Josep Puigvert i Coll

El camí cap a la conversió del nostre país, de la regió anomenada Catalunya, en el referent europeu de l’extrema esquerra banal avança impassible. Al control dels mitjans de comunicació i de tots aquells que haurien de procurar que la gent es pogués formar una opinió sòlida (en aquest sentit, només cal comprovar la deriva del blocaire de referència, Sr. Gordillo, fent la feina bruta d’en Puigcercós, desacreditant i, directament, insultant la única veu discordant que hi ha actualment, que és la del Sr. Carretero); al control ferri de totes les iniciatives sobiranistes del país, que han convertit els partits suposadament no sucursalistes en apèndixs dels dos grans partits espanyols; al càstig continuat de les economies de la soferta classe mitjana, que ha de finançar en gran mesura un aparell estatal gegantí (premiant, això sí, a les classes més baixes per quedar bé i per tenir vots i a les més altes perque no es queixin); a tot això ara s’hi dóna una altra volta de cargol. Ara, atacarem la propietat privada. Com que els progres no donen valor a l’acumulació de patrimoni (sino que procuren gastar tot el que guanyen i ja se’n cuidaran de mantenir el seu statu quo mitjançant les mesures anteriorment citades), com que no donen valor a l’esforç que hom pugui haver fet durant la seva vida, com que ja han convençut a la majoria que els empresaris o els emprenedors o els que rendeixen al seu lloc de treball o els que es limiten a complir escrupulosament i eficaç amb la seva feina són uns estúpids (les enquestes entre estudiants universitaris ja donen com a principal objectiu vital aconseguir una bona plaça al monstruós engranatge funcionarial)…. Per tot això, ara volen cobrar 9 euros diaris per als que tinguin habitatges buits. De la mateixa manera que, dies enrera, volien expropiar l’usdefruit dels habitatges, ara ens en deixen anar una altra. Si fós el govern Maragall, no em preocuparia, perquè no passaria de ser una maragallada. Però ara fa por.

Se’ns esquerden els espais de llibertat i de realització personal (si no vols fer de funcionari o de periodista). A canvi, però, formarem part de la regió més guai d’Europa. La festa tot just comença, col.legues!!! (o hauria de dir camarades?).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!