Josep Puigvert i Coll
Paraules al vent des de l'Empordà
No vull creure que tenim el que ens mereixem.
És acollonant el que passa a Catalunya. Els polítics, i més si han estat escollits pels ciutadans, haurien de prioritzar el benestar dels qui els han otorgat la capacitat de decidir. Això encara es fa més evident en el cas dels serveis bàsics. Quan fallen, els ciutadans es troben molt més desorientats, ja que formen part dels serveis que ja dones per fet que funcionaran. Quan fallen els aeroports, els afectats són molts, però encara ho són més si fallen els trens. I quan falla l’electricitat, l’afectació ja és general.
Quan això passa, els responsables de la situació són els qui han de procurar pel funcionament correcte d’aquests serveis: primer, les empreses, que han d’assumir les responsabilitats que se’n derivin. Però després hi ha el govern. I si el nostre govern, el de Catalunya, no té prou capacitat, o competències, o recursos per a poder exigir que aquests serveis es prestin en òptimes condicions, el que ha de fer és reclamar-ho a qui se li pugui reclamar.
El que passa és que després de llegir les notícies sobre els continuats desastres infraestructurals del nostre país, llegeixes que hi ha una enquesta que diu que la situació política actual no varia, que la gent creu que Catalunya va bé, que en Montilla és un polític ben valorat…. i et cauen els collons per terra!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És a dir, sense cocert economic i sense poder-se mostrar què fa del PP de Josep Piquè a Catalunya.
Tenim un país on hem votat un president José Montilla, una cap de l’oposició Artur Mas que s’enten i es vol entendre amb un govern de Jose Luís Rodriguez (Zapatero). Potser perquè no hem tingut la valentia de voler un país millor, potser perquè hem tingut por que altrament el país estaria encara pitjor, potser ens hem deixat enganyar (i ens estem deixant enganyar) que amb això ja n’hi ha prou. O potser una combinació de totes les opcions.
Jo sóc dels que penso que:
Jo també vull un estat propi (per podernos equivocar sols)!
Jaume