Definitivament retallat
Fa força dies vaig escriure en aquest bloc que el PSOE havia decidit enterrar l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya. Podia semblar agosarat predir una cosa que encara no s’havia visualitzat, però ho vaig encertar. L’encert era previsible, el POSE no pot acceptar un Estatut com el del 30 de setembre, el que ja no podia preveure és el que ha passat a continuació amb actitud claudicant de PSC, CiU i ICV. Si analitzem els discursos que varen fer De Madre, Mas i Carod al Parlament Espanyol ens adonarem que en el cas de De Madre i Mas varen mentir descaradament. Si llegim el que han dit els dos, més Saura, des d’aquella data fins avui veurem clarament que han mentit per activa i per passiva.
A la fi han pactat un Estatut que no té res a veure a aquell del 90% del Parlament i al mateix temps han deixat a Carod i a ERC en una situació que fa preveure també un canvi d’escenari polític a Espanya i a Catalunya en un futur no massa llunyà.
Deixar de banda el pragmatisme espanyolista que han adoptat el PSC, CiU i ICV seria la millor cosa que pot fer en Carod, el poble català ja està fart, molt fart, de veure com els seus representants es venen la pell per quatre calés obviant les qüestions nacionals que fan i han de fer gran el nostre País.
Si ens havíem fet ilusions, malament. Res no feia pensar que no iria així, els tics polítics d’una banda i l’altra estan marcats pel postfranquisme i el “peix al cove”. La decisió dels ciutadant d’anar cap a la independència garbellerà la classe política i ens donarà dirigents amb valentia i capaços. Com després de la turbonada, ara es veu tot clar, qui traeix, qui maniobra, la imponent força de l’Estat i els mitjants de manipulació… Hem d’anar aprenent per la última prova, que ens pot menar a la llibertat o a anys de plom i sofriment. No valen desànims, encara restem incòlumes.
Ja que el Psoe vol passar el filtre de la judicatura del constitucional involucionista formada per Jutges PP-PSOE i evitar el maxim de discrepàncies al seu partit.
Per tant Ciu ha preferit treuren profit del que li oferien i no tancar-se les portes a una millora en el futur, abans de rebuijar-lo.
ERC, en principi com veu que no l’han deixat tancar l’acord amb l’Estatut i veu al mateix temps que l’Estatut tirà endevant a la resta de formacions. En principi, sembla que s’en desmarca de les posicions involucionistes de l’Estat.
Les pressions de Ciu al Psoe per que no s’en desmarque Erc, o abandone la Generalitat, perquè necessita un soci estable al Parlament de Madrid.
La no claudicació d’ERC fa més flagrant la traició d’en Mas i cia…d´aqui les pressions perqué ERC pugi al carro dels vençuts.