Llegeixo els diferents blocs i no acabo d’entendre res. Em fa l’efecte que es parlen diferents idiomes tot i que la majoria utilitzem el català per comunicar-nos. Els que diuen que són d’esquerra independentista pura, acusen els de la nova esquerra post-nacional d’ERC de no complir amb el seu paper d’esquerra independentista. Els de l’esquerra post-nacional d’ERC obvien aquests comentaris (perquè comencen a pujolejar i es senten els únics representants de l’esquerra independentista: si em critiquen és que volen fer mal a l’actual Catalunya esquerrana). A més, els mateixos membres de l’esquerra post-nacional d’ERC repeteixen fins a la sacietat que CiU és la dreta catalana. Alguns de CiU, fruit del ressentiment o del sentiment sincer, es desmarquen d’aquesta etiqueta i es presenten com a social-demòcrates i sobiranistes, mentre que d’altres reneguen de la possibilitat de ser un "catch-all" catalanista. Etiquetes i més etiquetes. Confusió. Partidisme pur i dur.
No sóc amic de donar consells ni de que me’n donin, però en permetré donar-ne un parell, després de dotze anys de la meva vida dedicats al meu estimat poble com a regidor: la política no es fa amb la dreta o l’esquerra, sino amb el sentit comú. Cada problema té una solució individualitzada, i aquesta solució pot entrar en contradicció amb la teva posició ideològica, tant si et consideres de dretes com d’esquerres. L’altra és que no es poden barrejar pomes i peres. El sobiranisme, catalanisme, independentisme, nacionalisme, etc… és una reivindicació que afecta les regles del joc. No té res a veure amb si, un cop comença el partit, vols jugar a l’atac, pressionant, amb un 4-3-2-1 o amb un 4-3-3. La reivindicació catalana l’hem de fer tots els que creiem que Catalunya es mereix l’autodeterminació, decidir per ella mateixa cap a on vol anar. Decidir si vol ser de dretes o d’esquerres. El que tenim ara no és més que un equip de futbol-sala d’empresa que ens han deixat fer els que juguen la lliga professional i, per tant, hem de tenir clar que, en relitat, les polítiques de dretes o d’esquerres NO les decidirem mai en aquest context, sino en un context de ple exercici de l’autogovern. El que tenim ara és un exercici de propaganda institucional, primer per fer-nos veure que erem un pseudo-estat (Pujolisme) i després per fer veure que vivim en una mena de paradís social-demòcrata multicultural i multilingüítistic (Tripartit 1 i 2). Focs d’encenalls.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
professionals utilitzen, per més desgràcia nostre. Aquests viuen en un altre mont. On l’oratòria és l’única manera de fer política. Paraules i prou. Aconseguir tenir el poder és l’objectiu principal, la resta és intentar conservar-lo al preu que calgui. I en el fons no tenen res més a fer, i la buidor més fosca els acompanya. Aquest és el nostre futur nacional amb aquesta colla.
Trobo molt encertada la conclusió que a part de ser un gran magatzem de funcionaris la Generalitat no va gaire més enllà de fer propaganda institucional.