Josep Puigvert i Coll

A Catalunya hi han diversos problemes que tenen a veure amb les infraestructures que, de fet, són uns elements que en un país que té un suposat nivell, com ara el nostre, es considera que han de funcionar correctament. De fet, a part dels problemes que tenen a veure amb aquests elements com serien : aeroports, trens, carreteres, llum,…. n’hi d’altres de menys visibles, com per exemple la manca d’efectius policials a les zones costaneres en època estival que provoquen gran quantitat de petits furts que, per desgràcia, no apareixeran mai a les estadístiques.

Però algunes notícies econòmiques que ens han portat aquests dies ens descriuen uns símptomes que haurien de fer reflexionar els nostres dirigents. Una parla d’un augment de l’atur al mes de juliol degut, en gran mesura, a l’augment d’aturats al sector de la construcció (a més, s’anuncia la desacceleració de la construcció de noves vivendes en els propers mesos). L’altra ens parla de la futura diversificació del turisme cap a altres zones turístiques emergents (Croàcia, Turquia, Nord d’Àfrica,….), una pèrdua que no es pot deslligar del nivell de preus que actualment hi ha al nostre país, el qual no està gens coordinat amb el nivell de salaris existents. Aquestes dues problemàtiques (disminució del potencial constructiu i turístic) ens pot portar a un desequilibri social molt important, donat que els primers que quedaran sense feina són els treballadors de més baixa qualificació. I a Catalunya n’hi ha molts.

Per tant, per poder fer front a aquests problemes ens calen molts recursos. Ens fan falta recursos per a mantenir les infraestructures bàsiques en un nivell de funcionament acceptable per a evitar que, a part de la previsible pèrdua de pes del sector de la construcció i la possible del sector turístic no s’hi afegeixin d’altres sectors econòmics (indústria, comerç, etc…) que agreujarien encara més la situació. Aquests recursos han de ser, simplement, iguals als que generem, no inferiors com fins ara. Per suposat, en funció del PIB i no en funció de la població.

També ens calen recursos per fer front a la conflictivitat social que es generarà amb la pèrdua de llocs de treball poc qualificats. S’esculli la política que s’esculli, tant si es decanta per invertir en sectors d’alta productivitat com si es decanta (que és el que em temo, amb els que tenim) per subvencionar empreses poc productives, ens faran falta molts calés.

Però el gran problema és que, si a Catalunya ens calen molts recursos, a espanya encara en caldran més: tindran els mateixos problemes plantejats, però a més, ells no generen el mateix que nosaltres. I aquest dèficit sempre l’han carregat al compte corrent de Catalunya.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!