Som en una època en que ja ens sorprenen poques coses. Les fotografies de l’exposició Sanctorum del fotògraf extremeny José Antonio Montoya tampoc sorprenen. A mí ni tan sols m’escandalitzen. És una de tantes coses que es fan avui en dia en les que es limiten a utilitzar el material autèntic, el material sorgit de la creació artística (quadres i imatges religioses clàssiques), i el retoquen per a mostrar-lo en una forma, en un sentit, diferent al que tenien inicialment. Un atac nihilista, sense arguments. En aquest cas, es presenta amb una forta càrrega sexual allò que, en un principi, s’havia presentat amb una forta càrrega espiritual, religiosament espiritual. Original? Original era el que va saber transmetre la espiritualitat a través d’una imatge sorgida del no-res i ho va convertir en un clàssic de la pintura. Aquest autor no és original. És un provocador, però no és un geni. Ell no ha creat res, ha manipulat quelcom que ja existia i ho ha transformat en una provocació, sobretot per als qui aquelles imatges els aconseguien aproximar a la màxima espiritualitat. En definitiva, és un farsant. El que passa és que ha tingut la sort de ser un farsant d’orígen extremeny i ha pogut rebre la subvenció pertinent per part del seu govern per a perpretar aquesta (mai millor dit) palla mental.
Evidentment, defensaré la llibertat del qui crea, tot i que aquest no sigui el cas. Però, igualment, defensaré la llibertat del Sr. Montoya per a provocar a milions de persones catòliques ( i no catòliques) d’arreu del Món. La llibertat té aquestes coses, i mentre no es cometi una il.legalitat s’ha de defensar qualsevol tipus d’expressió. Només voldria convidar al Sr. Montoya i a la Junta d’Extremadura a què, la propera vegada que ens vulguin "exaltar la sexualitat com a faceta inherent a l’ésser humà, independent de qualsevol creència o religió" facin servir imatges, per exemple, del profeta Mahoma xupant-li la polla a un camell o de Buda fent fisting en algun local del Raval.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!