Una mostra més de manca de respecte als ciutadans és la que porta Carod a fer aquestes afirmacions. Tracta a tots els que van escoltar el seu missatge durant la campanya del referèndum per l’Estatut com a imbècils, directament. Ara ja em direu com ens el podem creure quan ens delecti dirigint-se als pobres mortals que li fem de súbdits.
És evident que ningú podia saber què era el que pensava la gent, realment, sobre aquest estatut pactat per Mas i Zapatero que és el que es va sotmetre a referèndum davant l’electorat. Els qui van anar a votar pel sí van fer-ho sense ni tan sols haver-ne consultat el contingut (i dic consultat, ja no parlo de llegir-lo…). Vull aclarir que si algú va votar que sí i l’havia consultat o llegit, o és un espanyòfil recalcitrant o un estúpid integral. El que sí es va fer evident és que es va pactar alguna cosa que no era gaire més que l’Estatut existent en aquell moment. Però calia acabar aquell desgavell d’alguna forma i es va fer així. Si Esquerra hagués pactat abans que en Mas, tal i com pretenien, i aleshores CDC s’hagués postulat pel No, em fa l’efecte que el resultat hagués estat molt diferent. La gent va votar en funció del que li deien que havia de votar els seus líders, excepte alguns d’Esquerra i alguns de CDC que van seguir consignes diferents (uns pel Sí i altres pel No). A més, els índexs de participació demostren que van votar els que sempre voten, que són els qui viuen directament o indirecta de la situació política (funcionaris, regidors, constructors, empresaris, aturats, percebedors d’ajuts,….) i algun gamarús que encara creu que la democràcia al nostre país serveix per alguna cosa (entre els quals, de moment, encara m’hi incloc).
Però això és lamentar-se del que podia haver estat i no va ser. El mateix que Carod fa ara, per cert.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo crec que Carod es refereix al fet que ell hauria optat pel "vot nul polític", perquè veia que el mal ja estava fet, que era difícil que el NO guanyés el referèndum, i que ho podíem convertir, com defensava una proposta sorgida de la blogosfera independentista, en un plebiscit per la independència. Hauria estat realment bé. Però algú va plantar cara i va preferir lluitar pel NO abans que apostar per la unitat dins d’ERC. El partit viu la situació que viu com a resultat d’haver defensat el NO. Crec que entre tots hem de ser capaços de fer un debat tranquil i plural. I segurament aniria bé avançar el congrés, però tenint en compte que al març hi ha eleccions a l’Estat, tampoc passa res si s’espera una mica i es fa costat a l’actual direcció. Aleshores es tancarà el cicle electoral.