Josep Puigvert i Coll

Dreta i esquerra.

L’actual panorama polític a casa nostra, mitjançant el seu braç "armat", o sigui, la classe periodística (el quart poder; allò que en diem la "opinió pública") ens vol mostrar una visió del Món molt polititzada i, a la vegada, massa simplista. Per dir-ho segons ells ens ho volen mostrar, tot es redueix a les dretes i les esquerres, igual que fa trenta, cinquanta o cent anys. Zapatero és l’esquerra (el bo) i Rajoy la dreta (el dolent). Ségolène Royal és l’esquerra (bona, dona, guapa i intel.ligent), Sarkozy la dreta (dolent, masclista, petit i lleig i, a més, filofeixista). Romano Prodi és l’esquerra (tot i ser d’un partit demòcrata-cristià) i Berlusconi és la dreta (aquest, a més de dolent, és tonto i prepotent…). Chávez és l’esquerra, l’esperança del poble, mentre Rosales és la dreta pro-ianqui, malvada i opressora. Hi han molts altres exemples, però no en calen més. Aquests conceptes han fet forat en el pensament de molta gent del nostre país.

Ara bé, què es discuteix aquí? Què és la dreta i què és l’esquerra, en aquests temps en què vivim? Abans podia tenir un sentit, però després de la desaparició dels règims comunistes ja no el té.

Què s’entén per la dreta? Si ens cenyim al sentit del terme, la dreta engloba els qui són conservadors. Per tant, dels qui lluiten contra les innovacions que els semblen amenaçar l’ordre social. Volen el PSC-PSOE, ICV, ERC, Ségolène Royal o Romano Prodi canviar l’ordre social? Volen implantar un altre sistema de repartiment de la riquesa o volen fer una revolució que canviï l’actual estructura social? Sembla evident que no. Per tant, en tot cas, no representen el contrari del que és "la dreta".

Què s’entén per esquerra? Farem servir la terminologia oficial, i els anomenarem progressistes. Els progressistes són els que ténen idees o programes socials i polítics avançats, no estancats en el passat. El PSC, que fa trenta anys que mana a l’Ajuntament de Barcelona, té programes avançats per a la ciutat?. El Sr. Zapatero, amb la potenciació de la mateixa política del "cafè per a tothom" del Sr. Felipe González respecte de la política autonòmica, està creant "programes o idees avançades"?. Programa polític avançat és aplicar polítiques educatives que ja s’han mostrat com a ineficaces a molts altres països europeus, tal i com fa el PSOE a espanya i el PSC a Catalunya?

No, senyors. Això és retòrica. És tant difícil definir un "programa social o polític avançat" com definir "l’amenaça de l’ordre social". Què és avançat? És més… és bo allò que és avançat? És dolent que canviï l’ordre social? Preguntes i més preguntes, que la gent, gràcies als mitjans de comunicació no s’ha de plantejar. Algú és de dretes o d’esquerres, i punt.

Llibertat i igualtat.

Però la lluita crec que està, a hores d’ara, entre els que defensen la llibertat de l’individu per sobre de tot, i els que creuen que la cohesió s’aconsegueix a base d’igualar les condicions dels individus. La igualtat és bona, si és entre iguals. Si no, crees frustració entre els que són millors i desincentives als que encara no han arribat a ser-ho. I, a més, necessita de la intervenció de l’estat, pel que es disminueix necessàriament la llibertat personal. La llibertat sempre és bona, només cal saber quin és el límit d’aquesta llibertat. El límit és l’home mateix, l’espai de llibertat del pròxim. Aquí també cal la intervenció de l’estat, però mai en la mateixa mesura que si es vol aconseguir la igualtat, i les regles del joc estan més clarificades.

Posaré un exemple d’això. A les darreres eleccions a Veneçuela, el candidat de l’esquerra, el bo, el que defensa "el poble", va proposar la nacionalització de la producció de petroli. Això és més poder per a l’estat per a poder decidir com reparteix aquests recursos. En canvi, el candidat Rosales, pro-ianqui ell, va proposar la mesura de la targeta de dèbit individual a compte dels recursos generats pel petroli. Això volia dir més diners individualment i, per tant, més capacitat de decissió (més llibertat) per a cada persona. Mentre en Chávez, amb aquesta política, s’assegura el seu futur com a governant, ja que els seus votants depenen absolutament d’ell per a rebre’n els beneficis de la producció de petroli, el Sr. Rosales s’arriscava a no tenir el seu electorat controlat. Qui és aquí el conservador? Qui és aquí el progressista?. S’accepten opinions que, aquestes sí, són lliures.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!