Al final, després de tants anys de conflictes, el que sembla que ha quedat clar al Pròxim Orient són dues coses: 1) els islamistes no pararan fins a fer desaparèixer Israel del mapa.2) els israelians (majoritariament els que són jueus) no estan disposats a perdre’l. Sempre he sentit a dir als progres que actualment ens
He quedat de pedra quan ho he escoltat. Eren unes declaracions del Sr. Sanchez-Llibre en la presentació del seu famós llibre que han passat a RAC-1. L’home explicava una escena d’unes negociacions sobre el finançament en les quals estaven presents ell i en Quico Homs. Van plantejar que la inconstitucionalitat del projecte d’estatut (el del
Mentre els que van matar un tal Miguel Angel Blanco eren condemnats la setmana passada a cinquanta anys de presó (50), uns altres que van matar a un tal Josep Maria Isanta eren condemnats a 3 anys d’internament (3). Que algú m’expliqui quina diferència hi ha entre la irracionalitat de matar el senyor Blanco o
Com el títol d’una campanya publicitària de caire ecològic. Així ho plantegen a can socialista. Es tracta que tots els que mai voten perquè el que passa a Catalunya els la hi porta fluixa (cosa incomprensible, d’altra banda) es mobilitzin perquè ara hi haurà la possibilitat que mani "uno de los nuestros". Sense més arguments.
Bé, ara ja no parlaré més de l’estatut dels collons. Ja ha quedat clar que aquest país que estimo amb desesperat (cada vegada més) dolor té un seriós problema de baixa autoestima o, més aviat, d’elevat autoodi. Ara parlaré d’aquests que, d’allà on es fiquen, no surten ni amb àigua calenta : són els sociates
Els que hem votat que NO a aquesta merda de llei orgànica espanyola que heu aprovat enmig de contínues fel.lacions mediàtiques entre polítics, ens en beneficiarem. Però el pitjor serà que els que heu votat que sí, el patireu.
És difícil pendre punts de referència sòlids a l’hora de pendre una decissió mínimament coherent i/o correcta. Tenim informacions contradictories, ens arriben missatges absolutament excloents entre sí. Aquesta situació, tot i semblar atabaladora, ens pot ajudar a posicionar-nos. Provaré d’explicar-me: Els partidaris del sí defensen, a grans trets, que el nou estatut obre noves vies, noves
Tot i la tènue esperança que s’albira a l’horitzó de que els partits nacionals puguin arribar a entendre’s, en un futur proper, per gestionar els limitats recursos del govern de la Generalitat, no hi ha gaires lectures positives de la situació actual. Tenim un President que acaba de signar la seva acta de defunció, al qual només
Figura que és un dia d’alegria generalitzada perque ETA ha decidit plegar. A mí, m’és igual, la veritat. De tota manera, jo penso que ja ho va decidir el dia dels atemptats de l’11-M : com es podia superar l’impacte mediàtic d’allò?. La via violenta havia perdut el sentit propagandístic que la podia moure. Ara l’estat
S’ha acabat la pel.lícula de l’estatut, amb una escena final de sexe oral i anal considerablement forta, no apta pels menors de 18 anys, sobretot si no volem que ells acabin fent el mateix. S’ha acabat la pel.lícula i, de Nadal a Sant Esteve, hem passat de fregar amb la punta dels dits la fita
Una de les principals característiques del flamant govern espanyol és el seu tarannà dialogant. Bé, això diuen, vaja. Però jo voldria parar-me un moment aquí, i reflexionar sobre aquest fet. Perquè hi ha moltes maneres de dialogar, i el diàleg sempre està condicionat a les circumstàncies que envolten els interlocutors. Vull dir que, per exemple,
Sempre tenim motius per creure que la situació que estem vivint, sigui la que sigui, és molt dolenta. Fins i tot la pitjor imaginable. Però una mirada descarregada de prejudicis (o del màxim possible de prejudicis) cap al Món que ens envolta, ens hauria de convèncer del contrari. Sens dubte (vull dir sens dubte objectiu,
Espero que algun dels col.laboradors d’aquests governants tan guais que tenim la sort de gaudir, si pot ser els mateixos que van ser capaços de convèncer a tota la mainada i a una part molt important dels adults que s’havia de cridar "NO a la guerra!", ara es passin per les escoles (públiques o concertades, tant se val)
N’estic fart de les collonades que ens colen contínuament. Us en citaré unes quantes: PRIMERA COLLONADA (o collonada A): "govern progressista". Què hòsties vol dir això? Progrés = Procés de transformació de la humanitat en general cap a una situació que hom suposa millor i que pot ésser o no definida d’antuvi. Fixeu-vos-hi : ens poden dir,
Anem a veure com és el got mig ple: Tindrem un Estatut que dotarà el govern de Catalunya de més recursos i noves competències. Els quatre partits que han donat suport a aquest nou Estatut, s’apuntaran una gran victòria. Alguns sectors nacionalistes més propers al progressisme imperant afirmaran que han aconseguit acostar l’esquerra espanyolista cap a les