Josep Puigvert i Coll
Paraules al vent des de l'Empordà
EL FINAL DE FRANÇA SEGONS TV3
L’Àngel anunciador anomenat Pellicer, aquell que volia explicar als catalans que la "nostra" Ségolène havia estat escollida Presidenta de França, haurà d’esperar. Però ja ens han donat la seva versió dels fets. Al telenotícies migdia de TV3 d’ahir dilluns ja van sortir imatges de revoltes generalitzades al llarg del territori francès després de la victòria de Sarkozy, que semblava el Darfour. Al mateix temps, van explicar que els joves (així, en genèric….) havien agrait a Ségolène que hagués renovat la política (?).
També van fer una espècie d’informe sobre els diferents punts programàtics del nou President de la República francesa. Les idees bàsiques que van voler transmetre són: s’haurà de treballar més, es flexibilitzarà la jornada de 35 hores, a les vagues hi haurà d’haver serveis mínims de transport, els número d’immigrants serà controlat per l’estat (per tant, es regularà l’agrupació familiar), hauran de conèixer el francès, la majoria d’edat penal serà de 16 anys si són reincidents i, finalment, en política exterior, que barrarà el pas a l’entrada de Turquia a l’Unió Europea i que serà atlantista (acostament als Estats Units, doncs).
Com podeu comprovar si analitzeu tots aquests punts, Sarkozy és d’allò més dolent : és un explotador de la classe treballadora, té tics autoritaris, és racista i és proamericà (ui! això sí que és dolent!).
Però voldria remarcar un punt, que aquí potser no tenim present : Sarkozy serà el President de França amb un 45,05% dels vots de tota la població que pot votar a França (un 53% del 85% que va anar a votar). Per posar un exemple, a l’atzar, el President de la Generalitat de Catalunya ho és amb un 15,02% dels vots de tot el cens electoral català (un 26,82% del 56% que va anar a votar). Com s’explica això? La resposta progre és que nosaltres tenim més "cultura de coalició" i, a més, que els francesos són estúpids (això no està mai de més). La resposta que ens marca el sentit comú va per una altra banda, però…millor que no diguem res, veritat?.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Totalment d’acord, Josep. Fot fàstic el sectarisme progre multicultural d’aquest "periodistes" amb carnet del PSC i ICV. Lo d’en Joan Roure amb la política int. és demencial. Al Jazeera és més moderada i més pro-occidental!
Lo més graciós de tot és que sempre confonen dessitjos amb realitat: guanyarà Kerry, Hillary, Royal, Montilla, etc. i després s’ho han de menjar amb patates. És tant graciós veur’ls fet el ridícul.
Ens falta un Sarkozy que vingui amb un Kächer a netejar d’stalinistes proislamistes la redacció d’informatius de TV3.
Però no ho dubtis, el seu discurs ja només el compren ells. El PCF 2% dels vots.
La compració entre el % de vots de Sarokazy i Montilla és com comprar naps amb cols, ja que el sistema electoral francès és totalment diferent al català.
Allà hi ha eleccions presidents (s’elegeix directament el president de la República, cap d’Estat) per una banda i eleccions legislatives (s’elegeix la composició del Parlament i aquest elegeix el cap de govern).
Aquestes últimes eleccions eren presidencials i això vols dir que votes direcatment a una persona amb l’únic objectiu que sigui presidnet, i el candidat més votat serà president. A més, a més hi ha 2 voltes, a la 1a pots votar tots els candidats (en aquest cas es presentaven 16) i a la 2a votla pots votar els 2 candidats més votats en la 1a volta. Per tant només pots elegir entre 2 candidats i en canvi a les eleccions catalanes podies escollir entre 23
candidatures diferents per tan comparar els vots que pugui treure un
del dos candidats a les eleccions franceses amb els vots de qualsevol
de les 23 candidatures a les eleccions catalanes és incorrecte i és una manipulació demogògica de la inforamció.
Personalment a mi també m’agrada més el sistema electoral francès i l’alta participació ha donat un bon exemple que la població euroepea no "està consada de tantes eleccions" com diuen alguns polítics i potser és moment de canviar els sistema electoral i d’institucions de dalt a baix.
Ara bé, cal deixar clar que Catalunya malauradament no té cap d’Estat (a Espanya el cap d’estat és el rei, Visca la democràcia !), sinó que té cap de govern i a França el cap de govern també l’elegeix el Parlament i pot ser d’un partit polític diferent que el president de la República i cap d’Estat (en aquest cas Sarkozy) i a més a més no ha de ser necessariament del partit polític més votat.
Ara bé, aquests que sembleu contents amb la victòria de Sarkozy dir-vos que ni tans sols s’ha compromés a signar la Carta Europea de les Llengües minoritàries (cosa que Bayrou i Royal sí que s’havien compromés) i les seves polítiques són totalment contràries a la descentralització i de qualsevol reconeixment a les nacions sense estat i amb idioma propi que hi ha dins l’hexàgons (Catalunya, Occitània, País Basc, Bretanya, Còrsega).
És ben evident que el problema del nostre sistema electoral rau en la pèrdua de valor del nostre vot.
Que no sapiguem a la mateixa nit electoral qui ha guanyat i per tant qui governarà fa augmentar l’abstenció.
No hi ha res pitjor que veure com 4 en una habitació, mesos després de les eleccions, decideixen qui governarà (i per tant, qui ha guanyat).
Això li fa perdre tot el valor al nostre vot.
Necessitem un canvi de la llei electoral urgentment…