
Per
l?altre costat, l?estrictament nacional, farem quatre homenatges institucionals,
culturals i col·locarem les senyeres a molts edificis públics i a moltes cases particulars
i oblidarem altra vegada les qüestions importants pel País.
Aquest
Sant Jordi pot arribar a ser el més trist, o dels més tristos, en relació a la nostra situació envers l?Estat espanyol,
el seu govern i els partits polítics majoritaris, el que veurà perillar molt més
el nostre idioma, el que en definitiva ens hauria de servir de referent per seguir
treballant per tombar totes aquestes qüestions que avui perjudiquen de forma alarmant
les possibilitats d?assolir un nivell d?autogovern imprescindible si volem seguir
sent nosaltres mateixos i tenir un futur no retallat, no maquillat, no transformat
en una cosa que no s?assembla en res amb el que una majoria important de catalans
desitgem pel nostre País.
Es el primer Sant Jordi amb el president Montilla, i va voler fer el mutis sense discurs. Encara que això de "sant" Jordi als socialistes no crec que els caigui gaire bé, i més aviat amb el temps ho anirán modificant fins arribar com ho han fet amb Santa Eulalia patrona de Barcelona que, li han posat el dia de la Laia, perque els sants fan flaire de mises i espanten a segons quins colectius. Referent a l’Autogovern no podem reclamar perfeccionismes perque al final ens ho tiraràn pels morros. El que volen la mayoria dels catalans és potser la independencia però aquesta "majoria" l’hem de posar entre cometes perque en el referèndum de l’Estatut aquesta "majoria" va guanyar per la meitat més u, i quasi una tercera part no van votar. Ja veiem quina "majoria", fa pena de comparar-la amb les eleccions franceses del 80 per cent.