L’orgull és un excés d’estima en sí mateix, dels propis mèrits, que fa que hom es cregui superior als altres. Això és la definició que ens dóna l’enciclopèdia catalana sobre l’orgull. Al diccionari de la llengua espanyola diu: “satisfacción personal que se experimenta por algo propio o relativo a uno mismo y que se considera
Tenim un grup parlamentari al Parlament català pel qual sembla que la solució a la crisi econòmica que pateix Catalunya quedaria solucionada automàticament si ens assimilem sense complexos, amb alegria i il.lusió, a aquesta potència occidental anomenada espanya. S’anomenen Ciutadans i són joves, guapos, preparats, assenyats i, sobretot, anti-nacionalistes: no creuen en les banderes ni
Fa un temps, en guanyar CiU les eleccions autonòmiques, vaig escriure un post on em sorprenien i em decepcionaven una sèrie de baixes en l’àmbit dels blocs sobiranistes (Cimera(extra), dies de fúria, Absolut,…). Al mateix temps, plegava David Madí, l’única persona de l’àmbit convergent capaç de crear un missatge clarament independentista, i plegava precisament quan, des
La veritat es que costa de no pensar que defensar la independència de Catalunya entre els catalans es treball inutil. Potser hi ha una bona quantitat de catalans que la desitgem, però no es significatiu: la gran majoria opta per camins que no la defensen. No diré que no puguin anar en el mateix sentit,
Repeteixo, per si no havia quedat clar, que el meu sentiment independentista l’he concretat formant part de l’Associació Reagrupament Independentista. Podia haver format part de Solidaritat, d’Esquerra, de les CUP, o bé, segons les enquestes, de Convergència o bé d’Unió, del PSC, d’ICV i, fins i tot, del PP. Podia… però vaig optar per Reagrupament.
No m’he caracteritzat mai per ser una persona optimista perquè crec que l’optimisme és un signe d’estupidesa i, més perillós encara, una senyal d’ignorància. Penseu només en el president del país veí, sr. Zapatero, i veureu què us vull dir. L’optimisme que es vol transmetre des de el govern d’un país, des dels mitjans de
La política és extranya. Quan hi entres una mica, si no t’abdueix, et rebutja. No hi ha terme mig. Per a que t’abdueixi necessites creure, il.lusionar-te, confiar en la postura política que hagis triat. Però també necessites saber callar, no tenir escrúpols i ser capaç d’adaptar-se als girs ideològics que facin aquells en qui confies.
Un cop d’ull a la constitució espanyola de Cadis, el 1812: TÍTULO II DEL TERRITORIO DE LAS ESPAÑAS, SU RELIGIÓN Y GOBIERNO, Y DE LOS CIUDADANOS ESPAÑOLES CAPÍTULO PRIMERO Del territorio de las Españas Art. 10. El territorio español comprende en la Península con sus posesiones e islas adyacentes, Aragón, Asturias, Castilla la Vieja, Castilla la Nueva,
El President de la Generalitat demana que acatem la sentència del tribunal constitucional. Aquí hi hem arribat després de les primeres autoretallades del consell consultiu de la Generalitat, de la votació del Parlament, de les retallades d’en Guerra, de la votació al congrés, del referèndum de ratificació d’un estatut que ja era un miratge del
El que ens espera a partir d’ara a Can Barça és això. La relació, a més no és només personal, com es pot comprovar. El Barça simpaticot que no aspira a més que ser un secundari de luxe a la lliga espanyola i, per tant, res a l’escena europea i internacional. Directors tècnics espanyolíssims, del
Sembla evident que hi ha una enorme dificultat per a que una majoria de catalans facin el pas definitiu i apostin decididament per la independència. És molt difícil fer entendre que això no és més que un dels múltiples mecanismes inherents a una societat plenament democràtica. La democràcia permet aquesta possibilitat, i podem posar l’excusa
El magnífic senyor Ferran Sáez ha publicat avui un interessant article a l’Avui sota el títol El Dilema. La majoria de les vegades, no tinc res a dir sobre les seves observacions, ja que les considero encertades i fruit d’un procés que les fa essencialment irrebatibles. És molt probable que això passi en el cas de l’article
Em costa d’entendre què és el que la gent esperava de Reagrupament. Aquesta organització (a la qual, val a dir-ho, pertanyo) és una espècie d’U.T.E. (Unió Temporal d’Empreses) que s’ha format amb la finalitat principal d’aconseguir la independència de Catalunya. És evident que amb molts dels reagrupats no és possible que, per exemple, jo m’hi
Molt assenyada em sembla la decissió de l’Ajuntament d’Ascó. La seva obligació principal és defensar els interessos del municipi, i per tant això ho han complert al peu de la lletra. Que no hauria de ser una decissió municipal? la resposta és que l’estat espanyol va deixar la decissió als municipis. Que els regidors i