El ventilador
La política sanitària a Catalunya fa anys que té moltes semblances amb un ventilador, com més ràpid va, millor li va a la sanitat privada. O sigui a dia d’avui no ha canviat gaire o gens la gestió sanitària si la comparem amb la que feia el govern de CiU. Les entitats privades que fa uns anys anaven bastant fluixes ara presenten xifres de guanys importants, gràcies a l’efecte ventilador que envia constantment clients de la pública cap a elles. Tothom era coneixedor de l’allau d’immigrants que arribaria, tothom havia calculat quants nous clients tindria la sanitat pública, i tothom tenia clar que els concerts privada-pública era l’única mesura que calia prendre per fer que l’una anés perdent qualitat i l’altre anés guanyant cada dia més.
Més o menys com l’ensenyament, els que estan contents avui són els dirigents de l’escola concertada, ja que rebran diner públic per seguir insinestrant la joventut contra la laicitat, a favor de religió i en contra de qualsevol cosa que tingui relació amb la modernitat, la llibertat i la justicia social.
El ventilador funciona molt bé, i hi fa amb diner públic, per joia de la dreta econòmica i social.
Tinc entès que la sanitat catalana és la més mancada de diners i per contrast els polítics catalans son els més afavorits amb diners en les seves mesades. Es veu prou clar cap on van els diners i només manca saber-los encarrilar millor. Allo famós que ens honora de la GARREPERIA CATALANA hauria de servir per estalviar fins l’últim centim vers la prosperitat de Catalunya però, malauradament el sistema català es pobríssim d’ idees originals i segueix l’esquema de la vulgaritat econòmica més aberrant.