Faig memòria
El passat 7 de setembre en
aquest mateix bloc feia una sèrie de disquisicions sobre els diferents partits
del govern i el seu paper i posició envers la política catalana i les relacions
amb Madrid. Ara després de la campanya electoral i amb la vista posada en les
votacions de demà, penso que aquell
pensament no l’ha fet canviar gens ni mica el seguiment de la campanya. És
totalment vigent, ja que cap d’ells ha pogut o volgut fer que jo pensi diferent,
cosa que tampoc hauran aconseguit amb els seus possibles votants. Per la qual
cosa el paràgraf final d’aquell article segueix vigent com el 7 de setembre:
“Així les coses només ens
queda decidir el nostre vot. Per mi la decisió passa per evitar amb el nostre
vot la reedició del tripartit i dirigir-lo cap a les opcions que reclamen un
Estat propi per Catalunya. Només d’aquesta manera assolirem el nostre objectiu
de declarar la nostra voluntat d’Independència sense haver de fer-ho agenollats
davant el govern espanyol i ja que hem estat solidaris amb mitja humanitat
siguem solidaris amb nosaltres mateixos i decantem el nostre vot a favor de les
llistes que ha aprovat Solidaritat Catalana. No queda cap més opció vàlida, la
resta sempre passa pel Pont Aeri i el TGV
direcció Madrid.”
La tradició diu que a Catalunya qualsevòl versemblança amb les enquestes que es publiquen és pura coincidència.
És més les enquestes semblen fetes per a que la gent s’acoste el més aproximat possible a elles, en volta d’intentar acostar-se al que en realitat la gent vulga.