A Catalunya hi han diversos problemes que tenen a veure amb les infraestructures que, de fet, són uns elements que en un país que té un suposat nivell, com ara el nostre, es considera que han de funcionar correctament. De fet, a part dels problemes que tenen a veure amb aquests elements com serien :
És acollonant el que passa a Catalunya. Els polítics, i més si han estat escollits pels ciutadans, haurien de prioritzar el benestar dels qui els han otorgat la capacitat de decidir. Això encara es fa més evident en el cas dels serveis bàsics. Quan fallen, els ciutadans es troben molt més desorientats, ja que formen part dels
Una mostra més de manca de respecte als ciutadans és la que porta Carod a fer aquestes afirmacions. Tracta a tots els que van escoltar el seu missatge durant la campanya del referèndum per l’Estatut com a imbècils, directament. Ara ja em direu com ens el podem creure quan ens delecti dirigint-se als pobres mortals que li
Ens va enganyar, ens va dir que acceptaria allò que decidís el nostre Parlament i resulta que no ha acceptat ni el succedani que va haver d’aprovar el poble en referèndum el passat dia de tots sants després d’haver-lo fet passar no per un sedàs, sino per un colador xinès. Ens va deixar entreveure un tarannà que,
La lectura que es fa a Catalunya dels resultats al País Valencià o, fins i tot, de les Illes Balears, en general és negativa per una simple qüestió : ha tornat a guanyar la dreta. La majoria dels sectors, diem-ne, nacionalistes o catalanistes d’aquestes (ara ja sí) regions d’espanya desitjaven que el PSOE guanyés o
L’Àngel anunciador anomenat Pellicer, aquell que volia explicar als catalans que la "nostra" Ségolène havia estat escollida Presidenta de França, haurà d’esperar. Però ja ens han donat la seva versió dels fets. Al telenotícies migdia de TV3 d’ahir dilluns ja van sortir imatges de revoltes generalitzades al llarg del territori francès després de la victòria de Sarkozy, que semblava
Som en una època en que ja ens sorprenen poques coses. Les fotografies de l’exposició Sanctorum del fotògraf extremeny José Antonio Montoya tampoc sorprenen. A mí ni tan sols m’escandalitzen. És una de tantes coses que es fan avui en dia en les que es limiten a utilitzar el material autèntic, el material sorgit de la
Dreta i esquerra. L’actual panorama polític a casa nostra, mitjançant el seu braç "armat", o sigui, la classe periodística (el quart poder; allò que en diem la "opinió pública") ens vol mostrar una visió del Món molt polititzada i, a la vegada, massa simplista. Per dir-ho segons ells ens ho volen mostrar, tot es redueix a les
Esquerra només volia picar l’ullet als sectors del partit que es posen nerviosos i que necessitaven que es visualitzés que el partit encara manté, ni que sigui només en teoria, un discurs nacionalment potent. Ara bé, la direcció d’ERC (i dic la direcció!) té un altre objectiu. El seu objectiu, pel que sembla, és arruïnar del
Jo d’en Franco no me’n recordo. Tenia 6 anys i només sé que ens van enviar a casa i que feien dibuixos animats per la tele durant tot el matí. El concepte que en tinc de l’època franquista, gràcies en gran mesura als que m’han format intel.lectualment, és de negror, de buidor, de manca de
L?Enric Vila ha escrit un gran llibre. ?Lluís Companys. La veritat no necessita màrtirs? és una descripció d?un perfil psicològic a través de la constatació de diferents fets. La conclusió final de l?autor és que al que fóu darrer President de la Generalitat republicana no li va quedar cap més sortida, moralment parlant, que entregar-se
Joan 3:31 : Aquell que ve de Dalt, està per sobre de tots. Aquell que és de la Terra, pertany a la Terra i parla de la Terra. Ara ja es podrà morir satisfet. Haurà estat tot un vicepresident (encara que només sigui conseller de la vicepresidència) del que ell creu que és un govern de
Voldria fer esment d’un fet que potser no és molt important, però tenint en compte la merda de situació política del país, la merda de democràcia que tenim, les reflexions que fa la gent abans de votar a les eleccions catalanes (VEURE FOTO ADJUNTA), etc… ja no vindrà d’aquí. Es tracta d’un dels punts de l’enquesta
El camí cap a la conversió del nostre país, de la regió anomenada Catalunya, en el referent europeu de l’extrema esquerra banal avança impassible. Al control dels mitjans de comunicació i de tots aquells que haurien de procurar que la gent es pogués formar una opinió sòlida (en aquest sentit, només cal comprovar la deriva del
Llegeixo els diferents blocs i no acabo d’entendre res. Em fa l’efecte que es parlen diferents idiomes tot i que la majoria utilitzem el català per comunicar-nos. Els que diuen que són d’esquerra independentista pura, acusen els de la nova esquerra post-nacional d’ERC de no complir amb el seu paper d’esquerra independentista. Els de l’esquerra