El bloc de Palafrugell

L'Empordanet

El dret a criticar i a discrepar

Sense categoria

En aquest País estem acostumats a parlar de tot, de les coses que sabem i de les que desconeixem. Critiquem quan considerem que hi ha injustícia, desconsideració o bé quan veiem que s?han pres decisions poc encertades. No veiem bé la destrucció del nostre paisatge a canvi del creixement econòmic, no callem quan la prepotència ens vol fer veure les coses d?un altre color, cridem al veure com s?estan fent polítiques socials que arriben tard i malament o quan la sanitat lluny de millorar substancialment enfila el camí de la privatització més descarada. També critiquem l?actitud de l?Església catòlica envers la solució de problemes socials i per tant estem contra del seu conservadorisme ancestral. L?Església ha evolucionat, evidentment, però encara manté una actitud molt allunyada de les demandes socials o de les realitats socials, per dir-ho millor. Està clar que l?Església l?hem d?entendre com el govern de les coses de Déu a la terra i per tant el govern dels homes en relació al mandat de Crist. No sé, no ho sap ningú, què diria Jesucrist de les coses que passen avui al nostre planeta, però jo estic convençut que en faria una lectura molt més moderna que no pas els seus administradors apostòlics. Li critiquem aquesta actitud i no passa res. No veiem bé, i ho diem, que no intervingui més decididament en el gran problema africà, no entenem, i ho diem, que no faci una lectura molt més crítica de les polítiques econòmiques globalitzades o que deixi en mans dels homes l?esclavista econòmic que s?està practicant als països de l?orient, i així podríem dir de moltes coses que critiquem a l?Església, i no passa res. En aquesta línia crítica també hauríem de situar als administradors del llegat espiritual de Mahoma. No ho fan bé, segons el meu punt de vista, en relació a moltes coses que passen al món. Reaccionen enfurismats envers qualsevol crítica que se?ls hi fa, no toleren l?opinió de les persones que professen altres religions, ells en diuen heretges, i criden a la guerra santa per qualsevol motiu, sigui important o no. Nosaltres pensem que volen mantenir als seus fidels en una situació de dependència religiosa massa estricta i allunyada de les realitats socials que avui hi ha arreu del planeta. Què diria Mahoma si avui pogués opinar sobre aquestes situacions? Com en el cas de Jesucrist, crec que faria una aportació molt adequada als temps que vivim, evitaria les confrontacions i per damunt de tot acceptaria les crítiques dels que no compartissin el seu pensament. Per exemple: què en diria de la carrera atòmica que ha engegat Iran? Penso que en contra de l?actitud dels seus administradors a la terra ( que en aquest cas si que estan al segle XXI ), diria que és un despropòsit que ara la vulguin fabricar i defensaria el desballestament global de totes les armes atòmiques del món. I a més a més acceptaria la meva crítica envers la política del govern iranià en aquest tema, com també veuria bé que jo digués que estic d?acord amb l?actitud que mantenen envers el govern de Bush i els seus afanys harmonitzadors.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.